El Bòlit parla de les fosses comunes del franquisme a 'Forats per a fer un rèquiem'

El Bòlit. Centre d'Art Contemporani de Girona inaugura el 7 de juny a les 18.30 h. l’exposició Forats per a fer un rèquiem que aplega obres de cabosanroque i Miquel García. Comissariada per Ingrid Guardiola i Meritxell Ferrer, parla de les fosses comunes del franquisme, un tema que torna a estar en el debat públic a causa de la negativa d’alguns governs autonòmics, formats per partits de dreta i d’extrema dreta, d’aplicar la llei de la memòria democràtica 20/2022.

Aquesta exposició, que es podrà visitar fins al 13 d’octubre de 2024, parteix de l’interès dels cabosanroque per les fosses del franquisme, en concret, pel comboi del 23 de març de 1959 que portava 179 cossos exhumats a la província de Girona al Valle de los Caídos (actualment Valle de Cuelgamuros). La seva recerca es va connectar amb la sèrie Exhumacions de Miquel García i tot el seu extens treball sobre la memòria democràtica, ja fos emplaçada en la Segona Guerra Mundial o en la Guerra Civil Espanyola. Les dues peces creen una xarxa de memòria. En el cas de cabosanroque s’ha treballat a partir de 19 municipis de les comarques gironines on s’han trobat les fosses comunes d’on van sortir els cossos, dels quals 9 col·laboren directament amb el projecte. En el cas de Miquel Garcia amb l’Associació Pro-Memòria als Immolats per la Llibertat a Catalunya, una entitat per mantenir viu el record dels republicans executats pel franquisme a Catalunya per raons polítiques i ideològiques.

Així donc, l’exposició compta amb dues obres, una de cabosanroque i una altra de Miquel García. Les dues peces creen una xarxa de memòria. Els cabosanroque han treballat a partir de 19 municipis de les comarques gironines on s’han trobat les fosses comunes vinculades al projecte. Miquel García ha col·laborat amb l’Associació Pro-Memòria als Immolats per la Llibertat a Catalunya.

La memòria demana una política compromesa amb la cultura del record. No es poden executar polítiques locals o nacionals escapçant les trames subterrànies que donen sentit i forma a cada indret. Territorialitzar la cultura en l’espai és important, és a dir, establir vincles, afectes i projectes en un territori compartit; però també en el temps: aquestes “altres” aliances. Els morts també fan cultura, són el nostre substrat sentimental, intel·lectual i moral.

cabosanroque. 22 forats per a fer un rèquiem, 2024

22 forats per a fer un rèquiem és un oratori laic que visualitza i dona cos sonor a l’esvaïment d’aquests cossos i els seus respectius noms enterrats en fosses comunes de la demarcació de Girona. L’enterrament esborra la seva identitat: primer separant el cos del nom, i, finalment, esfondrant el cos. El seu posterior trasllat i la inhumació a la cripta del Valle, acaba per abolir el límit físic de cada cos, en fondre’s amb els fonaments en descomposició de la pròpia arquitectura i amb el cos contigu del monument, on nacionals i republicans es difuminen. Formalment, és una instal·lació audiovisual que es construeix a partir de dues representacions complementàries sobre el silenci contingut dins els 22 forats excavats a terra. D’una banda hi ha un conjunt de pesos amb terra extreta dels llocs on suposadament hi havia hagut cada fossa. El pes de la terra de cada forat genera una nota sobre una corda. De l’altra, hi ha els silencis dels vídeos enregistrats a cada forat. Amb aquestes notes i aquests silencis s’ha compost un oratori contemporani, en memòria dels 179 noms que mai podrem dir. Des del Bòlit es va acompanyar la investigació de cabosanroque per localitzar els emplaçaments exactes de les fosses als diferents bancs de memòria: el del Ministerio, el de la Generalitat, el de l’Arxiu de Girona, el de l’Arxiu Municipal i els registres de la Guàrdia Civil. La recerca ha comptat amb la col·laboració de la historiadora Queralt Solé i el suport del Memorial Democràtic. Tant el nombre de cossos, com la ubicació de la fossa canviava segons les diferents bases de dades. Aquest ball de xifres i ubicacions parla per sí mateix, denota la complexitat de la memòria. Les fosses que no estaven emplaçades al cementiri no es van localitzar. Davant d’aquesta falta d’informació, els artistes han pres una decisió simbòlica i subjectiva del lloc on s’ha localitzat el “forat”. En la recerca també es va parlar amb alcaldes i regidors/es dels diversos municipis. Alguns van respondre amb ganes de col·laborar, d’altres no volien saber res del passat.

Miquel García. Exhumació núm. 2, 2024

L’artista va començar la recerca del projecte Exhumacions l’any 2019. La primera “Exhumació” es va produir el 2021 a València, on va presentar una llista amb 5.308 registres de víctimes de la repressió franquista enterrades en fosses comunes al País Valencià. La llista va ser intervinguda amb pintura termosensible que es desvetllava amb la fricció de la mà dels familiars de la Plataforma d’Asociaciones de Familiares de Víctimas del Franquismo de las Fosas Comunes de Paterna. Aquesta metodologia, de caràcter físic, filosòfic i memorialístic, l’aplica a tota la sèrie d’Exhumacions. L’acció es va dur a terme en el terrer conegut com el Paredón de España, on els franquistes van afusellar 2.238 persones i les van enterrar en fosses comunes, al cementiri de Paterna.

Exhumació núm. 2 és una obra multidisciplinar que combina pintura, performance i vídeo per a la realització d’una exhumació simbòlica. L’obra presenta una llista impresa amb més de 5.000 persones soterrades en fosses comunes a Catalunya. El contingut de la llista ha estat tapat amb una pintura termosensible de color negre que n’impedeix la seva lectura. Per tal de reproduir l’acció d’extreure a la llum allò que ha estat ocultat, es va convidar a l’Associació Pro-Memòria als Immolats per la Llibertat a Catalunya a participar en el projecte i a activar la llista. L’acció es va realitzar al Fossar de la Pedrera de Barcelona, on s'inhumaren 1.717 persones entre els anys 1939 i 1952, de les quals 1.686 van ser afusellades al Camp de la Bota, 8 als fossars del castell de Montjuïc i 23 van ser executades amb el garrot vil a la presó Model de Barcelona. Les famílies de les persones executades desvetllen les dades dels seus parents fregant la pintura negra. Mitjançant la calor humana les seves dades tornen a sortir a la llum. Per a realitzar la peça, Miquel García va rebre l’ajuda de Girona Crea i el Memorial Democràtic, a més a més de la producció del  Bòlit. Actualment, l’artista està desenvolupant la recerca per realitzar Exhumació núm. 3 a la ciutat de Madrid.