La Factoria Cultural de Terrassa presenta D’una força que s’esbrava una aproximació a la trajectòria vital de Jordi Maragall (Barcelona, 1936-2023). L’exposició incideix en la llibertat de plantejaments que sempre el va caracteritzar. Tots els crítics que han escrit sobre la seva obra afirmen que l’artista assumeix, en una mateixa etapa pictòrica, el risc de la pluralitat d’expressions, motivat pel tipus de representació i pel contingut que vol exterioritzar. Aquest repte amb ell mateix ve motivat per l’espurna emocional que en el moment de la creació l’envaïa. En un anar i tornar, dóna cabuda per igual al realisme i a l’abstracció, perquè mai es va voler veure limitat per conceptes aliens a la seva autonomia. Aquesta mostra arriba per reconèixer més de seixanta anys de dedicació a la pintura, caracteritzada tothora per una expansió existencial de gran expressivitat.
Fill del polític Jordi Maragall i Noble i nét del poeta Joan Maragall i Gorina, Jordi Maragall i Mira, va néixer en el sí d’una família d’intel·lectuals, artistes i polítics amb activitats decisives per al país. Sense defalliment, va seguir el seu camí introspectiu, el seu món impenetrable i el seu exili interior.
Pintor de formació culta, des del 1959 la seva orientació ha transitat per diverses etapes en les quals l’expressionisme ha dominat amb més o menys intensitat, encara que sempre s’hi manifesta la condició constructiva. Estudià pintura al taller de Ramon Rogent del que heretarà les formes rotundes i el sentit constructiu. A partir d’aquest mestre, ha tingut com a referents altres artistes com Matisse i Rouault; tampoc ha estat aliè a les deformacions de Munch o de Kokoschka i també fou motiu d’inspiració el recolliment de Morandi i el joc de formes, línies i colors de Léger. El seu món va evolucionar alternant moments de predomini dels valors estructurals amb d’altres d’una vitalitat més exaltada, manifestada especialment pel cromatisme, la gestualitat apassionada i els perfils negres que reforcen cadascun dels elements.
El denominador comú de la seva obra és l’energia -nua i despullada- que es manifesta amb una força distesa del moviment ràpid del pinzell sobre el suport. Trets cal·ligràfics que dansen i que es van acumulant sobre la superfície amb un arravatament furiós producte del seu estat interior. Són obres en les que demostra un gran respecte per la poètica de la quotidianitat i de la senzillesa.
El títol, D’una força que s’esbrava, és del tot eloqüent i explicita el seu tarannà rebel, solitari i transgressor. Pren el nom del poema Oda infinita de Joan Maragall (1860-1911); el poeta més important del moviment modernista. Un merescut i càlid homenatge a Jordi Maragall; un artista dedicat en cos i ànima a l’art. Trossos de vida configurats a partir de la reflexió del seu jo, episodis d'una força expressiva que exemplifiquen la veritat de l'art.