"L'obra més important és la persona que som", ha dit a la Fundació Tàpies l'antropòloga Rita Segato, guanyadora de la primera edició del Premi Internacional d'Assaig Gest d'ahir, pensament d'avui, convocat pel centre d'art de l'artista català. Rita Segato (Buenos Aires, 1951) és reconeguda per les seves investigacions sobre la violència de gènere, els drets humans i les estructures de poder a la societat. Aquest premi no només celebra el llegat d'Antoni Tàpies, sinó que també promou la recerca crítica i contemporània, oferint una plataforma per a noves mirades sobre el passat per entendre millor el present. El guardó té una dotació de 10.000 euros i inclou una residència de tres setmanes a la Fundació.
Imma Prieto, directora de la Fundació Antoni Tàpies, ha explicat que aquest guardó és "un homenatge al passat, però també un desafiament per desdoblar-nos i recuperar la petjada del passat amb la perspectiva del present". Prieto ha subratllat la importància de fer un exercici crític sobre les obres de Tàpies i d'obrir-nos a noves mirades des del seu univers artístic.
Segato ha destacat la seva creixent connexió "amb les neurones de Tàpies" i el seu desig de fer un assaig rebel sobre l'artista català i les seves obres. L'autora de La guerra contra las mujeres ha abordat temes com l'existència de dues ètiques: la de la insatisfacció, que és la dels qui creuen que el món pot ser millor i que algunes maldats no haurien d'existir, i la de la conformitat, que és la dels que senten que han vingut al món per reproduir el que han rebut, i, fins i tot, ampliar els seus defectes. Segons ella, la conformitat es reflecteix en aquells que, per exemple, descriuen el conflicte a Gaza com una guerra en lloc d'un genocidi. I ha relacionat el camp insatisfet i crític amb Tàpies. Ha remarcat que aquestes ètiques es troben en totes les cultures del món, fins i tot dins de les famílies.
Eva March, Rita Segato i Imma Prieto, durant la roda de premsa per anunciar el Premi Internacional d'Assaig Gest d'Ahir
L'antropòloga descriu Tàpies com un artista desobedient, que desafia la bellesa, el seu públic i a si mateix. El veu com un artista emotiu, impacient i fins i tot violent, destacant que el tema del poder és un element preservat en les seves obres. Ha parlat del mandat de masculinitat, explicant que l'home creu que ha de dominar i, si se li demostra que no, recorre a la violència.
A la pregunta de si ella pot arribar a relacionar el seu concepte de mandat de masculinitat amb les obres de Tàpies, que ella descriu com a violentes, Segato respon que li agradaria indagar sobre la relació de l'artista amb la seva dona, Teresa Barba, però que no hi veu cap relació. L'antropòloga va confessar que, abans d'acceptar el premi, s'havia demanat si la relació de Tàpies amb Teresa Barba era semblant a la de Picasso i les dones. "L'obra més important és la persona que som", diu Rita Segato. Quan se li ha preguntat sobre la intersecció entre l'art i el feminisme, Segato ha afirmat que no es tracta d'art de dones, sinó d'art universal. Ha esmentat un dels seus primers llibres, "La razón y sus otros", on va profunditzar en aquest tema.
Rita Segato, ha estat seleccionada entre les quatre candidatures finalistes proposades pel comitè assessor del premi, format per teòrics i pensadors com Manuel Borja-Villel, Pilar Cortada, Eva March, Carmen Pardo, Josep Ramoneda, Alicia Rodés, Valentín Roma i la mateixa Imma Prieto. La Fundació pretén inaugurar en el futur una editorial amb les obres de les persones guanyadores del premi.
La directora de la Universitat Pompeu Fabra, Eva March, ha parlat sobre la col·laboració amb la fundació, formalitzada l'11 de desembre, amb la creació d'una càtedra Tàpies. Aquesta col·laboració té com a objectiu que les universitats no siguin només centres acadèmics, sinó que s'obrin al món de la cultura, els museus i altres àmbits.
Rita Segato va parlar el dia 26 de maig (Fabra i Coats) sobre feminisme contra punitivisme en la Fira Literal, on van participar activistes com Angela Davis i Vandana Shiva, i el 29 de maig parlarà al Hub Social (Girona 34) sobre aportacions del feminisme als reptes globals per a la pau.