Michel Ragon: arquitectura, art i utopia

La Virreina desenterra un nom potser poc conegut per molts, però que va deixar una empremta profunda en el pensament arquitectònic i artístic de la segona meitat del segle XX. La mostra 'Michel Ragon. I després de Le Corbusier?', comissariada per Fernando Marzá i Neus Moyano, ens introdueix en la figura d’aquest pensador llibertari, un home amb una visió radical que va vincular l’arquitectura amb l’art i la societat en una època de profundes transformacions socials i polítiques, deixant un llegat que encara ressona en els debats contemporanis sobre la ciutat i el futur del disseny urbà.

Michel Ragon (Marsella, 1924-Suresnes, 2020) es va forjar com una veu independent i irreverent dins del panorama europeu. A diferència d’altres figures del seu temps, la seva formació va ser autodidacta i la seva vida va estar marcada per un compromís amb els valors de l'anarquisme llibertari. La seva producció no es limita a la crítica arquitectònica: va ser també crític d’art, poeta, novel·lista i assagista. La seva vinculació amb la literatura proletària i els moviments socials el va portar a establir relacions amb figures destacades del món de l’art, com Jean Dubuffet i el grup CoBrA. Aquest compromís amb l'art popular i l'arquitectura es va veure reflectit en el seu interès per l’obra de Le Corbusier, però també en la seva recerca constant per una nova visió de la ciutat que, més enllà d’una arquitectura funcional, fos també un reflex de les transformacions socials de l’època.

1 Michel Ragon © Louis Monier

Un dels moments clau de la seva trajectòria va ser la seva relació amb el GIAP (Grup Internacional d’Arquitectura Prospectiva), fundat a París el 1965 per un grup de joves arquitectes com Yona Friedman, Paul Maymont, Ionel Schein, Nicolas Schöffer, Walter Jonas i Georges Patrix. Aquest col·lectiu va anticipar molts dels problemes que encara avui dia ocupen els urbanistes i arquitectes: l’urbanisme participatiu, l’agricultura de proximitat, l’arquitectura solar, les noves formes d’habitatge social i, sobretot, les relacions de poder que defineixen el disseny de les ciutats. El que Ragon va veure en aquest grup no era només una recerca estètica, sinó una resposta a les necessitats més profundes de la societat, que es veia cada cop més marcada pel capitalisme i la burocràcia política.

Chanéac, Cellules parasites, 1968. Quadern de l’arquitecte. Donació de Nelly Chanéac. Cortesia de Frac Centre – Val de Loire

L’exposició a La Virreina, que es podrà visitar fins al maig, explora l’evolució del pensament de Ragon a partir del Fons Michel Ragon conservat als Archives de la Critique d'Art de la Universitat de Rennes. A través d’aquesta mostra, s'analitza com les seves preocupacions van canviar en paral·lel a l'agitació política i social que va viure la societat francesa, especialment després del Maig del 68. A la mostra es ressegueix el recorregut de Ragon a través de les seves obres, tot seguint la seva pròpia veu. Els títols de les seccions reflecteixen els grans temes de la seva producció literària i crítica: I després de Le Corbusier?, On viurem demà?, Prospectiva i futurologia, i Els errors monumentals. Ragon, que va viure al marge dels grans corrents dominants, va mantenir sempre una relació estreta amb la literatura popular i l’art proletari, camps en els quals va aportar reflexions profundes sobre la transformació social i les arrels de l'arquitectura.

La seva afinitat amb la ideologia i el moviment llibertari va ser clau per comprendre com va connectar les seves inquietuds amb les de molts moviments socials. Anant més enllà de Le Corbusier, Ragon i els membres del GIAP van imaginar un futur en què l’arquitectura esdevingués també un vehicle per transformar la manera com vivim junts.

'Michel Ragon. I després de Le Corbusier?' a La Virreina.