Interior Berlanga

Situant-se als antípodes del que preconitzava Roland Barthes en el seu mític assaig Le mort de l’auteur (1967), el qual defensava una lectura de l’obra al marge de l’autor, amb la mostra 'Interior Berlanga' el CaixaForum ens convida a revisitar el llegat d’un dels realitzadors més lúcids i representatius de l’Espanya del segle XX, Luis García Berlanga (1921- 2010), a través d’un arxiu íntim, personal i inèdit que il·lumina la seva obra a partir de la contextualització biogràfica de l’autor.

Focalitzant-se en el fora de camp –en aquells objectes i documents de la seva vida quotidiana, ara resignificats en objectes dignes de ser observats a partir de la seva recontextualització en l’espai museístic–, els comissaris Sol Carnicero i Bernardo Sánchez Salas han articulat una exposició que es concep com un pla seqüència que aspira a reconstruir la mirada berlanguiana –una mirada única que va saber copsar com pocs el complex panorama social, polític i cultural de l’Espanya de la seva època.

Berlanga durant un rodatge. Col·lecció Filmoteca Espanyola.

Alhora local i universal, la seva cinematografia –que inclou títols tan aclamats com Bienvenido, Mister Marshall! (1953), Plácido (1961), El verdugo (1963), La escopeta nacional (1978), Patrimonio nacional (1981) o Todos a la cárcel (1993)– esdevé una crònica satírica del seu temps que reflexiona amb humor i amb intel·ligència sobre les estructures de poder, la hipocresia i la doble moral de les institucions i els individus; temes encara avui tan vigents.

Programa de mà en forma de dòlar de Bienvenido, Mr.Marshall!, que va ser motiu d'una denúncia al Festival de Canes per falsificació de moneda (1953). Col·lecció Filmoteca Espanyola.

En contraposició a la projecció dels llargmetratges que tots coneixem, la proposta comissarial del CaixaForum ens presenta una acurada selecció de cartes, esbossos i dibuixos que mostren l’aspecte més processual de les seves pel·lícules: gargots amb les seves idees originals, notes esquemàtiques dels seus plantejaments i storyboards amb diferents escenes. Tots aquests documents, exposats juntament amb objectes igualment rellevants per a una comprensió més profunda del Berlanga autor, ens permeten revisitar l’obra del cineasta des de la comparació entre l’origen informe d’una idea i la seva formalització final en pel·lícula. La decisió de recollir tot allò que havia quedat fora de pla en un pla seqüència –en homenatge a l’indiscutible segell narratiu del director– respon a la voluntat d’invertir la direcció de la càmera per mostrar no ja la realitat representada sinó la sensibilitat i la consciència que la retrata, un exercici que si bé Barthes desaprovaria, resulta informatiu pel que fa al sentit original d’una obra que, en la seva universalitat, transcendeix els horitzons personals i geogràfics per reflexionar sobre les contradiccions de la condició humana.

Cartell de Plácido. Arxiu Berlanga. Col·lecció Filmoteca Espanyola.