L'exconseller de Cultura Ferran Mascarell s'incorpora com a assessor general del Museu Thyssen

L'Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà) engegarà les obres del futur Museu Thyssen aquesta tardor i buscarà mecenes que aportin finançament privat al projecte. La primera fase dels treballs inclourà tota la reforma interior del monestir, part del qual acollirà les sales d'exposició. L'alcalde, Carles Motas, subratlla que per a aquest 2024 el consistori ja disposa de 3,6 milions d'euros (MEUR) procedents de les aportacions que han fet Generalitat, Diputació i Estat. Ara, la intenció és aconseguir finançament privat. Per això, el Thyssen fa un pas endavant i incorpora l'exconseller de Cultura Ferran Mascarell com a assessor general, amb l'objectiu de "posar múscul" i enfortir la fundació amb nous patrons.

Amb l'aprovació definitiva del projecte per part del ple municipal, el futur Museu Thyssen de Sant Feliu de Guíxols obre una nova etapa. Aquesta, ja centrada en l'inici d'obres i en les diferents fases que han de fer possible que la col·lecció de pintura catalana de la baronessa, emmarcada als segles XIX i XX, s'exposi al municipi.

Dels 12 MEUR que costa el projecte, l'Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols ja n'ha lligat més de 5,5 repartits en diferents anualitats. D'aquests, 2,1 MEUR els aporta la Generalitat; 1,2 MEUR més, la Diputació de Girona; 500.000 euros, el Ministeri de Cultura, i els 1,5 MEUR restants venen a través del Pla de Sostenibilitat Turística en Destí. A banda, el consistori també està pendent que es resolgui la convocatòria del 2% Cultural, a la qual va concórrer.

De moment, amb el que ja hi ha damunt la taula, l'alcalde avança que per a aquest 2024 "ja hi ha una disponibilitat pressupostària de 3,6 milions" per al futur Thyssen. Són diners que permetran fer una excavació arqueològica més extensa a la plaça de l'Abadia -on s'aixecarà el cub que donarà entrada al museu- i, ara sí, tirar endavant la primera fase d'obres del futur Thyssen.

L'objectiu de l'Ajuntament de Sant Feliu és que aquests treballs s'engeguin a la tardor, entre els mesos de setembre i octubre. Permetran reformar tot l'interior del monestir, part del qual acollirà les sales d'exposició, millorar-ne els tancaments i la climatització i també instal·lar plaques fotovoltaiques a la coberta del Teatre Municipal (que són les que donaran energia al Thyssen).

A partir d'aquí, el consistori es fixa que el museu sigui realitat a finals del 2026 (cosa que endarrereix un any les últimes previsions). Carles Motas ja subratlla, però, que les diferents fases també aniran en funció del finançament, perquè l'alcalde de Sant Feliu de Guíxols sempre ha sostingut que aquest "és un projecte de país", i que l'aportació municipal anirà en consonància "a la d'una ciutat de 23.000 habitants".

Mascarell s'incorpora com a assessor

A banda de les aportacions públiques, l'Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols també vol implicar els privats amb el futur museu. Per això buscarà mecenes per al projecte. També, amb intenció d'enfortir el patronat de la Fundació Thyssen. "La feina anirà en dues vessants; no només buscarem finançament privat per a les obres, sinó també perquè els mecenes formin part de la fundació de cara a futur, perquè és el que garantirà el manteniment del museu", ha dit l'alcalde.  

Precisament, per donar-hi una empenta, el consistori ha incorporat l'exconseller de Cultura Ferran Mascarell com a assessor general del projecte. Vinculat a Sant Feliu de Guíxols, Mascarell ha subratllat que intentarà "posar múscul" al futur museu i fer "tot el possible per ajudar a buscar diners". "Volem que no es perdi ni un euro ni una hora perquè ens distraiem", ha afirmat.

"Si ho fem bé, el museu es convertirà en un referent de l'art català a nivell internacional", ha subratllat l'exconseller, destacant també la projecció cultural que suposarà per al territori. De fet, el 2015, Mascarell va ser el primer dels set consellers de la Generalitat amb qui Motas s'ha reunit per presentar-los el projecte al llarg dels anys.

L'exconseller, però, no estarà sol. Perquè farà tàndem amb l'historiador i exdirector del Museu d'Història de Barcelona Toni Nicolau, que assumirà la secretaria tècnica del projecte. Sobre el futur Thyssen, Nicolau n'ha posat en valor que, un cop sigui realitat, el monestir de Sant Feliu serà "el primer gran edifici patrimonial del país que tindrà un dels millors museus d'art".

Obra física aquest estiu

De moment, i en espera que el projecte de l'equip d'arquitectes Nieto-Sobejano agafi forma, aquest estiu Sant Feliu de Guíxols tornarà a acollir obra física de la pinacoteca de baronessa. Serà en una nova exposició temporal, que es vol inaugurar al juliol i de la qual encara se n'han donat pocs detalls.

Sí que se sap que combinarà quadres amb imatges virtuals, i que les pintures de la col·lecció Thyssen "dialogaran" amb altres obres (per exemple, escultures). A més, l'alcalde ha avançat que la intenció és relligar també la visita a la mostra amb els resultats de les excavacions arqueològiques a la plaça de l'Abadia (que es volen enllestir a l'estiu).