Microòperes d'avui: l'òpera contemporània

El CCCB, el MACBA i el Liceu col·laboren per primera vegada en un projecte que combina música, art i pensament per reinventar l'òpera tradicional a través de Microòperes d’avui, un projecte que s’obres a noves narratives i formats transformant la concepció clàssica de l’òpera i explorant els límits del gènere.

Aquest projecte neix amb la voluntat de connectar tres grans institucions culturals de Barcelona i oferir una reflexió contemporània sobre temes urgents com la relació entre els éssers humans i la natura. El Teatre del CCCB, la Capella del Convent dels Àngels del MACBA i la Sala Foyer del Liceu es convertiran en escenaris d’un itinerari artístic que pretén ser un viatge d’exploració emocional i reflexió col·lectiva. Aquestes tres microòperes de nova creació, cadascuna d’elles encarregada a un equip artístic diferent, formen un recorregut de tres actes, que es poden veure de manera consecutiva els dies 8 i 9 de febrer, oferint una reflexió sobre la bellesa i la fragilitat del món natural, així com sobre el paper de l’art com a espai per imaginar futurs possibles.

La primera microòpera, El cel no es guardarà el secret, repensa la manera com ens relacionem amb la bellesa i amb l’art. Amb un format experimental, aquesta peça al CCCB serà un diàleg íntim entre dues veus que viatgen a través d’etapes vitals, des de la infantesa fins a la vellesa. Els creadors Pol Guasch, Clara Aguilar i Silvia Delagneau presenten una proposta escènica i musical que transcendeix les convencions de l’òpera per convertir-se en una exploració de la complexitat d’existir en harmonia amb el món natural. Les veus que es troben a l’escenari no només relaten històries, sinó que també són reflexos de com la natura i l’art poden ser testimonis muts de la vida humana.

El recorregut continua al MACBA amb Aura, una obra que connecta passat i futur a través de la història d’una refugiada que fuig de les devastacions d’un món en guerra per trobar pau en un bosc. Gabriel Ventura i Marina Herlop, juntament amb Rosa Tharrats, exploren aquí la dimensió simbòlica de l’aigua, que es converteix en un espai de renovació, esperança i resistència. Aquesta microòpera, amb inspiracions en l’art romànic i les visions místiques d’Hildegarda de Bingen, ens porta a un univers sonor i visual que fusiona cants melismàtics amb elements digitals, creant una experiència on es barregen els límits entre el tangible i l’incorpori. Les criatures aquàtiques i les veus d’altres mons que poblen l’escenari són una al·legoria del futur interespècie que, més que distòpic, es presenta com una oportunitat per repensar la convivència amb el planeta.

Finalment, el Liceu acull Desheretaràs la terra, una peça que ens interpel·la directament sobre la responsabilitat col·lectiva en la degradació del món natural. Amb una escenografia dissenyada per Carlos Bunga, on un terra orgànic simbolitza la fragilitat del planeta, aquesta obra posa de manifest el deteriorament progressiu de la natura i la necessitat urgent de fer canvis. El treball de Míriam Cano, Fabià Santcovsky i Carla Tovias és un crit de consciència que apel·la al públic a reconsiderar el vincle amb el nostre entorn.