Josep Miàs: dibuix, tridimensionalitat, escultura

Josep Miàs (Banyoles, 1966) és un escultor més conegut com a arquitecte creatiu que ha portat l’arquitectura d’excel·lència i d’innovació catalana al màxim nivell internacional, que a més conrea l’edificació, l’urbanisme, el paisatgisme, el disseny d’interiors i l’escultura.
El compromís amb el lloc i les seves narratives, el diàleg constant entre l'espai i el context, la capacitat d'harmonitzar materials i la creació d'una arquitectura emocional i singular són alguns dels elements que el caracteritzen. Els seus projectes persegueixen crear un espai amb una atmosfera determinada que condueixi a una vivència específica i única, entenent l’arquitectura com a escultures transitables. Perquè l’arquitectura no deixa de ser una manera de fer art! De fet, molts arquitectes han establert estrets llaços entre art i arquitectura amb aportacions creatives i innovadores. Aquest és el cas de Miàs que s’expressa en el context del mestissatge de llenguatges i de suports d’eclèctica cohabitació que en els darrers anys s’ha imposat. Els seus volums aeris -que ens remeten a maquetes d’edificis- creen una frontera difusa entre arquitectura i escultura per jugar amb la nostra percepció. Són línies dibuixades tridimensionalment que s’expandeixen espacialment per crear uns objectes -materialitzats amb filferro- que es pleguen i repleguen en xarxes. Realitzats o somniats, aquests traços lineals, en ordenació constructiva, ens acosten al dibuix; una eina fonamental en el treball de l’arquitecte. En aquests objectes en trànsit la matèria és tan breu que no permet ocultar res; es manifesta nua mostrant la seva anatomia, sense cap tipus de vestimenta que n’encobreixi l’estructura. En l’àmbit del seu laboratori introspectiu, són la materialització del pensament, on es procura temps per entreveure transcursos i investigacions, així com per exercitar la pròpia idea. La veritat del traç procedeix d’un treball d’anàlisi de la realitat visible, per acabar en una transcripció en tres dimensions que són alhora la síntesi del volum, del seu contorn, i els efectes de la llum.

En la seva essència, el dibuix és la veu de la línia (com la taca ho és de la pintura, el volum de l’escultura i l’espai ho és de l’arquitectura) i per això la seva substància és delicada, intangible, etèria, quasi immaterial. Com a llenguatge d’expressió artística, el dibuix constitueix la base insubstituïble del moment més extraordinari del treball de l’artista: l’acte creatiu. És un mitjà privilegiat d’afirmació directa, d’experimentació constant; una escriptura de gran ductilitat que permet a l’autor una llibertat d’actuació difícil d’aconseguir amb altres processos artístics. Això és possible perquè la ment i la mà es comuniquen directament mitjançant una energia psico-somàtica fluïda, tot reflectint sense intermediaris, els moviments i els fluxos emotius en traços lineals sobre el paper. Dibuixar és en definitiva pensar, definir, volumetritzar, concretar idees i formes, configurar un element de l’intel·lecte o de la realitat, és a dir, emprar un procediment visual lligat a les capacitats perceptives de la ment.

Tant és així que el Museu Nacional d’Art Modern del Centre Pompidou de París, va mostrar el 2021 els dibuixos i models més importants dels projectes realitzats pel seu estudi d‘arquitectura a l’exposició “MIAS Exhibition” que han entrat a formar part de la seva col·lecció permanent. Unes propostes imprevisibles, innovadores i experimentals que li han estat reconegudes amb l’Honorary Fellow 2024, atorgat per l'American Institute of Architects (AIA). Es tracta d'una distinció honorífica de gran prestigi, que anteriorment s'ha atorgat a arquitectes catalans com Oriol Bohigas, Ricardo Bofill i RCR Arquitectes i que se suma a un seguit de reconeixements internacionals rebuts al llarg de la seva trajectòria professional. Algunes de les seves obres més destacades són el Club de Golf Fontanals, la remodelació del Centre Històric de Banyoles, el nou Mercat de la Barceloneta, el 22@ Plug-in Building i l'iGuzzini Illuminazione HQ a Barcelona, entre d'altres. A més, l'any 2021 el Museu del Disseny de Barcelona va dedicar-li una exposició monogràfica.