Fora de marc: Dijkstra i Parreno

El CaixaForum Barcelona comença el 2025 amb una proposta que arriba de la mà de dos grans artistes contemporanis: la fotògrafa neerlandesa Rineke Dijkstra i el creador francès Philippe Parreno. Les seves obres, incorporades el 2021 a la Col·lecció de la Fundació “la Caixa”, conviden a qüestionar què significa observar una obra d'art i fins a quin punt l'experiència artística depèn de qui mira. L'exposició, titulada ‘Fora de marc. Obres de Rineke Dijkstra i Philippe Parreno’, ofereix dues mirades complementàries sobre la relació entre espectador i obra. D'una banda, Dijkstra ens convida a veure com diferents persones reaccionen davant ‘La ronda de nit’ de Rembrandt sense mostrar-nos en cap moment la pintura. De l'altra, Parreno ens transporta a l’escenari on Goya va crear les Pintures negres, recreada mitjançant una posada en escena immersiva que juga amb la llum i el so.

A 'Night Watching', Rineke Dijkstra va filmar 14 grups de visitants mentre observen el famós quadre de Rembrandt al Rijksmuseum d'Amsterdam. Per a nosaltres, els espectadors, la pintura no apareix en cap moment, només veiem les reaccions de les persones, les seves converses, els gestos, les complicitats. Dijkstra, coneguda per la seva habilitat per capturar l'essència dels individus en els seus retrats, posa el focus en el públic, convertint-lo en el veritable protagonista. A més, juga subtilment amb elements que remeten a la mateixa obra de Rembrandt: un grup vestit de negre amb una única noia pèl-roja al costat, com a ‘La ronda de nit’ .

Rineke Dijkstra, fotograma de La ronda de la nit, 2019. © Rineke Dijkstra

El resultat és una experiència en la qual l'espectador observa altres espectadors, fent-nos conscients de com mirem i interpretem l'art. Aquesta idea es reforça amb els diferents perfils dels espectadors filmats per Dijkstra: des de grups de japonesos que aborden la pintura des d'una perspectiva econòmica i turística fins a senyores grans expertes en història de l’art, cadascun amb la seva manera particular de viure-ho. La seva capacitat com a retratista queda palesa en la forma en què enfoca els personatges, creant així un retrat col·lectiu que recorda la mateixa essència del treball de Rembrandt. A més, Dijkstra utilitza un fons blanc per centrar l'atenció en els espectadors, convertint la peça en un autèntic joc de miralls on nosaltres mateixos ens convertim en espectadors dels espectadors del quadre.

Rineke Dijkstra, fotograma de Night watching, 2019. © Rineke Dijkstra

Per altra banda, Philippe Parreno ens transporta, amb la seva instal·lació audiovisual 'La Quinta del Sordo' a la casa on Goya va pintar les seves Pintures negres. Parreno vol que el públic experimenti com es devien veure aquestes obres al seu entorn original. Amb una estètica que l'artista defineix com a “pel·lícula de ciència-ficció”, l'obra juga amb una il·luminació gairebé fantasmal: només el reflex d’una espelma i el brunzit de la xemeneia il·luminen la foscor. Això permet veure les pinzellades de Goya de prop, com si ens trobéssim en un altre segle. Però el treball acústic també forma part de l’obra: el crepitar del foc, el lladruc d’un gos a la distància, murmuris indefinits que semblen venir d’un passat que ja no existeix. És una experiència enigmàtica i inquietant. Parreno volia representar com es devien veure aquestes pintures en el seu espai original, sense llum elèctrica, amb una il·luminació groguenca i tènue que transforma completament la percepció de les obres. Segons ell, veure aquestes pintures al Prado no és una experiència natural, sinó una ficció.

El títol de l'exposició, ‘Fora de marc’, fa referència al fet que tant Dijkstra com Parreno desafien la idea clàssica del marc de l'obra d'art. Dijkstra posa el focus en l'observador i el converteix en el subjecte d'anàlisi, mentre que Parreno trenca amb les barreres físiques del museu per portar-nos a un lloc que ja no existeix. A més, CaixaForum Barcelona ha creat un espai interactiu que amplia aquesta reflexió. A través d’un dispositiu de participació, es recullen les experiències dels visitants per fer visible com percebem l’art, quina és la nostra performativitat als museus i els gestos i impressions que podem escoltar en àudio. A més, un sistema d’intel·ligència artificial genera imatges basant-se en com imaginem ‘La ronda de nit’  després d’escoltar les impressions dels grups de persones filmats per Dijkstra. Es tracta d’una proposta molt interessant que, més enllà de convidar-nos a contemplar l’art, ens porta a replantejar com el vivim.

Philippe Parreno, fotograma de La quinta del sordo, 2021. © Atelier Philippe Parreno © Museo Nacional del Prado. © Andrea Rossetti.