Salvatore Ferragamo: L'art de les sabates que van conquerir Hollywood

Salvatore Ferragamo (Bonito, 1898 – Florència, 1960) és el nom darrere d’una de les marques més icòniques de la moda. Dir que va ser un dissenyador de calçat seria quedar-nos curts; va ser un innovador, un artesà visionari i un apassionat per l’art en totes les seves formes. La seva trajectòria comença al petit poble de Bonito, al sud d’Itàlia, i es va estendre fins als cercles més exclusius de Hollywood i Florència, transformant un ofici humil en una expressió d’elegància i enginy a través de la creativitat i, sobretot, gràcies a la seva passió per l’art.

El 2023 es va celebrar un segle des que Ferragamo va obrir la seva primera botiga a Hollywood, un pas clau en la seva trajectòria. Per commemorar aquest aniversari, el Museu Salvatore Ferragamo de Florència li va dedicar l’exposició Salvatore Ferragamo 1898-1960, una retrospectiva a gran escala que recorre tota la seva vida i obra. Aquesta mostra, que es podrà visitar fins a l’abril del 2025, inclou una col·lecció impressionant de documents, mostres de treball, vídeos i objectes significatius del que va ser la seva vida i obra.

Des de ben jove, Ferragamo va demostrar un interès insaciable per la sabateria. Tot i les reticències del seu pare, que considerava l’ofici massa modest, Salvatore va seguir la seva passió. Va començar aprenent les tècniques del calçat artesanal a Nàpols, però ràpidament va voler anar més enllà. Quan encara era un adolescent, va obrir la seva primera botiga al seu poble natal, un negoci que aviat es va fer petit davant les seves ambicions.

La gran oportunitat va arribar quan es va traslladar als Estats Units el 1915, unint-se als seus germans a Califòrnia. Allà, a Los Angeles, es va introduir en la indústria del cinema gràcies a un germà que treballava planxant vestits per a pel·lícules i un cosí actor. Aviat, els estudis de Hollywood van començar a confiar-li la fabricació de calçat per a les seves produccions. A la seva primera botiga, situada davant del Grauman’s Egyptian Theater, Ferragamo va començar a crear peces per a les grans estrelles de l’època, com Pola Negri, Mary Pickford i Rudolph Valentino, guanyant-se el títol de “sabater de les estrelles”.

Més enllà de Hollywood, Ferragamo tenia una inquietud constant per innovar i va començar a utilitzar materials com la pell de peix, el suro, la ràfia i fins i tot cel·lofana, deixant el cuir, material per excel·lència, per als altres. Ferragamo s’inspirava no només en les necessitats pràctiques, sinó també en les influències artístiques. El descobriment de la tomba del rei Tutankamon el 1922 va inspirar els estils i les ornamentacions de les sandàlies que va dissenyar per a Els Deu Manaments, dirigida per Cecil B. DeMille. De la mateixa manera, les col·leccions d’art de Florència i els moviments artístics contemporanis, com el fauvisme, el cubisme i el futurisme, van marcar també el seu estil, com per exemple els colors i les formes geomètriques de Sonia Delaunay.

Un aspecte que el diferenciava era el seu coneixement de l’anatomia humana, que va desenvolupar mentre vivia als Estats Units. Conscient de la importància de l’ergonomia, Ferragamo va dissenyar sabates que no només eren belles, sinó també còmodes i funcionals. Va mesurar personalment els peus dels seus clients per crear motlles de fusta - escultures meticuloses- que reflectien les peculiaritats de cada peu. Com ell mateix deia: “M’encanten els peus. Em parlen. Quan els tinc a les mans, sento les seves fortaleses, les seves febleses, la seva vitalitat o les seves carències. Un bon peu, amb músculs ferms i un arc fort, és un plaer de tocar, una obra mestra del treball diví.”

Més enllà de la seva visió creativa, la seva influència va transcendir les fronteres de la moda, establint un diàleg entre art i disseny, on la forma i la funció es complementaven. Ferragamo, amb la seva obsessió pel detall i la seva capacitat d’integrar elements artístics en cada disseny, va deixar una empremta en la història del calçat i en l’evolució de la cultura visual del segle XX, sent el seu nom, encara avui, sinònim de sofisticació i elegància.