'Papers d’ombra' de Pep Duran Esteva a Can Framis

La Fundació Vila Casas. Can Framis ha presenta Papers d'ombra, una mostra que de Pep Duran que recull la totalitat de les seves obres fetes amb antics decorats de paper, creades al llarg dels anys i en els quals es revela l’ús tant de l’anvers com del revers dels papers. Els treballs que s'hi poden veure, tots inèdits, són una crònica, un fris, un dietari que l’artista ha anat configurant ininterrompudament.

La mostra, comissariada pel mateix artista, s'ha concebut com un escenari en què el públic va trobant petites intervencions i apilaments en el seu recorregut, com si fossin escenes, diàlegs o monòlegs oberts. Papers d’ombra de Pep Duran Esteva és una mostra concebuda com una gran instal·lació que comprèn quatre dècades de treball amb fotocollage. Totes les obres que podem veure a l’exposició, són inèdites i estan realitzades a partir d’antics decorats de paper que Duran Esteva ha anat intervenint al llarg de tots aquests anys i, fins ben bé a l’últim moment, a les sales de Can Framis.

Papers d’ombra neix d’una troballa. Tot va començar el 1979 quan Pep Duran va descobrir un conjunt de decorats de paper abandonats i apilats al Cercle Catòlic del barri de Gràcia, a Barcelona, mentre pintava amb Nina Pawlowsky imatges i ornamentacions sobre roba per a l’escenografia de La Bella Helena al Teatre Lliure, sota la direcció de Fabià Puigserver. Duran Esteva explica d’aquesta anècdota: “Allà arraconats, a l’ombra, - per això el nom de l’exposició- vaig trobar tot de decorats de paper abandonats i me’ls vaig quedar”. En aquell moment, va néixer la col·lecció de papers que l’ha acompanyat durant tots aquests anys i que s’ha encarregat d’anar engrossint. “Concebo tots aquests treballs de fotocollage com un palimpsest, en el sentit d’un procés d’enganxar, mirar, descansar, arrencar,... i no n’amago mai els errors: el llapis, els forats, etc.” Biel Mesquida també ho esmenta al text del catàleg: “En els fotogrames pintats, en els quadres envelats, en les obres mixtes que fa Pep Duran Esteva dins un fotograma, dins un quadre, dins una obra, hi ha diferents paisatges, apilaments, obres, pel·lícules, perquè els seus collages són reescriptures, substitucions, canvis, afegitons, construccions i reconstruccions, invents, perquè hi ha tantes obres com nivells de percepció.”

El projecte expositiu, a banda de mostrar tot el repertori de fotocollages, també concep l’espai del museu com un escenari en el que el públic va trobant petites intervencions i apilaments en el seu recorregut, com si fossin escenes, diàlegs o monòlegs oberts.

Des de les seves primeres exposicions, Pep Duran Esteva sempre ha conreat el collage com una eina per interpretar el món i l’entén com si fos una partitura escènica. És un dels artistes que més ha insistit en el principi d’aquesta tècnica: construir a partir de fragments. Tota mena de restes de fotografies, papers, cartrons, fustes i mantes, juntament amb els seus característics apilaments d’objectes dels anys noranta, han estat els materials més recurrents en els seus treballs. Les seves creacions tenen una acusada i específica teatralitat on les imatges resultants són com un gran calidoscopi o palimpsest, que ell articula en funció de l’espai.

La mostra es podrà visitar fins al 26 de maig del 2024.