El 2025 a La Virreina: l’art de la ruptura

La Virreina Centre de la Imatge enfoca la seva programació en el concepte de ruptura, investigant com s’ha manifestat històricament en el camp de l’art i com els artistes han desafiat consensos per generar nous interessos col·lectius. En un moment en què moltes tensions ideològiques es dissolen en discursos superficials, el programa convida no només a llegir, sinó a reprendre perspectives dissidents per superar els llenguatges establerts i reconfigurar el futur.

En la seva dimensió històrica, La Virreina presenta una selecció de grans autors que, tot i la seva rellevància, han estat sovint exclosos del vocabulari general i de l’imaginari col·lectiu. Aquesta proposta historiogràfica revisa com artistes i teòrics han qüestionat els consensos del seu temps, destacant la seva capacitat de desobeir i desordenar els marcs establerts. Així, la programació reflexiona sobre què significa avui la radicalitat en l’art i com es pot reprendre el fil de la desobediència.

Chanéac, cèl·lules paràsites, fotografia aèria, Michel Ragon (1968). Donació Nelly Chanéac, Col·lecció Frac Centre-Val de Loire

Revisió dels marges de la història

Ja al febrer, aquesta part més historiogràfica de la programació començarà amb Michel Ragon (­Marsella, 1924 - Suresnes, 2020), anarquista llibertari amb una obra marcada per una constant exploració de models alternatius d’urbanisme i societat, en diàleg amb els moviments artístics i culturals del seu temps, com el grup CoBrA o Jean Dubuffet.

A l’abril, es presentarà l’obra de Sara Gómez (Guanabacoa, 1942-1974), cineasta afrocubana que analitzà els conflictes socials, racials i de gènere a la Cuba postrevolucionària. Aquesta exposició no només posa el focus en la societat cubana, sinó també en el paper central de les dones en les formes d’organització d’una societat que començava a construir-se sota codis polítics totalment nous. La seva obra situa el poble, i especialment les dones, com a protagonistes del canvi.

El recorregut continua, també a l’abril, amb Eugenio Barba (Brindisi,Itàlia, 1935) i l’Odin Teatret, protagonistes d’una mostra que explora les interconnexions entre les escenes teatrals de Llatinoamèrica, Europa i Amèrica del Nord. Aquesta és la primera vegada que el treball de Barba es presenta en un format museogràfic, tant a escala nacional com internacional, proposant una nova dimensió a la seva influència cultural. Finalment, la revisió històrica inclou una mostra dedicada a Cathy Berberian (1925-1983), artista clau en la música experimental i performativa dels anys seixanta i setanta. Figura emblemàtica i controvertida, Berberian va desafiar els límits del so i la interpretació. L’exposició inclourà partitures, enregistraments i documents visuals que il·lustren la seva trajectòria inclassificable i revolucionària.

Odin Teatret Archives. © Roald Pay

Diàlegs amb el present

En la seva dimensió contemporània, La Virreina aposta per projectes que plantegen noves perspectives i qüestionen les narratives dominants. Al maig, l’escultor i fotògraf Sergi Aguilar (Barcelona, 1946) presentarà una selecció monogràfica de les seves fotografies, que mai no havia estat examinada d’aquesta manera. Les imatges, carregades de profunditat conceptual, aborden temes com el buit i les tensions del paisatge, mentre redefineixen l’acte de mirar i enquadrar.

Ja a la tardor, la cineasta vietnamita Trinh T. Minh-ha (Hanoi, 1952) proposarà una reflexió sobre el cinema etnogràfic experimental, desafiant els límits entre document i ficció des d’una mirada feminista i postcolonial. Paloma Polo (Madrid, 1983) explorarà els relats històrics silenciats, investigant amb profunditat per obrir espais de diàleg i cooperació.

Paral·lelament, Isaías Griñolo (Huelva, 1963) combinarà memòria, ecologia, flamenc i poesia per abordar qüestions de resistència i contracultura. Álvaro Perdices (Madrid, 1971), amb la seva proposta, reivindicarà l’aprenentatge deslligat de jerarquies i normes imposades, suggerint una manera més lliure d’aproximar-se al coneixement i a l’art.

El programa culminarà amb una exposició que establirà un diàleg entre l'obra plàstica de Michelangelo Antonioni (Ferrara, 1912 – Roma, 2007) i la fotografia de Luigi Ghirri (Scandiano, 1943 – Roncocesi, 1992). La mostra es focalitzarà en el projecte de collages 'Les muntanyes encantades' d'Antonioni, relacionat amb les imatges de Ghirri preses durant els anys setanta, creant una connexió entre el llenguatge visual del cineasta i la seva exploració poètica del paisatge.

El Barro de la Revolución, Paloma Polo(2019)

Pel que fa al programa públic, La Virreina se centra en la revisió de la historiografia artística i ideològica a Catalunya, amb quatre projectes destacats. Un projecte patrimonial de dos anys (fins al 2026) explorarà la trajectòria de Carles Hac Mor i Ester Xargay, incloent-hi la preservació dels seus arxius, festivals poètics, entrevistes i una publicació de referència. També es commemorarà l’obra d’Arnau Puig, amb cicles de conferències i un quadern monogràfic sobre la seva influència en la historiografia i la seva crítica. A més, es dedicarà un homenatge a Enrique Lynch, destacant la seva contribució a la narració visual a Catalunya. Finalment, en el centenari del naixement de Manuel Sacristán, es farà un simposi sobre el seu llegat com a introductor del marxisme a Espanya i la seva influència política i teòrica. Aquests projectes es complementaran amb publicacions sobre figures com Joseph Beuys, Sara Gómez, Oriol Vilapuig, Eugenio Barba i Odin Teatret, així com el catàleg de l'exposició La ciutat en disputa.

'Montagna incantata n. 176', Michelangelo Antonioni © Enrica Fico Antonioni i Rimini, Luigi Ghirri (1977)