Col·lecció Univers Art

El món de la cultura està d’aniversari. Ara fa dos anys naixia una nova col·lecció d’art, Univers Art, impulsada pel grup Enciclopèdia Catalana. Joan Ricart, editor d’Univers Art, explica que la intenció de la col·lecció és donar veu a l’art català i proposar un cànon. També es pretén que artistes catalans poc coneguts arribin a la gent i s’originin projectes d’artistes catalans vius. A mitjà termini, la col·lecció voldrà donar espai als artistes emergents, per donar-los a conèixer. Finalment, la seva intenció és que aquests volums també es tradueixin.

Els dos primers títols, molt celebrats pel públic atent, van ser Primeres avantguardes, que signa l’historiador d’art Joan M. Minguet, i Miró i els poetes catalans, obra del traficant d’idees Vicenç Altaió. Tots dos llibres van ser primer un volum de gran format destinat a bibliòfils, editats pel segell Enciclopèdia Art. Ara s’editen adaptats, en un format més assequible i amb un preu també a l’abast d’un públic més ampli. El primer, de Minguet, ofereix una visió de la pintura catalana de l’època d’avantguarda, del 1906 al 1939, amb una nova lectura, una mirada que qüestiona i aporta nous criteris sobre el període i inclou molts artistes que fins ara no s’havien tingut en compte. El llibre original aplega cent cinquanta obres, i en aquesta adaptació la tria s’ha reduït a cent. El segon, d’Altaió, és un treball que l’autor ha anat madurant i fent recerca durant trenta anys. El llibre conté nou capítols, cadascun dedicat a la relació de Miró amb un poeta català, i pren l’estil del reportatge. Els poetes triats travessen tot el segle XX: J.V. Foix, Salvat-Papasseit, Carner, Sindreu, Brossa, Perucho, Espriu, Martí i Pol i Gimferrer.

La col·lecció continua amb dos títols més: Àlex Mitrani amb un llibre titulat Segones avantguardes i les memòries de Francesc Torres titulades La campana hermètica. Mitrani, per la seva banda, escriu un llibre per descobrir l’originalitat i la diversitat de la pintura catalana d’avantguarda sota el franquisme. Entre el 1940 i el 1975, a Catalunya, l’art i les posicions estètiques modernes esdevenen un acte de resistència caracteritzat per l’originalitat, la llibertat i l’experimentació. La figuració expressionista o primitiva, les diferents formulacions de l’art abstracte, l’impacte de la cultura pop o l’expansió de la pintura cap a nous materials són les principals declinacions d’una etapa que va ser testimoni de la maduresa dels grans noms –Miró, Dalí i Tàpies– però també de l’empenta d’un estol de fins a vuitanta artistes –Guinovart, Mari Chordà, Hernández Pijuan, Esther Boix, Brotat...– que un ampli equip d’especialistes dirigits per Mitrani mostren i analitzen en aquest llibre. Pel que fa a La campana hermètica, Francesc Torres, prenent com a punt de partida una peça autobiogràfica exposada al MACBA, mira enrere i ens regala unes memòries lúcides, substancioses, esmolades i honestes que entrellacen la biografia personal amb l’evolució de l’art i la història universal. Pioner del videoart i amb exposicions arreu del món (Whitney Museum, MoMA, International Center of Photography, Nationalgalerie, Museu Rus...),Torres ha estat protagonista i testimoni privilegiat de l’evolució de l’art contemporani i de grans esdeveniments com el Maig del 68 o els atemptats de l’11S a Nova York, on ha viscut gran part de la seva vida.

Univers també publica Gaudí vs. Disseny, a cura de Juan José Lahuerta, una visió renovadora d’Antoni Gaudí i de la seva manera de concebre i executar el procés de creació. Amb aguda i documentada perspicàcia, Lahuerta enfila el seu discurs des del taller de l’artista per desentrellar i explicar-nos el mètode creatiu de l’arquitecte català. Tot analitzant els més emblemàtics –els primers treballs, els grans encàrrecs d’Eusebi Güell, les cases burgeses de l’Eixample i la Sagrada Família– i amb constants al·lusions a la història de l’art –de Bellini a Duchamp–, l’autor identifica els referents inspiradors de l’arquitecte català i enumera els seus recursos creatius més característics: l’acoblament, el collage, la juxtaposició...

David Armengol, a Art emergent: la collita i el viatge, proposa una història inèdita de l’art emergent i de les noves generacions d’artistes nascuts entre els vuitanta i els noranta. No s’ha publicat fins ara cap assaig que n’escrigui la història. Aquest llibre suposa una revisió particular de l’art emergent català, tot basant-se en una lectura del context artístic narrada a través dels moviments (els viatges) i les permanències en el territori (les collites) dels i les artistes que inicien i busquen consolidar les seves trajectòries des de Catalunya. La publicació es desplega en dues parts complementàries. D’una banda, una anàlisi de l’ecosistema de les arts emergents a Catalunya: convocatòries, centres d’art, galeries, etc. I de l’altra, una suma de veus protagonistes, una llista d’artistes que, des de diferents disciplines, sustenten una tipologia d’art vigent.

Finalment, un nou llibre publicat per Univers és Cent dues artistes, d’Elina Morandi, el primer assaig que repassa, exhaustivament, l’activitat de les dones artistes a Catalunya des del segle XIX fins a l’actualitat i en reprodueix, amb gran format i magnífica qualitat d’impressió, les obres més destacades. Incorporant tot l’àmbit de les arts visuals, l’assaig elabora una genealogia d’experiència creativa femenina i mostra més de cent obres produïdes en contextos molt diferents, però amb el vincle de coherència d’haver estat concebudes i realitzades per dones. Un ampli equip d’especialistes en art ha seleccionat les obres i ha escrit els articles on es repassa la vida i l’obra de les cent dues artistes, moltes de les quals poc o gens conegudes.