Carlos Motta: pregàries de resistència

El MACBA acull la primera gran exposició europea dedicada a l’artista colombià Carlos Motta (Bogotà, 1978) que convida a qüestionar la mirada occidental, eurocèntrica, sobre conceptes com la religió, la política, la sexualitat i la violència, obrint un espai per a la reflexió i el repensament de l’imaginari establert.

Pregàries de resistència, comissariada per María Berríos i Agustín Pérez-Rubio, repassa més de 25 anys de la trajectòria de Motta, que ha estat present a les arts visuals internacionals des dels anys 90. Aquest artista, radicat a Nova York, ha estat sempre vinculat als moviments socials i polítics, amb un focus especial en les qüestions de gènere, sexualitat i les lluites dissidents contra les normes dominants. La seva obra es defineix per la seva voluntat d’esbossar una realitat més plural, més heterogènia, i per donar veu als col·lectius marginats. Amb una perspectiva compromesa i transgressora, Motta utilitza l’art com a eina per fer visible allò que la història ha intentat amagar. A través de la interseccionalitat i el pensament queer, l’artista desmunta les construccions socials que, des de la conquesta fins als nostres dies, continuen silenciant i marginant el que és dissident.

La mostra no només se centra en la força visual de les obres, sinó també en la profunditat conceptual que les impregna. A través de fotoperformances, videoinstal·lacions i altres formats, Motta interroga l’epistemologia occidental, posant en evidència els mecanismes de poder i repressió que han marcat els nostres relats sobre l’altre. De manera particular, l’artista analitza el llegat colonial a Amèrica Llatina, els efectes de la colonització religiosa, i el pes de les estructures de poder en la construcció de la identitat i la diferència.

Nefandus, Carlos Motta (2013). Col·lecció MACBA, Fundació MACBA. Col·lecció LOOP Barcelona. Dipòsit Screen Projects

L'exposició es divideix en quatre seccions que agrupen projectes centrats en temàtiques específiques. En la primera, Queeritzar/cuiritzar els relats colonials, Motta aborda com el cristianisme va ser utilitzat com a eina per silenciar les dissidències sexuals a l’Amèrica colonial. En aquesta secció, diverses peces de la Trilogia Nefandus exploren les relacions homoeròtiques que van ser oblidades o perseguides, reescrivint els relats mitjançant performances i accions visuals que recuperen aquestes veus amagades. La segona secció, Cossos desviats, aborda el cos com a camp de batalla per la llibertat sexual i de gènere. Com a Nosaltres que sentim diferent, on Motta qüestiona la noció de democràcia, presentant la diversitat sexual com una eina de resistència i transformació política.

Nos altres que sentim diferent, Carlos Motta (2012). Vista de la instal·lació Museum as Hub: Carlos Motta. New Museum, Nova York. Foto: Naho Kubota
 

A Actes de fe. L’amor com a resistència, l’artista s’endinsa en els arxius colonials i la manera com les institucions van classificar les persones “desviades”. Aquí, el conjunt de fotografies, performances i videoinstal·lacions serveix per repensar el significat de l’amor com a força de resistència i reescriptura. Finalment, Mons transliminars tanca l’exposició amb una mirada a les primeres obres de l'artista, on el cos és transformat i travessat per l'imaginari d’éssers híbrids, animals i humans, que transgredeixen els límits de la carn i l’espiritualitat.

Pregaries de resistència es podrà visitar fins a l’octubre i permet descobrir l’univers de Motta, on les seves obres plantegen qüestions rellevants i ens conviden a reflexionar sobre com les estructures de dominació segueixen presents i arrelades en el nostre dia a dia.

Jjag ɨy ɨ: Aire de vida, Carlos Mota (2023). Cortesia de P.P.O.W Gallery, Nueva York