Baner-1280x150-px

Erakusketak

El MNAC presenta el treball del català Jordi Longaron i la seva Friday Foster, primera heroïna negra del còmic

Des de casa seva a Barcelona, Longaron va crear un personatge que va trencar tabús i es va convertir en una icona pop als Estats Units

El MNAC presenta el treball del català Jordi Longaron i la seva Friday Foster, primera heroïna negra del còmic
bonart barcelona - 20/03/24

 

El Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) acull fins al 24 de juny l'exposició de petit format Longaron i Friday Foster, l'heroïna inesperada. La mostra, comissariada per Marc Longaron i Alex Mitrani, reuneix una cinquantena de tires originals del cèlebre personatge de còmic creat pel dibuixant Jordi Longaron als anys 1970 i publicades amb gran èxit a la premsa nord-americana.

L’any 1970, The Chicago Tribune Syndicate va contractar el català Jordi Longaron (1933-2019) per dibuixar la seva nova sèrie de còmic setmanal amb guió de Jim Lawrence. 

En un país marcat pels conflictes racials i la lluita pels drets civils, Friday Foster és una fotògrafa-detectiu afroamericana valenta, independent i atrevida que transcendeix els tabús de l’època, un personatge disruptiu, que va causar polèmica i rebuig en certs sectors. Va esdevenir la primera protagonista afroamericana d’una tira de premsa sindicada, i gràcies a això es va publicar en nombrosos diaris dels estats Units, des de Los Ángeles fins a Nova York. Malgrat que va ser censurada als diaris del sud quan es va descobrir la seva identitat afroamericana i, en els del nord incomodava per tractar-se d’una dona que cercava l’èxit professional i la independència sentimental, va demostrar que hi havia espai per als personatges femenins més enllà dels rols que se’ls atribuïen a l’època. Cinquanta anys després segueix sent una peça clau per entendre la transformació social i cultural que va comportar el gènere blaxploitation. Les tires es van publicar fins el 1974 però el seu èxit inesperat va catapultar el personatge al cinema.

Longaron, que només va viatjar un cop a Nova York, evoca una Amèrica somniada, la del cinema i de la televisió, del glamour i la seducció, que amagava conflictes i desigualtats. El personatge que traça amb un grafisme àgil i dinàmic defineix un nou mite dins del Black Power.

Aquesta mostra de petit format continua el treball de recuperació històrica i de reivindicació patrimonial del còmic com a gènere artístic i com una de les manifestacions clau de la cultura contemporània, tal com el Museu Nacional va fer prèviament amb exposicions com El Víbora, comix contracultural (2019) o amb la incorporació d’obres a les col·leccions del Museu d’una manera regular i continuada.    

Jordi Longaron (1933 – 2019) va treballar per a agències artístiques dibuixant còmics i il·lustrant portades de novel·les. El 1970 va ser el primer dibuixant espanyol a debutar al mercat nord-americà. Treballava sovint amb el pinzell, amb un gest àgil i suggerent, fent un ús del color negre molt expressiu. El seu traç és de gran dinamisme i expressivitat i la seva obra és un exemple excel·lent de la capacitat narrativa i evocadora del còmic.

Baner-180x180-pxNial nou-180x178

Interesatuko
zaizu
...

GC_Banner_TotArreu_Bonart_817x88