El Museu de l’Empordà i el Bòlit. Centre d’Art Contemporani inauguren 'Vacances amb Franco. Els meus estius a l’Espanya franquista'

El 31 de maig a les 19 h al Bòlit_StNicolau i l'1 de juny a les 12 h a la Sala d’Exposicions l’Escorxador tindrà lloc la inauguració de l’exposició Vacances amb Franco. Els meus estius a l’Espanya franquista. El projecte és una coproducció del Museu de l’Empordà de Figueres i del Bòlit. Centre d’Art Contemporani. Girona.

El museu i el centre d’art, s’uneixen per produir una exposició que aplega vuit artistes i que s’ha de visitar en diferit per tenir la imatge completa. Quina és aquesta imatge? D’una banda, la de la infància de la classe mitjana europea, que passa els estius vora mar, és a dir, la del turisme estiuenc.

De l’altra, la de la dictadura franquista, que va usar el turisme per buscar l’aprovació internacional, convertint el turisme en una eina de validació de la pròpia dictadura i d’un model democràtic basat en l’economia de serveis i la subjugació cultural a partir de la folklorització de la cultura pròpia i la inserció d’Espanya en la lògica del capitalisme. La idea va sorgir de l’artista Monika Anselment, que pensava que havia de resoldre aquesta contradicció: la de recordar uns estius d’infància plàcids a Llançà, però en un context de dictadura que només coneixia pels comentaris que li feien els seus pares. És possible viure en un mateix lloc dues experiències tan oposades? La de l’opressió política i la del gaudi ociós? La proposta d’Anselment no era fàcil de resoldre i es va optar per fer una crida a artistes que haguessin viscut en situacions similars, és a dir, que volguessin recuperar els seus records d’infància de les vacances d’estiu a l’Espanya franquista.

A partir d’una convocatòria pública, es van rebre cap a una dotzena de propostes de les quals se’n van escollir set, juntament amb Anselment. Per poder-ho contextualitzar s’ha comptat, en el comissariat, amb la figura de l’escriptora i periodista, Cristina Masanés. La selecció final va ser de vuit artistes, dos dels quals treballen conjuntament, per tant la mostra aplega set propostes visuals de Monika Anselment, Denys Blacker, Christoph Otto, Annette Riemann/Tom Theunissen, Stefanie Unruh, Ulrike Weiss i Jörg Zimmer. Tots ells parteixen de records gràfics, fílmics, d’experiències viscudes, de textos, vivències, postals i material fotogràfic i gràfic de l’època i els reinterpreten a ulls de l’art contemporani i des de la seva mirada com a adults.

El resultat és una exposició coral, amb peces fílmiques, musicals, textuals i plàstiques totes amb aquesta voluntat de generar una reflexió sobre el vincle, no sempre evident, entre el boom turístic que va experimentar el país en aquest moment històric, l’esforç del règim per blanquejar el fet de ser una dictadura i la inserció d’Espanya en la lògica del capitalisme. Durant els anys 40-50, el franquisme es va aliar amb les democràcies europees per oferir un lloc de vacances pels treballadors del nord del continent, un paradís de sol i platja que pretenia disfressar un règim feixista, una dictadura, que va fer execucions polítiques (penes de mort) fins el 1975, quan va morir el dictador Francisco Franco.

D’aquesta aliança entre franquisme, turisme i capitalisme parla un dels textos de la publicació que s’ha editat per acompanyar la mostra: "L’exposició, precisament, no jutja el passat, sinó que es pregunta com va ser a partir del que ha quedat d’ell. El valor d’aquesta exposició és haver trobat un diàleg entre allò personal i allò polític, i aquesta fantàstica suma d’estrangeries: la d’una costa mediterrània que no és la d’ara; la d’una dictadura que es fa visible a través de les seves pròpies eines de camuflatge; la del turista que s’expressa en altres llengües i altres pàtries; la de l’estiu que nega el treball; i la de l’infant que s’encapsula en una autonomia imaginativa que defuig normes, fins i tot les més prosaiques." En el cas del Bòlit, Vacances amb Franco. Els meus estius a l’Espanya franquista s’acompanyarà, a partir del 7 de juny, de l’exposició Forats per a fer un rèquiem.