La Constitució espanyola estableix que els poders públics han de garantir la conservació del patrimoni històric, cultural i artístic i promoure’n l’enriquiment. Per part seva, el nostre sistema fiscal ha demostrat ser un instrument idoni per contribuir al compliment d’aquests objectius, ja que, com és sabut, els tributs poden assumir determinades finalitats extrafiscals. Mitjançant una sèrie de beneficis fiscals de diferents impostos, el legislador ha atorgat mesures de foment de caràcter indirecte als titulars dels béns integrants del patrimoni històric espanyol (PHE).
Un exemple el trobem en l’exempció de l’impost de béns immobles (IBI) per a aquells titulars de béns immobles integrants del PHE que gaudeixen de la màxima protecció, és a dir, béns que estan declarats d’interès cultural i inscrits al registre general de béns d’interès cultural. Una qüestió diferent és des de quan s’aplica aquesta exempció.
Un altre benefici fiscal que ens trobem està relacionat amb l’impost sobre el patrimoni (IP), un tribut important atès el gens menyspreable valor econòmic que solen assolir molts d’aquests béns. En concret, estan exempts de l’IP els béns integrants del PHE, inscrits al Registre General de Béns d’Interès Cultural o de l’Inventari General de Béns Mobles, així com els béns qualificats com a béns d’interès cultural pel Ministeri de Cultura i inscrits al registre corresponent. O zones arqueològiques o conjunts històrics que compleixin unes determinades condicions.
'Souvenir [Onyx]', Lúa Coderch (2016)
Continuem amb altres beneficis per actuacions per a la protecció i difusió de béns culturals, com és el cas de les deduccions estatals a la imposició sobre la renda per despeses de conservació, reparació, restauració, difusió i exposició de béns del PHE declarats béns d’interès cultural. En aquest cas s’atorguen als contribuents dues deduccions en la quota íntegra lligades a les despeses en què incorre el titular dels béns esmentats. La primera deducció s’aplica a la quota de l’import de les inversions o despeses que faci el titular durant el període impositiu subjecte a un límit màxim i sempre que es compleixin les exigències establertes a la normativa estatal i de les comunitats autònomes. I la segona deducció s’aplica per la rehabilitació d’edificis, el manteniment i la reparació de les teulades i façanes, així com la millora d’infraestructura propietat del contribuent, amb la mateixa base de deducció que l’anterior.
D’altra banda, i per incentivar el mecenatge, procurant una col·laboració econòmica de la societat civil en tasques de conservació i protecció del PHE, es preveuen una sèrie de deduccions de la quota íntegra de l’IRPF i de l’impost de societats per la realització de donatius dineraris per finançar aquestes actuacions i sempre que es realitzin a favor de les entitats considerades beneficiàries del mecenatge. A més, hi ha altres deduccions estatals en la imposició sobre la renda per adquisicions de determinats béns del PHE, així com reduccions a la base imposable de l’impost de successions i donacions. Sobre això, l’impost sobre successions estableix una reducció per als supòsits d’adquisicions mortis causa de béns del PHE subjecta al compliment d’uns requisits de parentiu, que gaudeixin d’exempció de l’IP i dels temporals. Disposició aquesta semblant a la que aplica l’impost de donacions.
Finalment, la comunament anomenada llei del mecenatge preveu dos tipus de beneficis fiscals per als supòsits de donatius o donacions irrevocables, pures i simples de béns del PHE a favor de les entitats definides com a beneficiàries del mecenatge: d’una banda, una deducció d’una part del valor del bé donat de la quota íntegra de l’IRPF o de l’impost de societats i, d’altra banda, s’estableix una exempció total dels guanys patrimonials posats de manifest amb motiu d’aquestes donacions a l’IRPF com a benefici fiscal complementari a la donació de béns del PHE.
'Mini twisted man II', Cesc Abad (2023)