El Despertar de l’Aurora: un somni noucentista

Demà dimarts, 11 de febrer, el Palau Robert de Barcelona acollirà la inauguració de l’exposició 'El despertar de l’Aurora. Una reconstrucció digital d’un ensomni noucentista', una mostra que aprofundeix en un dels projectes arquitectònics més ambiciosos però inacabats del Noucentisme català. Aquesta iniciativa permetrà submergir-se en la recreació digital de la Font Monumental dels Jardinets de Gràcia, un conjunt escultòric dissenyat per l’arquitecte Nicolau Maria Rubió i Tudurí el 1927, però que mai no va arribar a materialitzar-se completament.

Aquesta exposició és una iniciativa de la línia de recerca en Arts Digitals de La Salle Campus Barcelona, institució fundadora de la Universitat Ramon Llull, i compta amb el suport de la Direcció General de Difusió. El projecte està comissariat pel Dr. Jorge Egea i la Dra. Gloria Fernández Somoza, que han liderat la investigació i la reconstrucció digital del monument.

Joan Borrell i Nicolau retratat per Francesc Serra (1929). Arxiu Fotogràfic de Barcelona

El Noucentisme, moviment cultural i artístic de principis del segle XX, s’ha d’entendre dins d’un marc històric de grans transformacions. Catalunya experimentava una profunda reconfiguració econòmica, marcada pel desenvolupament industrial, l’auge de la burgesia i l’expansió de les classes mitjanes. En aquest context, es va consolidar una voluntat de renovació artística i cultural, inspirada en els valors de l’ordre, l’harmonia i la tradició mediterrània. L’estètica noucentista va influir profundament en l’obra de Borrell i Nicolau, proporcionant-li un marc de referència per al desenvolupament del seu estil. Rubió i Tudurí va concebre la Font Monumental dels Jardinets de Gràcia com una al·legoria del renaixement de la ciutat i de la seva vocació mediterrània. El projecte preveia una gran font presidida per l’escultura de l’Aurora, símbol del despertar i la renovació, envoltada per elements arquitectònics i ornamentals d’una gran riquesa artística. El projecte, però, no es va finalitzar mai a causa de diverses dificultats polítiques i econòmiques.

Ara, 'El despertar de l’Aurora' recupera la memòria d’aquesta obra inacabada i demostra com les noves tecnologies poden ser una eina clau en la preservació del patrimoni cultural. La reconstrucció digital ha estat possible gràcies a tècniques avançades d’infografia i modelatge en 3D, basades en plànols originals, fotografies històriques i documentació de l’època. A més, s’han pogut recuperar i estudiar diversos elements originals del desmuntatge de la Font de l’Aurora, així com algunes escultures de La cacera de Diana, fet que ha permès reconstruir el conjunt monumental amb un alt grau de fidelitat.

L’exposició, oberta fins al 30 d’abril, inclou panells informatius que contextualitzen la importància del projecte en l’urbanisme barceloní, així com un recorregut per l’evolució del Noucentisme a la ciutat. A més, es projectaran imatges interactives que mostraran diferents fases de la reconstrucció digital, i es podrà veure una simulació de com hauria estat la font integrada en l’espai urbà.