Convergències/Divergències: estètiques en diàleg

La Casa de América de Madrid acull des del mes de desembre una exposició que estableix un diàleg entre l’art abstracte geomètric i l’art Ye’kwana, una de les tradicions artesanals més destacades de l’Amazònia. Aquesta mostra, impulsada pel col·leccionista Juan Carlos Maldonado i comissariada per Ariel Jiménez, explora les connexions entre la creació artística contemporània i el llegat d’una comunitat indígena. La mostra formarà part del programa oficial d’ARCOmadrid on la trajectòria de Juan Carlos Maldonado com a col·leccionista serà reconeguda amb el Premi A de la fira.

Una selecció de més de 110 obres d'artistes com Carlos Cruz-Diez, Josef Albers, Mathias Goeritz, Mira Schendel, Gego i Torres-García, comparteixen espai amb més de 60 peces Ye’kwana, adquirides per Maldonado i recol·lectades prèviament per l’explorador i antropòleg veneçolà Charles Brewer-Carías. L’exposició es divideix en tres eixos: Funcionalitat tècnica i valor simbòlic, que aborda tant la dimensió pràctica com conceptual de les obres; Models generatius, que explora els patrons geomètrics i la seva evolució; i Puresa i economia dels mitjans, un exercici comparatiu entre l’essència formal de l’art Ye’kwana i l’abstracció geomètrica.

Awídi amohadóto-yekumédi (Remolí de 10 voltes)

A més de la seva dimensió estètica, la mostra, que es podrà visitar fins al 8 de març,  convida a una reflexió sobre el diàleg entre cultures i el paper de l’art contemporani en la reinterpretació de les tradicions ancestrals. Un punt comú entre aquestes dues estètiques és l’ús de formes geomètriques essencials i l’aplicació directa i decidida de les eines plàstiques (color, dibuix, textura), que constitueixen una base compartida entre els dos mons. La proximitat formal entre aquests dos universos artístics fa sorgir la pregunta sobre si pot existir un art que sigui veritablement contemporani. Tal com planteja el comissari Ariel Jiménez: "És impossible negar que existeix una afinitat entre aquests teixits i certs aspectes del cinetisme tal com el veiem en Carlos Cruz-Diez. En ambdós casos, es percep una ambigüitat que nega la solidesa de la forma, la substancialitat de la matèria, i ens imposa, en canvi, una constant interacció entre diverses figures geomètriques". A continuació, Ariel Jiménez obre la reflexió amb la pregunta: "¿Podríem dir que els Ye’kwana van crear el cinetisme abans que els cinètics?".

'Constructif avec poisson ocre', Joaquín Torres-García (1932)