El MNAC presenta la primera antològica sobre Suzanne Valadon

A partir del 19 d'abril el MNAC presenta l'exposició antològica de Suzanne Valadon (1865-1938), Una Epopeia moderna, organitzada pel MNAC en col·laboració amb el Centre Pompidou-Metz i el Musée d'arts de Nantes. Aquesta mostra presenta per primera vegada a l'Estat espanyol l'obra d'una de les artistes més rellevants de finals del segle XIX i inicis del XX a França.

La mostra reuneix creacions de tota la seva carrera artística, fonamentalment pintures i dibuixos que pertanyen a diverses institucions i particulars, entre els quals destaca el Centre Pompidou de París i el mateix Museu Nacional. En total reuneix 112 obres, de les quals 48 només es poden veure a Barcelona. Durant la presentació de la la roda de premsa del passat 17 d'abril hi van ser presents el director del Museu Nacional, Pepe Serra, i els dos comissaris de la mostra, Eduard Vallès i Philip Dennis Cate, que van ser els encarregats de fer la visita comentada a la premsa. Suzanne Valadon, pseudònim de Marie-Clémentine Valadon, va ser pintora, dibuixant i gravadora i practicà tots els gèneres artístics, però va destacar en el retrat, amb un interès especial pels nus femenins i les odalisques, que van esdevenir el cim de la seva producció.

Aquesta exposició, que es pot visitar fins a l'1 de setembre del 2024, reuneix un total de 109 obres, de les quals un nombre important només es poden veure a Barcelona: des d'olis sobre tela i cartó, dibuixos i gravats, escultures en guix i bronze, així com material documental divers que permet mostrar una visió retrospectiva i contextualitzada de la trajectòria d'una dona artista que va tenir un paper molt rellevant al París de les avantguardes. Les obres de Valadon es complementen amb obres d'artistes coetanis, francesos i catalans que Valadon va tractar, com ara Matisse, Toulouse-Lautrec, Degas, Casas o Rusiñol, i que donen una bona idea de la riquesa de l'ambient artístic de l'època, alhora que s'expliquen les múltiples interaccions que es produïen en els ambients d'avantguarda i, sobretot, la conquesta social de l'estatut d'artista per part d'una dona. 

Suzanne Valadon. Dona amb mitges blanques, 1924, © Nancy, Musée des Beaux Arts/ G.Mangin

Valadon, model i autodidacta

A l'edat de quinze anys Valadon, que era autodidacta, va arribar a Montmartre, i es va formar com a artista veient de prop com treballaven alguns dels artistes més eminents del seu temps, com Toulouse-Lautrec o Renoir, entre altres, per als quals va exercir de model. Pel que fa a la paraula que titula aquesta exposició "epopeia" fa referència al seu extraordinari tràsit de model a artista consagrada, amb pocs equivalents a la història de l'art. Aquesta mostra de Barcelona també compta amb una distribució i una museografia pròpies, així com un catàleg que incideix en explicar la vinculació de l'artista amb la rica colònia d'artistes catalans de Montmartre a finals del segle XIX, com Santiago Rusiñol, Ramon Casas o Miquel Utrillo, qui va ser parella de Valadon i qui va assumir la paternitat del fill d'aquesta, el futur pintor Maurice Utrillo. Actualment, les obres de Valadon estan presents als museus més importants del món, com el Metropolitan Musem de Nova York, el Fine Arts Museum de Boston, etc. 

Exposició dividida en vuit àmbits

L'exposició antològica està dividida en vuit àmbits del museu que són: El Montmartre de Valadon, en aquest apartat destaca La guerra dels Set Anys i Ombres xineses; La terrible Maria, una model per a la modernitat, amb un subapartat titulat La figura femenina i la cultura de masses; El dibuix i Degas a l'origen de tot; La recuperació de la mateixa imatge; El retrat i la complicitat femenina, amb un apartat titulat La pinacoteca d'un mosaic vital; La llegenda de Suzanne i Erik, El bohemi Satie; La conquesta del nu, amb Odalisques i Natures Mortes i Una epopeia triomfant. 

Pel que fa a les activitats paral·leles que s'han programat durant el transcurs d'aquesta exposició són des d'una conferència inaugural el dijous 18 d'abril a càrrec dels comissaris de la mostra, visites comentades el dissabte 18 de maig i dissabtes de juny i juliol, presentació de l'exposició a càrrec del comissari el 27 d'abril, visita d'autor Suzanne Valadon vista per Elina Norandi el 4 de maig, taller d'ombres xineses, taula rodona i concert de piano, sessió de dibuix amb models en viu, lectura dramatitzada amb ombres xineses i visites en francès per als alumnes de l'Institut Français i la comunitat francesa de Barcelona.

També cal destacar que l'exposició comptarà amb un espai final de descans i mediació, l'espai + Valadon, en el qual s'oferiran diferents recursos i continguts per tal de mostrar altres relats i punts de vista entorn de la mostra. Cal fer referència la posada en marxa d'un canal online (canal.mesmanac.cat), o un aparador de continguts audiovisuals digitals del museu, que el museu inaugura amb materials relacionats amb les darreres exposicions i activitats del museu.