2025 al MACBA: art i resistència per a reescriure la història

La proposta expositiva del MACBA per al 2025 és una invitació a repensar el nostre present des de les ombres històriques que han estat ocultades i silenciades. Enguany, el museu celebra el seu 30è aniversari, un esdeveniment important que coincidirà amb la presentació de tres grans exposicions que qüestionen les narratives oficials i ofereixen noves mirades sobre qüestions decolonials i d’activisme. El conjunt d’exposicions combinaran art, història i la política amb una clara voluntat de confrontar i debatre les realitats i narratives invisibilitzades per les institucions dominants. En un context global marcat per l'ascens dels moviments populistes i reaccionaris, el MACBA vol actuar com a contrarellotge per la reflexió crítica, oferint a les generacions presents i futures una visió expansiva, inclusiva i decolonial de l’art contemporani.

'Dunham', Simon Leigh (2017). The Art Institute of Chicago. © 2017 Simone Leigh. Jonathan Mathias

La mostra més destacada serà 'Projectar un planeta negre. L’art i la cultura de Panàfrica', al novembre, abordarà el panafricanisme des dels seus orígens als anys vint fins a l’actualitat  a través de 350 peces d’artistes procedents de 80 països. Aquesta és la primera vegada que es realitza una exposició a gran escala sobre la rellevància cultural i política del panafricanisme en l'àmbit mundial. Amb la col·laboració d'institucions de referència com l'Art Institute of Chicago i el Barbican Centre de Londres i comissariada per Anatawan Byrd, Elvira Dyangani Ose, Adom Getachew i Matthew S.Witkovsky, la mostra s'analitza des de diverses perspectives geogràfiques i temporals, i inclou una mirada sobre l’impacte del panafricanisme a Catalunya i a l’Estat espanyol. El MACBA proposa un itinerari estructurat al voltant de conceptes que amplien nocions clau com els fonaments del panafricanisme, els estudis de la negritud —tant com a moviment estètic com a element aglutinador de l’essència negra—, la representativitat, la rellevància de les creences religioses i animistes, així com les formes de protesta pública i els moviments antiracistes i pels drets civils.

‘Untitled self-portrait’, Carlos Motta (1998). Cortesia Mor Charpentier, Paris

L’activisme i la perspectiva decolonial marcaran també les exposicions de Carlos Motta (Bogotà, 1978) i Coco Fusco (Nova York, 1960). 'Carlos Motta. Pregàries de resistència', al febrer, serà una retrospectiva de l'artista colombià comissariada per Agustín Pérez-Rubio i María Berríos. Motta, en més de vint-i-cinc anys de trajectòria, ha abastat temàtiques tan diverses com la migració, la violència política, els drets civils, el VIH/Sida o les lluites queer a Amèrica Llatina i el Carib. La seva obra pivota sobre dos eixos que dialoguen i multipliquen les implicacions de l’ésser dissident: la interseccionalitat i l’element queer. Motta desafia les narratives oficials i dona veu a aquells que han estat històricament silenciats, proposant una reflexió radical sobre la justícia social, les dictadures i el colonialisme, utilitzant la política, el cos i la performance de manera compromesa i provocadora. A més, la seva obra també atempta contra la imposició de les epistemologies eurocèntriques, des de la conquesta i el període colonial a Amèrica fins a la seva propagació en el present, amb un especial èmfasi en el llegat de la religió com a vehicle perpetrador i pertorbador de la colonialitat.

‘Paquita y chata se arrebatan’, Coco Fusco (1996). Col·lecció Mendes Wood Dm

De manera similar, l’artista cubana Coco Fusco oferirà a partir de maig, una mirada crítica sobre els processos de colonització cultural, econòmica i política. La seva exposició 'He après a nedar en sec', comissariada per Elvira Dyangani Ose, pren el títol de la primera frase del microrelat poètic Natació, escrit pel cubà Virgílio Piñera el 1957. El nucli central de la mostra són la paraula, l’ús simbòlic del silenci i la inversió del llenguatge en una confrontació històrica —i del present— entre l’expressió artística i el poder. Fusco ha estat una de les veus més influents en la denúncia del colonialisme i la seva obra proposa alternatives per a la construcció d’un futur més just i equitatiu, en què les lluites pels drets dels pobles indígenes i afrodescendents siguin protagonistes. La seva crítica profunda al sistema global, des de la perspectiva d'una contracultura cubana, aporta una visió essencial per a comprendre els processos que han marcat l’evolució de la societat moderna.

En el marc de la celebració del seu 30è aniversari, el MACBA presentarà a la tardor l’exposició 'Col·lecció 30 aniversari', un recorregut que ret homenatge a la seva trajectòria i als artistes que han contribuït a la seva identitat. La mostra explorarà les interseccions entre gènere, raça i nacionalitat, així com les pràctiques artístiques que qüestionen les nocions tradicionals d’humanitat i natura. A través d’un diàleg entre diverses expressions creatives, s’abordaran conceptes de subjectivitat i identitat des d’una perspectiva relacional i performativa. Artistes com Joan Ponç, Jean-Michel Basquiat, El Palomar, Ocaña, Esther Ferrer, Dias & Riegwig, Zush, William Kentridge, Eulàlia Valldosera, Rineke Dijkstra, Helio Oiticica, Josefa Tolrà, Àngels Ribé, Tacita Dean i Onofre Batxiller, entre d'altres, formaran part d’aquesta exposició.

‘Love’s sweeter than wine. Tres estadis en una relació. Sèrie aparences #3’, Eulàlia Valldosera (1993). Col·lecció MACBA. © Eulàlia Valldosera, VEGAP, Barcelona