Una aproximació a l’aire, a allò que no es veu, des de paradigmes i sentits diferents, o inclús oposats. Apories sobre l’aire és una reflexió tangible sobre un tema quasi impossible. Una exposició comissariada per Ingrid Guardiola i Olga Subirós, amb les obres de Maria Arnal, Fito Conesa, Abelardo Gil-Fournier, Núria Merino, Job Ramos, Oriol Riverola, Mireia C. Saladrigues i Pep Vidal. Des de mirades ecologistes, científiques, poètiques i filosòfiques, es parteix d’una premissa que ha existit durant segles: quina és la nostra relació amb l’aire? Si bé ha estat sempre un espai per a l’observació científica, també ha estat espai per als mites, per a les guerres..., tot passa a través d’ell.
L’aire és allà on manca la materialitat. Així es planteja “Apories sobre l’aire, un nou capítol dins del programa De rerum natura, sobre naturalesa, medi i ecosistemes, que ha acollit passades exposicions com Cap a les Deus, el 2022, o Petromasculinitats, el 2021. A tots tres espais podem explorar diferents vessants i interessos, des del que és visual fins al que només es pot imaginar o sentir a través d’altres sentits, tot un repte per a l’art. Si comencem pel Bòlit_PouRodó, veurem la mirada científica de Pep Vidal o Núria Merino, que disseccionen l’aire i experimenten amb el que hi passa; així com les peces audiovisuals de Fito Conesa sobre sensibilitat mediambiental. Al Bòlit_StNicolau hi trobem l’aire a través de la sonoritat, amb els treballs de Maria Arnal i Job Ramos.
I al Bòlit_LaRambla hi trobem les instal·lacions de vídeo de Mireia C. Saladrigues i Abelardo Gil-Fournier, que exploren sobre el moviment de l’aire i els materials que el connecten amb l’entorn. Durant tres mesos acompanyaran aquesta exposició al Bòlit tot un seguit d’activitats, des de visites guiades fins a projeccions al Cinema Truffaut, tallers familiars, una performance de Maria Arnal... per apropar-nos a les reflexions científiques i artístiques exposades. Per apropar-nos a l’art des d’una nova visió i poder parlar del conjunt de materialitat que el conforma, i a l’artista com a científic i com a poeta que experimenta amb aquesta materialitat.