Lluís Hortalà: les paradoxes de la realitat

L’art de Lluís Hortalà aterra amb força i diferents aparences a la Fundació Vila Casas i ho fa amb un muntatge expositiu ple d’ironia, reflexions sobre la realitat i límits a partir de tromple-l‘oeil. Posar el dit a l’ull als Espais Volart de la Fundació Vila Casas, ha de començar en el moment que s’accedeix amb l’advertència que mai s’ha de confiar en tot allò que es veu de l’artista olotí.

Cada passa i pausa que es dona amb els treballs de Lluís Hortalà és un recorregut per l’obra de l’artista dels últims trenta anys, amb comissariat de Teresa Grandas i que s’allargarà fins al 13 de juliol. L’univers de l’exposició és totalment diferent, polièdric, amb aquesta hibridació de llenguatges que fa seu l’artista a partir de pintures escultòriques, dibuixos fotogràfics, imatges en moviment, ara bé, tot comença amb un eix vertebrador: tot és qüestió del punt de vista.

La Fundació Vila Casas, amb una potent agenda d’exposicions per aquest 2025, juntament amb Lluís Hortalà, han creat un plantejament de jocs, mirades, aparences, ironies, acceptació de l’engany o la possible rèplica de realitats del món contemporani. Però el joc de la mirada en aquest procés expositiu, construeix la mateixa identitat en els múltiples factors que hi ha davant de la mirada de l’espectador. Mitjançant aquest cop d’ull, aquesta interpretació, en forma de reflexió, Hortalà vincula també art i natura, ja que és important també amb Posar el dit a l’ull l’aspecte biogràfic, d’aturar-se amb la seva pràctica d’alpinisme en el passat i d’arribar al lloc desitjat. D’aquell punt inicial a reflexions vinculades amb la cultura, la política social, la justícia i el poder, però sempre en paral·lel a la mencionada mirada i els trompe-l’oeils.

No se ve nada (Prado), Lluís Hortalà (2022-2023)

Il·lusions òptiques, perspectives diferenciades, pintura d’artifici, en definitiva, un enganyaull per l’espectador, amb un diàleg entre obres exposades, barrejant confusió per l’ull del visitant, però que narren el procés de treball de l’artista i interpel·len la contemporaneïtat amb recursos de la tradició. Pas a pas, l’exposició segueix un camí per diferents temàtiques, com ara la mirada entre l’Everest i Montserrat, il·lusions òptiques vinculades amb el Palau de Versalles i la relació entre marbre i poder, fins a aturar-nos en Nuremberg, la història es repeteix dues vegades, 2022-25. Aquesta obra inacabada (“llei i barbàries es retroben en un exercici de memòria i reflexió”) és el taller del mateix artista per l’exposició i narra el procés de treball fins a finalitzar.

Guillotine (Louvre), Lluís Hortalà (2017-2019). © Borja Ballbe

Fer una visita a Posar el dit a l’ull és indispensable i del tot necessari, i ho és perquè és una de les grans exposicions d’aquesta primera part de 2025. L’obra de Lluís Hortalà s’allunya de la pura aparença i és important iniciar la mirada amb el joc dels títols plens d’ironia que exploren límits i horitzons, i això ja és un punt de partida indispensable per obrir les portes dels Espais Volart i començar un viatge pels últims trenta anys de l’artista.

Exercitatori V, Lluís Hortalà (2010) © Miquel Ribot