El surrealisme: més enllà de Breton

El surrealisme, aquell moviment irreverent que va desafiar la raó i va explorar els racons de l'inconscient, continua sent objecte d'anàlisi i redescobriment. Lluny de ser un fenomen monolític, la seva influència es va estendre més enllà dels cercles parisencs i va donar lloc a interpretacions diverses, condicionades per la geografia, la cultura i les circumstàncies històriques. Aquest és el punt de partida de l'exposició ‘1924. Otros surrealismos’, que posa en diàleg les lectures canòniques del moviment amb les seves manifestacions perifèriques, sovint oblidades o relegades.

Comissariada per Estrella de Diego, aquesta mostra obre les portes el 6 de febrer de i es podrà visitar fins a l'11 de maig a la Fundació MAPFRE de Madrid. Amb més de dues-centes obres, l'exposició planteja una revisió del surrealisme més enllà de l'ortodòxia dictada per André Breton. Perquè, si bé és cert que el Manifest del surrealisme, publicat el 1924, va establir les bases teòriques del moviment, també és innegable que la seva repercussió va ser plural i fragmentada. L'exposició no es limita a un mer homenatge pel centenari de l'esmentat manifest, sinó que obre el focus per revelar les tensions, exclusions i reinterpretacions que van donar lloc a altres maneres d'entendre el surrealisme.

'Armario surrealista', Marcel Jean (1941). © Marcel Jean

La mostra articula el seu discurs a partir de diverses seccions temàtiques que examinen la relació entre centre i perifèria. La península, tot i trobar-se allunyada dels cercles de poder artístic de l'època, va veure néixer figures fonamentals com Salvador Dalí, Luis Buñuel o Joan Miró. No obstant això, altres creadors vinculats al moviment, com Nicolás de Lekuona, Maud Bonneaud, Àngel Planells o Amparo Segarra, no han rebut el reconeixement que potser mereixen. Un fenomen similar es va produir a Amèrica Llatina, on, més enllà de la coneguda escena surrealista mexicana, artistes d'Argentina o Brasil van desenvolupar llenguatges propis, en moltes ocasions influenciats pels exiliats que fugien de la Guerra Civil espanyola o del nazisme.

'Una lámpara de inteligencia en tu corazón', Marion Adnams (1964). © Rediscovering Art by Women (RAW)

Un altre dels eixos clau de l'exposició és el paper de les dones dins del surrealisme. Tot i que moltes van formar part activa del moviment, sovint van ser relegades a un paper secundari. Breton mateix les descrivia com a "belles i sense nom", assignant-los un rol de mèdiums, com si fossin simples canalitzadores de l'inconscient. Aquesta visibilitat condicionada es tradueix en la marginació de figures com Remedios Varo, Maruja Mallo, Leonora Carrington, Grete Stern o Toyen, les quals, finalment, comencen a recuperar el lloc que els correspon en la historiografia artística.

La mostra s'ha exposat ja als Musées Royaux des Beaux-Arts de Belgique, de Brussel·les, i al Centre Pompidou, de París. Després de la seva presentació a Madrid, itinerarà a la Hamburger Kunsthalle, d'Hamburg, i al Philadelphia Museum of Art, de Filadèlfia. A través d'un recorregut que inclou pintura, fotografia, cinema i altres disciplines, '1924. Otros surrealismos' convida a repensar el moviment, que continua sent una font d’inspiració, des d'una mirada plural, obrint espais per a veus fins ara silenciades.

'Cumpleaños', Dorothea Tanning (1942). © Dorothéa Tanning; VEGAP, Madrid, 2025