‘Els 80. Autonomia de la pintura’

Setze artistes espanyols de la generació dels anys vuitanta o Generació de la Transició han integrat l’exposició 'Els 80. Autonomia de la pintura', al Centre d’Art Contemporani d’Aínsa-Sobrarbe. La mostra, que va finalitzar ahir, ha format part de l’aposta conjunta de l’Ajuntament d’Aínsa i la Galeria Miguel Marcos per generar propostes que permetin investigar i difondre l’art contemporani. Des de la seva creació, el 1981, la galeria Miguel Marcos s’ha involucrat en projectes institucionals que ressalten la importància dels artistes, grups i moviments que van fonamentar la tornada a la pintura a mitjans dels anys setanta i, sobretot, als anys vuitanta.

Per això, aquesta exposició portava per subtítol Autonomia de la pintura, un tema que ha estat vigent des de finals del segle XVIII, invocant un art exempt de l’aspecte mimètic de la representació i dels cànons establerts per a fins aliens a l’art mateix. Durant els anys en què se centrava l’exposició, aquesta autonomia assolida també va ser de suport i intenció. De suport perquè l’obertura de mercat que es va donar, l’èmfasi en la reivindicació de drets culturals més que no pas polítics, la influència i l’abast dels mitjans de masses i, sobretot, la necessitat d’invertir, van propiciar que l’art esdevingués un bé de consum estimable i, més que qualsevol altra forma d’expressió artística, la pintura se’n va veure beneficiada. D’intenció, perquè les tendències i ismes que van sorgir llavors van tenir l’espai bidimensional com a protagonista: el neoexpressionisme o Die Neue Wilden alemany, la Transavantguarda italiana, els Supports-surfaces francesos, el postmodernisme i la Bad Painting, entre d’altres.

'Xa 129', Ferran Garcia Sevilla ( 1995)

A Els 80... s’han pogut veure treballs com la reinterpretació del paisatge que fa Carlos Franco a Cuenco serrano, la vitalitat caòtica amb estructura geomètrica de Xavier Grau o la rapidesa del gest que atrapa el primigeni en el bell díptic 'Xa 128' i 'Xa 129' de Ferran García Sevilla; o bé el tractament de la llum i el gest a Estació de muntanya TV-4, de José María Sicilia, i la revisió del que és rural i de la simbologia del primitiu i ancestral que han aportat artistes com Menchu Lamas, Antón Patiño i Antón Lamazares.

Aquesta exposició ha demostrat com els artistes espanyols, amb les seves obres i amb el debat que van fomentar a través de grups com Trama, Nueva Figuración Madrileña o Atlàntica, van saber calibrar el moment, sospesar les tendències en voga i generar obres d’altíssima qualitat que continuen sent referents per als artistes actuals.