Mayte Martín, Raquel García-Tomás, Vicenta Ndongo, Conrad Roset, i Nilak Premis Nacionals de Cultura 2024

El Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) ha atorgat aquest matí els Premis Nacionals de Cultura a la cantant Mayte Martín, la compositora Raquel García-Tomás, l’actriu Vicenta Ndongo, l’il·lustrador Conrad Roset i l’espai escènic itinerant Nilak  en un acte de proclamació i lliurament al Casino l’Aliança del Poblenou.

A l’acte ha participat el president de la Generalitat de Catalunya en funcions, Pere Aragonès, i ha comptat amb l’assistència de la presidenta del Parlament de Catalunya, Anna Erra, la consellera de Cultura, Natàlia Garriga i el conseller de Drets Socials, Carles Campuzano, així com representants del sector cultural.

La dramaturga i directora teatral Denise Duncan ha estat l’encarregada de dirigir l’acte que partint de la base que la cultura és un llenç en blanc que cadascú omple amb la seva visió del món i ens obre finestres a diverses realitats i futurs que encara no hem imaginat. Quina és la realitat que dibuixa cada premiat? I quina és la que dibuixen en conjunt? Una proposta creativa que ha anat acompanyada de la intervenció jazzística de Lluc Casares Trio- amb Lluc Casares (clarinet), Joan Casares (bateria), Giuseppe Campisi (contrabaix)- i de les il·lustracions de Pedro Strukelj.

El moment emotiu de l’acte ha arribat a l’hora dels veredictes, els guardonats han estat glossats per professionals vinculats a cadascun d’ells, en concret l’actriu Marta Millà per Mayte Martín; la professora de música Lys Vilà per Raquel García-Tomás; el director teatral Carles Alfaro, per Vicenta Ndongo, l’artista Guim Tió per Conrad Roset i la consellera d’Igualtat, Feminisme i Ciutadania del Consell Comarcal de la Terra Alta i regidora de l'Ajuntament de Vilalba dels Arcs, Maria Teresa Mariné,  per Nilak.

El Plenari del CoNCA es constitueix en jurat per tal de reconèixer anualment cinc persones o entitats amb els Premis Nacionals de Cultura equilibrant criteris de gènere, disciplina, trajectòria i territori. Enguany han destacat  la seva excel·lència i creativitat, tant en les llargues trajectòries com en els talents emergents.

La presidenta del CoNCA, Vinyet Panyella, ha destacat que “el potencial creatiu, constructiu i crític dels creadors i dels sectors, dels que creuen en els beneficis socials de la cultura, és immens i divers, tal com el representen les persones i entitats guardonades amb els Premis Nacionals de Cultura”.

Vicenta Ndongo

Per ser un dels grans noms de l’escena catalana i per la seva aportació constant al món de la interpretació des del cinema, el teatre i la televisió en els papers més diversos des del seu debut el 1991. La seva feina es caracteritza pel talent, la professionalitat i la tècnica, tant en la interpretació com en la producció. Com a primera actriu catalana que ha aportat la naturalitat de la diversitat de la nostra societat, ha obert la porta a moltes altres actrius. El 2023 va ser una de les Colometes de la versió de La plaça del Diamant de Carlota Subirós, estrenada al TNC.

L’actriu ha agraït molt emocionada el reconeixement a la seva trajectòria i ha reivindicat “les persones que som aquí volem un canvi, i aquest premi és el reconeixement d’aquesta voluntat de canvi. Volem ser visibles i volem poder ser referents per a les generacions futures, perquè tinguin somnis i aspiracions sense complexos”.

Raquel García-Tomás

Per la seva excel·lència en la composició musical amb una veu pròpia, fruit d’una sòlida formació i l’aptitud per a la innovació contemporània que li permeten assolir l’equilibri entre l’experimentació amb el so i els recursos visuals sense perdre la capacitat d’emocionar un públic ampli. La seva música ha estat interpretada en sales d’arreu del món. El 2023 ha estat l’any del reconeixement i la consagració de la compositora amb l’estrena de l’òpera Alexina B. al Gran Teatre del Liceu i de l’obra coral Les portes del món per a la Cantània a L’Auditori.

En rebre el guardó, ha volgut destacar “el meu compromís no és només amb la cultura del país, sinó també amb els que no disposen dels mateixos privilegis, ja sigui visibilitzant històries que habitualment són als marges, com propiciant la consolidació d’equips creatius que representen la diversitat real que existeix”.

Conrad Roset

Per la seva habilitat a portar el seu talent com a il·lustrador al món digital amb la creació de GRIS, el videojoc català que més premis internacionals ha guanyat i que ha estat traduït a nombrosos idiomes. Aquest videojoc està considerat una peça artística per l’equilibri entre estètica i interactivitat i dona visibilitat internacional a la indústria del videojoc del país. Com a il·lustrador, amb el seu estil inconfusible amb els colors de l’aquarel·la, ha treballat per a nombroses agències i editorials i ha exposat la seva obra a galeries i museus d’arreu.

L’il·lustrador ha posat en valor el món del videojoc “crec que aquest guardó premia el món dels videojocs i és alhora un reconeixement a la indústria, així que ho faig extensible a tots els meus companys, perquè de mica en mica fem possible que els videojocs es considerin art i cultura”.

Nilak

Per la seva tasca de portar una programació amb activitats desenvolupades per artistes de reconegut prestigi arreu del país amb la voluntat d’arribar sobretot a comarques on no hi ha equipaments escènics i d’establir relacions de qualitat amb la població més enllà d’una simple itinerància d’espectacles. Les creacions que es mostren a la carpa itinerant, basades en l’escena contemporània, es produeixen en col·laboració amb festivals i agents culturals locals i es mostren també en relació amb espais històrics dels llocs que visiten.

Griselda Juncà, Arnau Andreu, Irene Soler i Oriol Escursell, membres del projecte Nilak, han recollit el premi en nom de l’entitat i han agraït el reconeixement reclamant que “per nosaltres la cultura és una forma d’entendre la construcció d’un país, així que per favor facin política de la cultura i cultura de la política.”

Mayte Martín

Per la seva contribució a la música cantada, especialment dins el flamenc i el bolero, amb una veu i una sensibilitat extremes. Al llarg de la seva carrera artística ha col·laborat amb tota mena d’artistes, des de Tete Montoliu fins a la bailaora Belén Maya, passant per la diva cubana Omara Portuondo i la cantant de fados Dulce Pontes, entre d’altres. Avui és una de les cantaores més respectades del panorama de la música flamenca: compta amb el favor del públic i el suport col·lectiu dels seus aficionats, i és aclamada per la crítica i ha estat guardonada amb nombrosos premis.

En la seva intervenció ha agraït el guardó i ha emfatizat que “em produeix una immensa felicitat, orgull i esperança rebre aquest premi, perquè més enllà d’un reconeixement a la meva feina, és un reconeixement a l’art i a la vida i a una  filosofia que fa visibles a aquelles persones que nadem a contracorrent”

Finalment, el president de la Generalitat en funcions, Pere Aragonès ha clos l’acte ressaltant que “Cultura i llibertat són dues cares de la mateixa moneda. És el que ens permet imaginar, comunicar i explicar la manera d’entendre el món i de fer-ho arreu del planeta i amb tota plenitud. La cultura té aquest poder aglutinador, de cohesió de la societat, que ens enforteix com a una societat lliure i empoderada”.