El 19 de novembre del 1999 es va presentar el número 1 de la revista bonart. Una iniciativa conjunta de l’artista i col·leccionista Anna Maria Camps i del crític d’art i gestor cultural Ricard Planas, que ha disposat de l’assessorament del periodista Narcís Planas. Vint anys després, el Grup Bonart Cultural compta, a més de l’edició en paper de la revista, amb una gestora cultural i un diari digital (www.bonart.cat).
EL GENERADOR. El primer número, amb una portada blanca, conceptual, amb el logotip central i els noms dels col·laboradors i espònsors en petit al davant, constava de 68 pàgines amb paper offset i el seu preu era de 250 pessetes. Es va editar una part en blanc i negre i una altra en color. Ricard Planas hi entrevistava el mític Richard Hamilton. El britànic, que tenia una relació molt especial amb Cadaqués, li comentava que Dalí “s’agenollava a terra quan parlava amb Marcel Duchamp”. Modest Cuixart –que va col·laborar amb bonart fins a la seva mort– escrivia sobre l’herència de Dau al Set. S’analitzava els Centres d’Art Contemporani i es posava èmfasi en el futur del de Girona. Luis Antonio de Villena –un altre dels col·laboradors habituals de la revista– feia referència a un Dalí vist i no vist. La secció de “Temps fugit” es referia a l’artista revolucionari Enric Marquès. La cultura i la comunicació era el tema abordat per l’escriptor Vicenç Villatoro. Altres entrevistes, comentaris d’exposicions com les de Pere Noguera i l’agenda completaven el número 1 de bonart. Aquelles 68 pàgines inicials han deixat pas al centenar de pàgines en color que ofereix actualment, durant una dècada fou cada mes, posteriorment cada dos i, actualment, trimestralment. Tot això succeïa mentre l’edició digital prenia força. Han estat anys molt intensos, molt durs i molt gratificants humanament; 180 números en els quals la revista ha reflectit un relat del que succeïa a Catalunya, amb especial èmfasi a l’eix Barcelona-Girona, però sense deixar de banda i posant èmfasi de la resta del país i de la península. Una herència que s’inspirava amb el llegat que havien deixat publicacions rellevants com Papers d’Art, Pèl i Ploma, Cave Canis o D’Ací i d’Allà.
EMÍLIA XARGAY, PREMIS APPEC I NOU DISSENY. L’Associació de Premsa Periòdica en Català (APPEC), després de dos anys a les llibreries, li va atorgar el premi a la millor revista en català. Aquell mateix any vam encetar una línia d’edició de llibres, quelcom que s’ha repetit puntualment amb coedicions amb altres editorials. Al novembre de l’any 2000 la seu de Bonart es va traslladar a un edifici emblemàtic: la casa estudi de l’artista Emília Xargay. Allà hi vam ser fins que alguns anys més tard, després que la propietat de l’edifici va esmicolar els mosaics que hi havia a la façana, realitzats per l’artista, vam abandonar l’espai en defensava de la creació artística. Posteriorment, vam obrir oficines a Barcelona amb l’acompanyament de l’empresari i emprenedor Josep Maria Planas, qui va assessorar el desplegament de l’àrea de gestió. El maig del 2003, es va presentar el nou disseny de la revista. En el decurs de l’acte es va anunciar la celebració de la fira Internacional d’Art de Catalunya – INART, dirigida per la revista.
NÚMERO 100 I EXPOSICIÓ BONART MIRACLE. Després d’arribar arreu de Catalunya, la Catalunya Nord, el País Valencià, Andorra i les Illes Balears, Bonart va fer un altre pas endavant internacionalitzant-se i anant a la Fira del Llibre de Frankfurt, amb una edició especial en alemany. Hem estat presents, hi ho continuem estant, a fires d’arreu com Loop, Swab, Arco, Art Madrid, Just Mad, De Arte, Fira d’Art Eivissa, Porto Arte, Saló Antiquaris, Arts Libris, Fira Fama, Fiart València… Al febrer del 2008 vam publicar el número 100. El recull de cent mesos va quedar reflectit amb una exposició al centre cultural la Fontana d’Or de Girona, sota l’assessorament de l’artista Enric Ansesa. En aquests anys, bonart ha estat membre de l’APPEC i, posteriorment, d’ARCE. També del Grup 10.
18.842 PÀGINES, 397 COL·LABORADORS I EDICIÓ DIGITAL. Les 68 pàgines del primer número s’han convertit avui en 100/132 pàgines en color. En vint anys s’han editat 18.842 pàgines. La hemeroteca de Bonart recull els esdeveniments artístics de casa nostra, a més d’una completa sèrie d’articles de destacats crítics d’art, artistes, directors de museus, galeristes, polítics, escriptors, filòsofs, periodistes, investigadors… Bonart recull la història de l’art català dels darrers disset anys. En total, han escrit a Bonart des del primer número editat el novembre del 1999, 397 col·laboradors. I el 25 de gener del 2012 Bonart va estrenar el diari digital www.bonart.cat. Els lectors del diari en línia estan al dia del que succeix en el món de les arts. Les notícies, articles, comentaris, crítiques d’exposicions, reportatges… són diàriament a la xarxa que és visitada des de tots els indrets del món. En quatre anys, bonart actualitat ha publicat un total de 25.094 notícies. L’edició digital està distribuida en tres apartats: la revista en paper (que inclou la hemeroteca), el diari en línia i la gestora cultural.
GESTIÓ CULTURAL: INART, FUNDACIÓ ESPAIS I EL TERCER SECTOR. A banda de l’edició de la revista, Bonart Cultural ha portat a terme una àmplia tasca en el món de la gestió cultural: va organitzar durant els anys 2005 i 2006 la fira d’art de Catalunya INART, el festival de músiques experimentals REMOR, a més d’un important tasca d’edició de llibres d’artista i de catàlegs d’exposicions… Bonart va editar el darrer número de Papers d’Art de la Fundació Espais i va dirigir la fundació, en un intent per reflotar-la, en el seu darrer any amb exposicions de Joan Fontcuberta i Carles i Pep Camps. Així mateix, bonart s’ha encarregat de fer de curador d’exposicions d’autors destacats dins l’art contemporani com Carles Pazos, Arranz Bravo, Modest Cuixart, Antón Lamazares, Bosch Martí, Enric Ansesa, Romà Vallès, Pere Formiguera, Lluís Vilà, Rafael Marquina, André Ricard, Victòria Campillo, Yurian Quintanas, Franc Aleu, Xavier Escribà o Roca D. Costa. També ha assessorat i col·laborat en esdeveniments culturals. Un àmbit importantíssim ha estat la presència amb actes del tercer sector. La participació en la La Marató de TV3 pintant un mural gegant o una exposició d’artistes outsiders, amb la Fundació Estany, Mas Casadevall i Fundació Integràlia, en són alguns dels exemples destacats.
FUNDACIÓ LLUÍS COROMINA I FOCUS ENGELHORN. Des de l’any 2010 Bonart s’encarrega de la vessant artística i social de la Fundació Lluís Coromina de Banyoles que tutela l’obra de Lluís Vilà, Carles Fontserè i Rafael Marquina i que té un espai especialitzat en temes d’art i alimentació i el Puntal, un laboratori de les arts. El desembre del 2014, Bonart Cultural va posar en marxa el projecte cultural Focus Engelhorn de Palamós per dinamitzar les activitats social, culturals i paisatgístiques. En aquesta iniciativa ha comptat amb el suport de creadors com Marcel·lí Antúnez, Albert Serra o Francesc Guillamet. Durant aquests any l’editoria i gestora també ha tingut una intensa relació amb l’Observatori del Paisatge de Catalunya.
ULTRALOCALS. Bonart, en els divuit anys d’existència ha organitzat actes com l’homenatge a Antoni Tàpies conjuntament amb Catalunya Ràdio a la Fundació Tàpies de Barcelona o un homenatge a Modest Cuixart en el Museu d’Art de Girona. Ha editat un monogràfic amb ocasió de l’exposició que la Virreina, Centre de la Imatge de Barcelona, va preparar a Arnau Puig, l’únic supervivent de Dau al Set i col·laborador de Bonart des dels seus inicis. El grup Bonart va iniciar les commemoracions del quinzè aniversari amb una taula rodona a la cúpula del Teatre-Museu Dalí de Figueres, que va coincidir amb la publicació d’un monogràfic dedicat al genial pintor de l’Empordà amb motiu del 40è aniversari de la fundació del museu. Bonart ha organitzat conferències i presentacions com la que va presidir el conseller Santi Vila al CCCB de Barcelona reflexionant sobre El paisatge i el món de l’art, o una taula rodona i un monogràfic sobre les Fàbriques de creacions, introduïda pel gestor cultural Llucià Homs a Fabra i Coats …O una al Palau Robert amb el cuiner Ferran Adrià. També ha editat monogràfics dedicats a la Biennal de Venèzia on en els darrers anys han participat amb pavelló propi Catalunya i Andorra.
PREMIS BONART. El Parc de les Arts de Cassà de la Selva va ser escenari de l’entrega de la primera edició dels Premis Bonart que varen ser per Carles Fontserè, Pepe Martínez Lozano i Josep Tarrés. La segona va tenir lloc a la Fundació Espais de Girona i a la Fundació Vila Casas de Barcelona conjuntament. A Girona es varen entregar els guardons a Domènec Fita, Paco Torres Monsó i Isidre Vicens i a Barcelona, a Arnau Puig, Maria Lluïsa Borràs, Rafael Marquina i Antoni Vila Casas. La tercera edició va tenir com a marc la Fundació Valvi de Girona i la Fundació Vila Casas. Els premis varen ser per la Fundació Valvi, Grup Praxis 75, Festival Ingràvid, Isaki Lacuesta, Festival Loop, Fernando Pinós i Maria Guirado, David G. Torres i Romà Vallès. Els quarts premis Bonart s’entregaran a Barcelona, a La Virreina – Centre de la imatge i, a Girona, a l’Auditori Palau de Congressos. Els premiats a Barcelona: Eduard Arranz-Bravo; Associació Joan Ponç; Projecte Fabra i Coats; Drap-Art, festival internacional de reciclatge artístic de Catalunya; Premi de pintura internacional Guasch Coranty; Programa d’exposicions del centenari de la Mancomunitat de Catalunya i TV3. A Girona: El Punt-Avui, Fundació Mas Casadevall, Juanjo Gallardo – Castell de Benedormiens, Mini Print Internacional de Cadaqués, Programa de patrimoni cultural i educació Indika, Albert Serra i Teatre-Museu Gala-Dalí. La cinquena edició dels Premis Bonart es va celebrar el maig del 2019 a l’auditori de Girona. Els guardonats varen ser Lúa Coderch; Districte Cultural de l’Hospitalet; Museu del Futbol Club Barcelona; This Is art de TV3; Fundació Mapfre; Dau al Set; Biennal d’Art de Girona; André Ricard; Fundació Guinovart, d’Agramunt; Sala Artelroc, d’Andorra; Museu de la Vida Rural, de l’Espluga de Francolí; Carmen Thyssend d’Andorra/Sant Feliu de Guíxols; Celler mas Blanch i Jové; Institut d’Estudis Ilerdencs; Teresa Vall Paloude Lleida; Museu del Tabac, d’Andorra; Festival Visa pour l’image, de Perpinyà; Museu d’Art contemporani de Céret; Fundació Mas Miró de Montroig del Camp i Carles Puigdemont, impulsor del Museu d’Art Contemporani de Girona. També es va fer entrega dels premis a la trajectòria: Pepa Quinteiro, de la galeria Anquin’s de Reus; Antoni Pinyol, de la galeria Antoni Pinyol, de Reus; Rosa Ma. Ricomà, ex-directora del MAMT de Tarragona; Josefina Matamoros, gestora cultural de la Catalunya Nord; Jesús Navarro, director del Museu d’Art Jaume Morera de Lleida; Galeria Pilar Riberaygua, d’Andorra; Maria Rosa Furriol, directora de la galeria Eude de Barcelona; Carles Taché, director de la galeria Taché de Barcelona; Josep Canals, director de la Biennal d’Art Contemporani Català; Jordi i Helena Batlle, de La Galeria de Sant Cugat del Vallès; Jordi Font, del Museu Memorial de l’Exili de la Jonquera i Miquel Mascort, de la galeria El Claustre de Girona.
GUARDONS. Bonart va rebre, el segon any de vida, el premi a la millor revista concedida per l’Associació de Publicacions Periòdiques en Català (APPEC). Posteriorment, l’APPEC també ens va concedir el premi a la millor editorial. L’Associació de Crítics d’Art de Catalunya, el mateix any (2012) va guardonar Bonart per la seva tasca a favor del món de les arts. Ricard Planas i Anna Maria Camps varen rebre el premi a l’auditori del MACBA. L’Associació de Joves Empresaris va premiar al director de bonart, Ricard Planas, l’any 2012. El Col·legi Oficial de Decoradors i Dissenyadors d’Interiors de Catalunya va concedir el 2009 el VI Premi Lluís Cairó a la revista.
EL FUTUR. La col·laboració decidida del món de l’art en general, dels nostres subscriptors, lectors i anunciants i el suport que hem trobat en les institucions i, per descomptat, en l’equip humà que ha treballat per fer de Bonart una revista de referència en el món cultural català ens fa sentir optimistes i afrontar el futur amb energia renovada. Per això, la creació del consell assessor ha servit per posar en marxa nous projectes, a la vegada que el contingut de la revista i de l’edició digital es veu reforçada amb la publicació de llibres amb l’història de Bonart i els primers articles dels col·laboradors, així com un dedicat a les portades i tipografia, entre altres.
A principis del 2016 el cofundador i director de Bonart des dels seus inicis, Ricard Planas va deixar la direcció de la revista per incorporar-se al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya com Assessor en Creació i Estratègies Culturals, assumint des del febrer del 2016 la direcció de Bonart, l’editora i cofundadora del grup Bonart, Anna Maria Camps. El mes de febrer del 2017, Ricard Planas s’ha incorporat novament al grup Bonart com a editor, responsable de la gestora cultural i membre del consell assessor, una vegada acabada la seva etapa al Departament de Cultura.
El mes de maig del 2019 es va celebrar la festa inaugural del XXè aniversari a l’auditori de Girona amb l’assistència de 500 persones relacionades amb el món de les arts d’arreu dels Països Catalans.