Miguel Marcos, Mayoral, Artur Ramon Art, Palmadotze, RocioSantaCruz i la mostra ‘Miró-Picasso’, guardonats amb els Premis GAC

La dissetena Nit del Galerisme ha lliurat un catàleg de premis repartit en propostes, tendències i estils. Les trajectòries de l’artista Jordi Pericot i del galerista Miguel Marcos; les programacions de les galeries Mayoral, A|34, Artur Ramon Art, Palmadotze i RocioSantaCruz; l’exposició Miró-Picasso; la Col·lecció d’Art del Banc Sabadell; el crític Eudald Camps, i el suplement Babelia han rebut les distincions.

Els Premis GAC –organitzats per l’associació Galeries d’Art de Catalunya i l’associació Art Barcelona– s’han lliurat avui al Macba, en el marc de la dissetena edició de la Nit del Galerisme, la principal cita social del món de les arts a Catalunya. La nòmina de premis ha estat enguany especialment variada en estils i abasts i permet obtenir una fotografia acurada e la realitat polièdrica de les arts a Catalunya.

A l’acte hi ha assistit la consellera de Cultura, Natàlia Garriga; Xavier Marcé, regidor de Cultura i Indústries Creatives de l’Ajuntament de Barcelona; Pau González, president de l’Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona, i Edgar Garcia Casellas, director de l’ICEC, entre d’altres representants institucionals i de la societat civil. Durant l’acte hi ha intervingut el president del GAC, Benito Padilla, que ha reclamat una actitud “valenta i activa del conjunt del sector, però també de la societat catalana per a posicionar les arts en un paper central del país”.

Els Premis GAC estan compostos per onze distincions. Dues (les trajectòries a un artista i a un galerista) les decideixen les dues entitats convocants, mentre que les altres nou van a càrrec d’un jurat presidit per Pilar Parcerisas i integrat també pel crític Juan Bufill, l’artista Gino Rubert, el comissari Àlex Mitrani i la comissària Natalia Chocarro.

Premi a una trajectòria com a artista:

A Jordi Pericot (El Masnou, 1931).Per ser un dels referents i figura clau de les arts visuals en la Catalunya del segle XX i començament del XXI. La seva trajectòria reflecteix la d’un artista total, que ha explorat la creació, però també l’estudi i la investigació acadèmica: és artista visual, però també professor, realitzador cinematogràfic, autor, editor i impulsor de diverses propostes culturals de tall avantguardista, entre les quals el grup MENTE.

L’obra plàstica de Jordi Pericot és considerada un exponent il·lustratiu de l’art cinètic, que reflecteix il·lusions i experiències perceptives que dialoguen amb l’espectador. La seva obra forma de les col·leccions de museus d’art contemporani d’Otawa, Iowa, Helsinki, Santiago de Xile, Madrid, Sevilla i Eivissa. El 2012 va inaugurar al Masnou, el seu poble, l’Espai d’Art Cinètic Jordi Pericot.

Aquest premi se suma a una llarga llista de reconeixements i guardons al llarg de la seva àmplia trajectòria: Medalla d’Or al Mèrit Cultural, concedida per l’Ajuntament de Barcelona (2006); Premi del Consell Social a la Qualitat en la Docència (2011), i Medalla de la Universitat Pompeu Fabra (2012). És membre de la Real Academia de Santa Isabel de Hungría, a Sevilla (des del 1988) i de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (des del 2008).

Premi a una trajectòria com a galerista:

A Miguel Marcos. Per ser un dels professionals rellevants en el panorama de les arts visuals dels darrers 25 anys a Barcelona. Galerista, gestor cultural i col·leccionista, Miguel Marcos és una peça fonamental en la projecció i internacionalització del galerisme, a partir d’uns codis de rigor i qualitat.

Creador de la seva primera galeria el 1981 a Saragossa, l’any 1988 es va instal·lar a Barcelona, des d’on ha pivotat una sòlida trajectòria de difusió de les arts visuals i on ha programat més de 140 exposicions en la seva galeria.

Miguel Marcos ha participat en les fires més rellevants del sector (Arco –de la qual n’ha estat membre del seu comitè organitzador en diverses ocasions–, Basilea, Chicago, Colònia, FIAC, CIGE…). També té una llarga trajectòria com a comissari en exposicions institucionals (les dedicades a Tàpies, Brossa i Arroyo, i altres com La realitat desautoritzada i El agua y sus sueños contemporáneos) i ha assessorat a diverses col·leccions públiques i privades.

Premi al col·leccionisme:

A la Col·lecció d’Art Banc Sabadell. Per la seva continuïtat en donar incansable suport a l’art, als artistes i a les galeries, mitjanant una col·lecció d’art contemporani de les més riques del país, que reflecteix l’estat de la creació artística de les últimes dècades en una dimensió històrica, temàtica i evolutiva. El suport a l’art en adquisicions els darrers vint anys ha enriquit notablement aquesta col·lecció, que ha contribuït a dibuixar un panorama de les arts contemporànies d’alta qualitat en la pintura, l’escultura i les noves pràctiques visuals i que ja són part de la història.

Premi a la crítica:

A Eudald Camps. Per l’anàlisi del fet artístic mitjançant una immersió profunda en la creació com a fet cultural que travessa disciplines i bascula del passat al present. La seva formació en filosofia i història de l’art li permet afrontar un diàleg amb l’art des d’un punt de vista obert al pensament contemporani, a la literatura i a l’estètica visual del món d’avui. Col·laborador habitual de la revista bonart, els seus escrits i opinions sobre art i artistes al Diari de Girona, en catàlegs i altres publicacions segueixen fent de l’escriptura un element imprescindible en el paper mediador de la critica d’art.

Premi al comissariat:

A Teresa Montaner, Sònia Villegas, Margarida Cortadella i Elena Llorens, per l’exposició Miró-Picasso. Per haver estat un esdeveniment excepcional, un projecte de gran complexitat i ambició resolt de manera brillant des de la seva curadoria, per tal d’assenyalar les relacions creuades entre dues figures cabdals de la cultura moderna, Pablo Picasso i Joan Miró. El Museu Picasso i la Fundació Miró han unit les seves forces per fer una presentació complexa i arborescent del tema, amb obres provinents de les principals col·leccions del món. La tria de les comissàries ha superat les dificultats pròpies d’un projecte d’aquesta envergadura i ha assolit el doble mèrit; d’una banda, presentar obres clau d’una gran importància històrica i de gran impacte estètic i, d’una altra, afinar en la presentació d’obres subtils i menys conegudes per tal de documentar i demostrar les connexions formals, personals i històriques entre els artistes. Joan Miró i Pablo Picasso s’han pogut apreciar en tot el seu esplendor i així ho ha reconegut el públic amb la seva gran resposta.

Premi al mitjà de comunicació:

A Babelia, suplement cultural del diari El País, per ser una edició de referència en llengua castellana arreu del món. El primer Babelia, aparegut el 13 d’octubre de 1991, es presentava així: “El nou suplement cultural, que constarà de 32 pàgines, desitja obrir les seves  pàgines a tothom,  sense distincions elitistes. Estarà atent  a  la demanda  de  la  cultura  oficial, però sempre amb esperit crític, i en ell trobaran espai tots els confirmats en el món de les arts i les lletres, com tots aquells que comencen a obrir-se camí”. Amb la cultura el món esdevindrà més lliure. 33 anys després es pot afirmar que, gràcies a suplements com Babelia, tenim més i millors arguments per ser més crítics. Si bé la literatura hi ocupa un espai destacat, repassa, amb excepcional caràcter crític, la cartellera escènica, plàstica, musical i cinematogràfica del moment, de la mà d'especialistes de renom professional en una art combinatòria de vasos comunicants que irradia amb llum pròpia.

Premi a la galeria d’art per la millor programació:

A la Galeria Mayoral. Per haver excel·lit en l’exposició d’artistes que podem considerar clàssics contemporanis del segle XX i alhora explorar nous valors que poden integrar-se en la història de l’art actual mitjançant la seva presència en el mercat. Al costat de figures com Picasso, Antonio Saura, Tàpies i Miró en diàleg, durant l’any 2023 ha programat Jordi Alcaraz, Eulàlia Grau i feminismes en l’exposició Breaking the Rules, tot cercant un equilibri entre passat i present, una convivència de poètiques dispars però enllaçades per un fil de connexió històrica que permet que després siguin llegides a la seva galeria de París.

Premi a la galeria d’art per la millor exposició. Categoria artista consolidat:

A Artur Ramon Art per Matèria i origen, de Claudi Casanovas. Pel paper renovador de la ceràmica contemporània, que ha mostrat un cop més aquest autor en aquesta exposició  i la capacitat que té la terra cuita  per reconciliar-nos amb l’univers i el seu origen. No podem oblidar que la vida és matèria, energia continguda en la matèria i el cosmos. La rotunditat de l’escultura en formes compactes i contundents amb estudiades textures finalment atzaroses, dialogaven amb la sobrietat de gravats de gran format en blanc i negre, ombra i memòria còsmica d’aquest jardí de formes contundents de terra cuita, enfrontades al mateix temps a peces d’escultura noucentista del fons de la galeria.

Premi a la galeria d’art per la millor exposició. Categoria artista mitja carrera:

A la Galeria Palmadotze per Polka, de Sabine Finkenauer. Per haver sabut reconnectar amb el vessant més líric del llegat de les avantguardes històriques del segle XX, especialment amb l'obra abstracta i evocadora de Paul Klee, molt lligada a la natura, la poesia i la música, però també amb els desenvolupaments formals i cromàtics de Robert i Sonia Delaunay. Finkenauer ha aconseguit renovar i actualitzar aquesta línia creadora de manera molt personal i des d'una perspectiva femenina, mitjançant pintures, dibuixos, objectes escultòrics i diversos desenvolupaments plàstics que se situen entre l'abstracció i la figuració i arriben a desplegar-se en forma de pintura expandida i instal·lacions que presenten variacions sobre un tema. El reconeixement també valora el treball realitzat per la galeria Palmadotze per oferir, des del seu espai a Vilafranca del Penedès, una programació d'art contemporani d'alta qualitat i de formats i estils diversos.

Premi a la galeria d’art per la millor exposició. Categoria artista emergent:

A la Galeria RocioSantaCruz per l’exposició 2B, d’Andrés Torres. Per una trajectòria llarga i una empremta fonda i rica a Barcelona i enguany concretament per la seva exposició 2B, To Be, d'Andrés Torres, emplaçada a l'agenda expositiva d'ArtsLibris Barcelona 2023 i Art Nou 2023 - Festival d'Art Emergent de Barcelona i l'Hospitalet. A l'Exposició, que es desplega per la galeria com una mena de pinacoteca decimonònica,  Andrés Torres Rivas ha donat vida a un imaginari individual ple de qüestions crítiques sobre l'experiència de viure. L'anàlisi psicològica de cada figura, aïllada en una lògica de quadern de botànica que pretén estudiar els qui només existeixen en l'intel·lecte de Torres Rivas (i ara en el de qui els pensa), intenta comprendre les formes i aspectes essencials de cadascú.

Premi a la galeria d’art per la millor exposició històrica:

A A|34 per Tàpies. Itineraris. Pel rigor en la construcció d’una mirada retrospectiva a l’obra del pintor Antoni Tàpies, amb motiu de la celebració del seu centenari, amb poques obres molt escollides de diferents moments i períodes, que amb un cop d’ull permetien copsar la dimensió, còsmica, sacra i humana de la creació d’aquest artista. Cada obra exposada mostrava un pas de gegant des d’uns inicis figuratius, a una intensa dimensió espiritual d’època de Dau al Set, passant per l’abstracció matèrica en un paisatge, per la pobresa de l’objecte i pel retorn a la presència més humanitzada en la seva pintura dels darrers anys.