Exposicions
La Prenyada: l'arquitectura com a organisme viu
Una nova perspectiva sobre la relació entre matèria, temps i natura a la Galeria FUGA.
‘La Prenyada’ és una instal·lació creada per l'artista Stella Rahola Matutes i l'arquitecte Roger Paez a la Galeria FUGA, que pren com a punt de partida un element aparentment inert: una llosa de travertí trencada del Pavelló Mies van der Rohe. Tanmateix, aquest fragment de roca no és tan inactiu com sembla. L'exposició es concep com una continuïtat de 'Inviting Life', una intervenció efímera del 2023 al mateix pavelló, on es proposava una relectura de l'arquitectura des d'una perspectiva biològica. La nova proposta amplia aquesta reflexió, subvertint la idea de l'arquitectura com una entitat immutable, i posant en relleu la relació dinàmica entre el travertí, la humitat i el pas del temps, qüestionant la tendència a mantenir les estructures arquitectòniques en un estat de congelació artificial.
Mentre que al pavelló es treballa per mantenir una aparença intacta i fidel a les expectatives dels visitants i de les imatges infinitament repetides, aquesta exposició busca subvertir aquest ordre i deixar que la matèria segueixi el seu cicle vital. La llosa, inoculada amb molsa des de dies previs a la inauguració, es convertirà en el centre d'un ritual de cures diàries per part dels artistes, de la galeria i dels visitants. Un tub de làtex, que travessa la sala com un cordó umbilical, subministra aigua sense clor a la pedra, assegurant-ne la humitat i afavorint el creixement dels organismes vius que l’habiten. Una reflexió interessant que es desprèn d'aquesta exposició és la capacitat del travertí— roca sedimentària calcària formada principalment per calcita—de relacionar-se amb l'aigua de manera cíclica. Durant la nit, la pedra absorbeix la humitat de l'ambient, i durant el dia, a mesura que augmenten les temperatures, aquesta humitat es dissipa en forma de vapor, fent evident que aquest material és viu. No es tracta només d'una metàfora o una imatge poètica, sinó d'una qüestió profunda sobre com definim allò que és viu. Si repensem la manera com percebem el nostre entorn construït, aquest podria semblar-nos radicalment diferent.
'La Prenyada', Stella Rahola Matutes i Roger Páez. Foto: Mar Olave
Més enllà de la llosa viva, la instal·lació inclou una sèrie de litografies que documenten el lent i meticulós estudi del travertí, treballs elaborats pels estudiants d'Elisava que van participar en la intervenció original. Acompanyant aquesta transformació, un dietari també exposat, registra meticulosament els canvis i documentant l'evolució de la llosa. El tancament de l'exposició, al lavabo de la galeria, projecta una seqüència audiovisual que mostra ell procés de treball i el resultat de la intervenció temporal al pavelló.
'La Prenyada', Stella Rahola Matutes i Roger Páez. Foto: Mar Olave
‘La Prenyada’, per tant, no és un camí recte ni previsible, sinó un procés obert i experimental que evidenciarà, fins al 15 de març, com l’arquitectura no és una imatge fixa, sinó una entitat en constant diàleg amb la natura i el temps. Aquesta exposició, al costat de la intervenció prèvia 'Inviting Life', té com a objectiu desmuntar la rigidesa icònica del pavelló i proposar una nova lectura que reivindiqui una identitat més contemporània i interessant, més enllà de la simple perpetuació d’una imatge estàtica, tot posant en evidència la capacitat dels materials per canviar, envellir i, en definitiva, viure.
'La Prenyada', Stella Rahola Matutes i Roger Páez.
Podem
Interessar
...
