José Guerrero i Felipe Romero Beltrán: paisatge, memòria i frontera

El passat 13 de febrer, la Fundació MAPFRE va presentar al centre de fotografia KBr, a Barcelona, les exposicions 'José Guerrero. A propòsit del paisatge' i 'Felipe Romero Beltrán. Bravo'.

La primera gran exposició monogràfica de José Guerrero repassa més de vint anys de trajectòria de l’artista, durant els quals va explorar el significat del paisatge, que descrivia com una entitat activa, viva i dinàmica. Per la seva banda, les imatges de Felipe Romero Beltrán,  projecte guanyador de la segona edició del KBr Photo Award (2023), submergeixen l’espectador en el complex paisatge del nord de Mèxic, una regió que, des del segle XIX, ha acumulat conflictes i tensions fins a arribar a una situació insostenible en els últims anys.

Lectura poètica de l'espai i el paisatge

La primera gran exposició monogràfica de José Guerrero ofereix una visió profunda de la seva trajectòria artística i de la seva particular manera d’entendre el paisatge. Nascut a Granada el 1979, Guerrero concep el paisatge com una entitat viva i dinàmica, en què la llum, el color i l’atmosfera construeixen una lectura poètica de l’espai. La seva producció artística es desenvolupa en sèries fotogràfiques meticulosament estructurades, centrades en llocs de gran càrrega iconogràfica i històrica, com la Manxa i Sierra Nevada (Espanya), Carrara (Itàlia) i el riu Tàmesi (Regne Unit). A través d’aquests escenaris, explora la interacció entre cultures i la influència de l’imaginari col·lectiu.

L’exposició inclou un total de 138 fotografies, entre elles algunes obres adquirides per Fundación MAPFRE el 2013 i altres cedides per institucions i col·leccions particulars. Aquesta mostra permet conèixer el treball d’un artista que, des de fa vint anys, investiga la relació entre el paisatge natural, arquitectònic i arqueològic, i l’activitat humana i el pas del temps. Guerrero s’allunya del relat concret per construir una prosa poètica visual. A través de la seqüenciació d’imatges crea composicions que conviden a la contemplació i a la reflexió. Segons Marta Gili, comissària de la mostra, “per a José Guerrero, fotografiar un territori, un paisatge o un lloc significa no solament representar-lo, sinó evocar les relacions de proximitat, les alteracions, les solidaritats i les tensions que s’hi troben inscrites. El peculiar dramatisme de les seves fotografies i les seves estudiades composicions escenifiquen les fecundes i singulars associacions entre els àmbits de la ficció i la realitat”.

'Caseta i piscina', Jaén, José Guerrero (2007). © José Guerrero, VEGAP, Madrid, 2025

La frontera, la vida en pausa

L’obra de Felipe Romero Beltrán (Bogotà, Colòmbia, 1992) es mou en els límits de la fotografia documental, centrant-se en territoris marcats per la tensió, el conflicte i la reflexió visual. 'Bravo', format per 52 imatges, explora una secció dels 1.100 quilòmetres en què el riu Bravo fa de frontera entre els Estats Units i Mèxic, especialment a la zona propera a Monterrey. Aquí, tant el riu com els fluxos de persones que intenten travessar-lo determinen la identitat i les dinàmiques de la regió. Segons l’artista, aquest espai està marcat per l’espera, sovint indefinida, que pot durar mesos o anys sense arribar a una resolució. No només afecta ciutadans mexicans, sinó també migrants de Colòmbia, Hondures, El Salvador i Guatemala, per als quals aquesta frontera representa l’última etapa d’un llarg i difícil viatge.

Romero Beltrán concep el riu Bravo com un agent polític i una barrera física, tot i que en el seu projecte apareix com un actor secundari. Com ell mateix assenyala, «el riu Bravo, més que un eix central, funciona com a límit: és un exercici d’extenuació fins a arribar al riu, sense possibilitat de creuar-lo. Existeix com una negació visual, desplaçant l’interès cap a allò que hi ha a l’altra banda: l’entrada als Estats Units».

La comissària de l’exposició, Victòria del Val, descriu Bravo com un assaig fotogràfic que aborda aquesta realitat a través d’imatges d’arquitectures, paisatges i persones trobades en els diversos viatges de l’artista. Alguns protagonistes miren directament a la càmera, mentre d’altres romanen estirats i absorts, reforçant així la sensació de temps suspès i de vida en pausa.

'Bretxa #57', Felipe Romero Beltrán (2021-2024). © Felipe Romero Beltrán