Nova temporada a La Capella: virtualitat, identitat i autoreferencialitat

La Capella inicia una nova temporada reafirmant-se com a pol d’experimentació artística i amb l’objectiu d’establir narratives que ofereixin una radiografia del panorama artístic actual de la ciutat de Barcelona. A partir dels projectes seleccionats en la convocatòria Barcelona Producció, l’equip curatorial de La Capella ha articulat una programació expositiva que reflecteix les inquietuds i tendències emergents de la ciutat, enguany articulades en tres grans eixos: la virtualitat, la identitat i l'autoreferencialitat.

D'una banda, la virtualitat emergeix com una temàtica omnipresent en la nostra societat hiperconnectada, posant el focus en la proliferació d'imatges digitals i la seva influència en la percepció de la realitat. Artistes com Daniel Moreno Roldán, Pol Clusella, Rubén Sánchez, Heidi Valda i el programa comissariat per Arsgames abordaran aquesta dimensió des de projectes que qüestionen com afrontem i digerim el contingut que consumim, la seva deslocalització, les tecnologies robòtiques i com tot plegat impacta en el nostre dia a dia.

La identitat, per altra banda, es desplega en una lectura des de diverses perspectives, explorant aspectes com la condició migrant, la pertinença emocional i biogràfica, la diversitat cultural i les memòries col·lectives que conformen l'essència de Barcelona. Aquesta temàtica permet abordar des d'un prisma artístic temes socials i personals, evidenciant la diversitat inherent a la ciutat. Artistes com María Alcaide, Pol Merchan, Orne Cabrita, Ona Bros, Alba Rihe, Dania Shihab i Xavier Acarín oferiràn mirades des de pràctiques artístics diferents però orientades a enriquir aquesta exploració.

Finalment, l'autoreferencialitat posa en diàleg l'art amb si mateix, examinant la mateixa praxi creativa des d'un enfocament introspectiu i metadiscursiu amb artistes com Milena Rossignoli, Àlex Palacin, Júlia Barbany, Édouard Decam i Théophile Seyrig i el programa comissariat per Grup Estudi. Tots ells reflexionaràn sobre la materialitat de l'objecte artístic i el seu lloc dins del sistema de l'art contemporani a través de diverses pràctiques artístiques.

'Nostàlgia de futur: travessant el col·lapse', Arsgames

Primeres exposicions: banalitat, ironia i catàstrofe

La temporada expositiva s'iniciarà el proper dimarts 4 de febrer amb dues exposicions centrades en el primer eix expositiu de la virtualitat. Per una banda, ’Caca banal’ ofereix una mirada incisiva sobre la banalitat digital, explorant com cert tipus de contingut quotidià, aparentment trivial, es pot convertir en una eina potent d'organització i activisme social. Daniel Moreno Roldán (Barcelona, 1990) proposa una arqueologia digital per analitzar l'humor absurd i el llenguatge del shitposting. Una exposició centrada en mems caracteritzats per la seva estètica barroera i deliberadament rudimentària, amb un humor excessivament irònic i sovint incomprensible. Aquest tipus de contingut, tot i la seva absurditat, connecta sorprenentment amb un públic ampli i divers, fent-lo extremadament accessible. Així mateix, l'exposició planteja una reflexió sobre si aquest llenguatge, sovint utilitzat pels moviments d’ultradreta, podria ser aprofitat des de l'esquerra i els moviments més comunitaris. La mostra es presenta a través d'una instal·lació audiovisual composta per televisors obsolets i projeccions, generant un diàleg entre la cultura visual massiva i els cànons de l'art contemporani.

'Caca banal', Daniel Moreno Roldán

Per altra banda, ‘Demà serà un altre dia’ a l'espai Rampa de La Capella, ens endinsa en una distopia especulativa que pren com a punt de partida els rumors sobre una possible reactivació de la zona volcànica de la Garrotxa. Mitjançant una estètica d'aparença inacabada, Pol Clusella Arimany proposa una reflexió paròdica sobre l'urbanisme sostenible i la relació entre catàstrofe i oportunitat. Escultures inacabades i imatges que evoquen la incertesa d'un futur imminent converteixen l'espai expositiu. Pol Clusella Arimany, arquitecte de formació i músic de vocació, desenvolupa una pràctica artística eclèctica que es mou entre la paròdia i l'absurd, entenent l'art com un joc constant.

'Demà serà un altre dia', Pol Clusella Arimany