Fernando Botero: un mestre universal

Fernando Botero, un dels artistes més reconeguts internacionalment, arriba a Barcelona amb una exposició que recull l’essència del seu univers creatiu, des dels seus voluminosos personatges fins a les seves reflexions més profundes sobre la condició humana i les seves inquietuds socials. Amb més de 110 peces, moltes d’elles inèdites, la mostra presenta escultures, pintures a l’oli, aquarel·les i dibuixos, oferint una visió completa del seu llegat artístic.

El comissariat, a càrrec de Lina Botero i Cristina Carrillo de Albornoz, ens guia a través de les múltiples facetes d’un artista que, amb una gran capacitat tècnica i una recerca constant de noves formes d’expressió, ha consolidat un estil inconfusible. L’exposició està dividida en deu seccions, cadascuna centrada en un tema o una sèrie fonamental en la seva trajectòria. A més, el recorregut inclou algunes de les seves col·leccions més emblemàtiques, on l’artista explora temàtiques que el van acompanyar sempre, com la seva visió de l’Amèrica Llatina, el món del circ, la religió i la natura morta.

'Trapecio volador', Fernando Botero (2007). Col·lecció privada

Nascut a Colòmbia el 1932, va començar a pintar des de ben jove. A finals dels anys 50, la seva obra 'Mona Lisa a los doce años' va guanyar visibilitat internacional quan el MoMA de Nova York la va adquirir. Autodidacta i explorador incansable, va buscar referents en mestres com Tiziano, Velázquez, Goya i Picasso, trobant la seva identitat artística a través de l’experimentació i el diàleg amb la tradició europea. En aquesta dècada, el seu viatge a Itàlia li va permetre aprofundir en el Quattrocento i el Renaixement, que considerava el cim de la tradició occidental. Allà va descobrir la seva fascinació pels volums, un tret distintiu de la seva obra que marcaria una autèntica transformació estilística. Barcelona també va ser clau en el seu camí, una ciutat on va admirar profundament Picasso i va identificar-se amb la seva passió per la pintura i el seu esperit rebel i inconformista. Dins de l’exposició, una secció fonamental està dedicada a l’Amèrica Llatina, les seves arrels i la seva connexió amb Colòmbia. Botero afirmava que l’artista ha de mantenir sempre un vincle profund amb la seva pròpia terra i experiència vital: “El cas és que l’art i l’artista han d’assegurar-se que les seves arrels segueixin enfonsant-se a la seva pròpia terra i la seva pròpia vida, i la meva vida sempre ha estat a Colòmbia; la meva terra sempre ha sigut Colòmbia.” Aquest sentiment de pertinença es reflecteix en moltes de les seves obres, que evoquen amb nostàlgia la seva infància i el paisatge llatinoamericà.

'La calle', Fernando Botero (2000). Col·lecció privada

La passió per la pintura i la profunditat de la seva obra són els eixos d’aquesta exposició, que, més enllà de celebrar la riquesa del seu univers, mostra el mestratge que va adquirir amb les diferents tècniques que va abordar i la seva constant recerca per expressar les seves inquietuds personals i socials. Com ell mateix va dir, “l’art ha de produir plaer”, però també era conscient de les injustícies del món, i per això va abordar temes com la violència a Colòmbia i les tortures a Abu Ghraib a l'Iraq, dos dels seus treballs que es poden veure a Barcelona per primera vegada. A més, l’exposició inclou obres inèdites com La Menina, según Velázquez i Homenaje a Mantegna, una pintura que va romandre més de 40 anys fora de l’abast del públic.

‘Fernando Botero: un mestre universal’, que es podrà visitar fins al juliol, ha aconseguit reunir la complexitat i riquesa de l’univers Botero, un artista que va aconseguir fusionar influències de l’art clàssic amb un estil modern que ha deixat empremta, un estil que més enllà de les seves formes exagerades, transmet un missatge profund sobre la vida, la història i la condició humana.

'Homenaje a Mantegna', Fernando Botero (1958). Col·lecció privada