La primera antològica de Suzanne Valadon o 'Jueus i conversos a l'Edat Mitjana', plats forts de la temporada del MNAC

El director del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), Pepe Serra, ha presentat aquest dimecres la programació de 2024 que consolida un model de treball de la institució amb produccions internacionals, recuperació de patrimoni i relats locals i una aposta per fer créixer la Col·lecció Nacional. El nou curs comptarà amb la primera mostra antològica a l'Estat sobre la pintora impressionista francesa Suzanne Valadon o l'exposició vinculada a Art Gòtic 'El mirall perdut. Jueus i conversos a l'Edat Mitjana'. El MNAC recuperarà figures marginades com l'il·lustrador Eveli Torent o Adolf Fargnoli i incorporarà a les sales obres d'artistes fins ara fora del relat com el ceramista Josep Llorens Artigas o el Mestre de Cabestany.

Tant l'exposició sobre Suzanne Valadon, realitzada amb el Museu Pompidou de Metz i el Museu d’Art de Nantes, com 'El mirall perdut. Jueus i conversos a l’Edat Mitjana, en col·laboració amb el Museo del Prado, són mostres en coproducció on el MNAC aporta investigació, obres de les seves col·leccions i museografia pròpies.

La primera en arribar serà El mirall perdut. Jueus i conversos a l’Edat Mitjana, que es podrà veure del 22 de febrer al 26 de maig. Aquesta exposició recupera un mirall medieval: el retrat dels jueus i els conversos concebut pels cristians a Espanya entre 1285 i 1492. Durant aquesta època, les imatges van tenir un paper fonamental en la complexa relació entre aquests tres col·lectius.

Més tard serà el torn d'un altre dels plats forts del 2024, Suzanne Valadon. Una epopeia moderna, del 18 d’abril a l’1 de setembre. L'antològica se centrarà en una de les artistes més rellevants de finals del segle xix i inicis del xx a França.

En concret, l'exposició recollirà creacions de tota la seva carrera artística, fonamentalment pintures i dibuixos que pertanyen a diverses institucions i particulars, entre els quals destaca el Centre Pompidou de París, d’on provenen una part important de les obres, però també del propi MNAC. En total reunirà 112 obres, de les quals 48 només es podran veure a Barcelona.

Enguany un dels protagonistes del curs serà Eveli Torent amb Entre Els Quatre Gats i la maçoneria. Del 10 d’octubre de 2024 al 9 de febrer de 2025 es recuperarà la figura d’aquest pintor i il·lustrador de sorprenent personalitat i trajectòria.

Les primeres passes en el món artístic d’Eveli Torent (Badalona, 1876 - Barcelona, 1940) el vinculen a l’entorn d’Els Quatre Gats, epicentre crucial del modernisme català, on va participar a l’exposició inaugural l’any 1897 i, posteriorment, seria un dels pocs artistes que hi exposaria de manera monogràfica.

En aquest cenacle l’artista coneixeria els promotors més veterans de la modernitat i compartiria els anhels de l’emergent generació que els succeiria. Es relaciona amb Pablo Picasso, que entre 1899 i 1900 realitza tres retrats al carbó de Torent, i també amb Carles Casagemas, Joaquim Mir i Hermen Anglada Camarasa.

En el capítol de les descobertes, del 20 de març al 24 de juny, s'oferirà la singular història del català Jordi Longaron. L’any 1970, The Chicago Tribune Syndicate va contractar Longaron (1933-2019) per a dibuixar la seva nova sèrie de còmic setmanal Friday Foster, amb guió de Jim Lawrence. La protagonista d'aquest còmic era una dona alliberada, Friday Foster, una fotògrafa-detectiu afroamericana, valenta, sexi i atrevida que transcendeix els tabús de l’època, un personatge disruptiu, que va causar polèmica i rebuig en certs sectors.

El segon semestre de 2024 serà el torn del Mestre de Cabestany amb un nou espai a la col·lecció fruit de la incorporació de quatre fragments escultòrics procedents del monestir de Sant Pere de Rodes atribuïts a aquest mestre i el seu taller.

La temporada es completarà amb la intervenció romànica al voltant del xilè Fernando Prats i amb l'exposició ampliada sobre Adolf Fargnoli Del Noucentisme a l’avantguarda que s'oferirà del 16 de maig al 15 de setembre de 2024. També es presentaran dues obres amb tres trajectòries diferents: la Campana de la Llar de foc de Sant Jordi i una peça de ceràmica de Josep Llorens Artigas.

Durant la roda de premsa de presentació de la temporada també s'ha explicat que el 2023 es van cedir 297 obres d'art a 28 institucions catalanes, ja sigui en préstec o en dipòsit. Destaquen dues grans actuacions: les 21 obres dipositades al nou Museu del Barroc de Manresa i les pintures de Sert dipositades al Deambulatori de la Catedral de Vic.

Pel que fa a la previsió ó de préstecs i dipòsits per al 2024 hi haurà 15 obres en préstec al Museu d’Art Modern i Contemporani de Lleida, 22 obres al Museu Picasso de Barcelona o el dipòsit de 40 obres al nou Museu del Renaixement de Molins de Rei. En motiu de l’ampliació del Museu de Tortosa, el Museu Nacional participa en la creació d’un espai dedicat a artistes tortosins il·lustres amb un dipòsit d’un total de sis pintures i un dibuix.

També s'ha indicat que el MNAC acompanyarà els quatre grans projectes museístics que obriran portes a Catalunya aquest any: el Museu del Barroc de Catalunya. Museu de Manresa, el Retaule dels Vergós al Museu de Granollers, Morera. Museu d'Art Modern i Contemporani de Lleida i el Palau Requesens de Molins de Rei.

Pressupost de 2024

El projecte de pressupost del Govern pel 2024 preveu un increment d'un milió d'euros pel MNAC. En cas que aquests comptes s'aprovin al Parlament, el Museu Nacional comptarà amb un pressupost que arribaria als 20 milions d'euros.

Serra ha agraït l'esforç que fa la Generalitat per incrementar l'aportació. Tot i això, ha explicat que el pressupost del museu es destina un 87% a la infraestructura i que només 3 milions d'euros es destinaran a activitats i exposicions. En aquest sentit, ha dit que de cara al futur cal continuar augmentar la partida a activitats i exposicions. Ha dit que el museu hauria de comptar amb un pressupost com el de 2008, quan se superaven els 21 milions d'euros.

Segons ha apuntat, del consorci entre la Generalitat, l'Ajuntament de Barcelona i l'Estat, a qui li pertocaria incrementar la seva aportació és al Ministeri de Cultura.  

L'ampliació del MNAC agafa velocitat

Serra ha explicat que l'ampliació del MNAC està agafant velocitat perquè hi ha una "alineació" i un consens entre administracions. "Segur que aquest any hi haurà novetats. No sé qui les comunicarà", ha dit. "Si abans anàvem amb tercera marxa, ara anem amb cinquena", ha aplaudit.

Malgrat que hi ha pendent de resoldre un plantejament urbanístic a la zona per part de l'Ajuntament de Barcelona, s'ha mostrat confiat que el MNAC en resultarà beneficiat. Amb tot, ha dit que la celebració del centenari el 2029 podria fer que el projecte ambiciós fos una realitat.

També ha dit que el MNAC està elaborant l'estudi per saber quin impacte econòmic tindrà el nou museu quan s'hagi realitzat l'ampliació.