La Fundació Suñol inaugura 'Equipo Crónica. La història de l’art com a pretext'

La Fundació Suñol presenta l’exposició Equipo Crónica. La història de l’art com a pretext, comissariada per Michèle Dalmace, i que reunirà una selecció de destacades obres d’Equipo Crónica. La mostra es podrà visitar fins al 13 de juliol de 2024.

La mostra, comissariada per l’experta en el col·lectiu Michèle Dalmace, s’enfoca al voltant de dues obres: La rendición de Torrejón i Ha votado, acompanyades d’una selecció d’obres provinents de col·leccions particulars i museus de Barcelona, València, Madrid i França que participen d’aquest discurs, no exempt d’humor, cap als quadres d’història, els retrats oficials, la difusió mediàtica de la història de l’art i dels esdeveniments al període franquista. En totes dues obres es planteja un qüestionament que convida l’espectador a entrar en el quadre segons dos prismes: la mirada dels protagonistes cap a si mateixos o cap a l’espectador; i la pròpia mirada de l’espectador, de vegades fins i tot absent.

La mostra es desplega entorn de dues obres que constitueixen eixos aparentment diferents. La rendición de Torrejón posa en escena una pintura d’història: La rendición de Breda de Velázquez, en un espai bèl·lic obert; mentre que Ha votado al·ludeix a una escena de la vida de Franco en un espai tancat i habitat per un sol personatge, a la manera d’un antiretrat. La multitud de cites revisitades pels codis pop atorguen una destacada cohesió formal i conceptual al conjunt que es nodreix de nombrosos ingredients iconogràfics, com posen de manifest els quadres de referència mediatitzats, les al·lusions a d’altres pintors, les fotografies d’arxiu, els tebeos, les imatges extretes de pel·lícules americanes com els westerns o els films negres, o els fotogrames en forma de cita o de metàfora.

Aquests dos enfocaments fonamentals constitueixen una frontissa entre l’art clàssic i modern i anticipen nous corrents. Les acompanyen una trentena d’obres que participen d’aquest discurs, no exempt d’humor, entorn dels quadres d’història, els retrats oficials, la difusió mediàtica de la història de l’art i dels esdeveniments del període franquista, així com sobre el paper del "creador" i de l’espectador.

Equipo Crónica

Equipo Crónica van estar integrats per Manolo Valdés, Rafael Solbes –i Joan Antoni Toledo al principi–. Després del seu pas per Estampa Popular, amb qui compartien els mateixos ideals, i en un moment de crisi ideològica, Solbes i Valdés van començar a col·laborar. Al 1965 van realitzar la seva primera exposició al XVI Saló de la Jeune Peinture. Van emprar del Pop Art l’ús de les tintes planes, el dibuix despersonalitzat i l’art com un mitjà de comunicació de masses. La seva pintura s’interpreta com una crítica a l’individualisme.

Les seves obres s’organitzen en sèries, incorporant un contingut marcadament polític-social, doncs coincideixen cronològicament con l’expansionisme americà (Vietnam) i la dictadura espanyola. També son una reacció contra altres grups disgregats como Dau al Set o Equipo 57. Molts dels seus temes estan inspirats en la pintura espanyola del Segle d’Or però insertats a la societat contemporania. Obres com La rendición de Torrejón o El intruso fan al·lusió clarament a pintors com Velázquez o Picasso.

El grupo experimenta una evolució a principis dels anys 1970, doncs abandonen el rigor del dibuix i de la línea per a fer un tipus d’obra més pictòrica i d’efectes compositius de trompe l’oeil. També  en aquesta fase final incorporen més referències autobiogràfiques, com s’aprecia a l’obra El perro. A l’any 1981 interrompen la seva activitat amb la sobtada mort de Rafael Solbes.