Fundació Mapre ofereix una inèdita mirada a l'obra de Chagall i una acurada retrospectiva de Christer Strömholm

La Fundació MAPFRE ha presentat el 31 de gener, dues noves exposicions Chagall. Un crit de llibertat i Christer Strömholm. Tots dos artistes van viure de manera molt diferent els esdeveniments històrics europeus de la primera meitat del segle XX i ens hi confronten a través de la seva obra.

'Chagall. Un crit de llibertat'

Al llarg de la seva vida, Marc Chagall va travessar alguns dels esdeveniments més traumàtics del segle XX, entre els quals hi ha les dues guerres mundials, que el van obligar a experimentar el desarrelament i la migració, condició encarnada per les figures que poblen tantes de les seves pintures . Des de la seva infància a Rússia, on va néixer, passant per França, Alemanya, Palestina i els Estats Units, fins a la tornada a França després d'un exili de set anys, l'exposició fa un recorregut complet per la seva trajectòria artística

Marc Chagall. Arc-en-ciel, 1967. © Marc Chagall / VEGAP, Madrid, 2024

En un desafiament als preceptes de les seves arrels mongetes hasídiques, que restringien la representació d'imatges tridimensionals per evitar la temptació d'idolatria, Chagall va emprendre molt d'hora la seva carrera d'artista. Potser va ser aquesta restricció un dels motius pels quals la seva pintura es va mantenir sempre al terreny de la representació figurativa. Marcada per les vicissituds vitals, la seva obra es mou en un món entre allò real i allò imaginari, mostrant, però, el profund compromís del seu autor amb l'home i els seus drets, amb la igualtat i la tolerància entre els éssers.

Aquesta mostra, comissariada per Ambre Gauthier i Meret Meyer, incideix així en algunes de les qüestions que més van preocupar l'artista des d'un punt de vista nou. El treball d'arxiu i la tasca de recerca profunda que s'han realitzat per a aquest projecte busquen obrir camins a una nova lectura de l'obra de Chagall i posar de manifest la seva fe inamovible en l'harmonia i la pau universal, mitjançant l'establiment de mirades i diàlegs creuats amb la història que s'estava escrivint.

Amb un recorregut ordenat de manera cronològica i temàtica, l'exposició es compon de més de cent seixanta obres i més de noranta documents, la majoria inèdits, procedents de l'Arxiu Marc i Ida Chagall. Així mateix, es podrà contemplar, per primera vegada, una selecció dels escrits de l'artista en yidis, la seva llengua materna, en què expressava preferentment els compromisos polítics i humanistes.

A la mostra destaca la presència d'algunes obres claus a la trajectòria de l'artista i al discurs expositiu com la Commedia dell’arte, que rep el visitant. En aquesta obra de monumentals dimensions, encarregada a l'artista per al teatre de Frankfurt després de la Segona Guerra Mundial, Chagall compara l'espectacle del circ amb el caràcter tràgic de l'existència humana.

En el recorregut sobresurt també El violinista verd, préstec excepcional del Solomon R. Guggenheim Museum de Nova York, una pintura en què l'artista reflecteix el seu propi sentiment de desarrelament després d'abandonar Rússia de manera definitiva el 1922, a través de la representació del violinista, figura clau a les cerimònies jueves, que deambula sense rumb fix sobre les teulades de la seva ciutat natal. Per la seva banda, La crucifixió en groc, realitzada durant la Segona Guerra Mundial, quan l'artista es troba a l'exili, simbolitza el patiment del poble jueu a través de la representació de Crist amb el drap blanc d'oració o talit al voltant dels malucs .

Entre les obres realitzades en les darreres dècades de la seva vida destaquen els estudis per als conjunts monumentals al voltant del tema de la pau, com els de la vidriera per a la seu de les Nacions Unides de Nova York o els de les vidrieres de la capella dels Cordelers de Sarreburg.

Finalment, La caiguda d'Ícar tanca el recorregut i funciona com una metàfora amb què l'artista mostra com només el compromís per la igualtat i la llibertat i el respecte cap a l'altre ens pot salvar de caure al buit, alhora que exemplifica l'exploració de tècniques, colors i empastaments que protagonitzen l'obra tardana de l'artista.

L'exposició ha estat coorganitzada per la Fundació MAPFRE, la Piscine – la Musée d'Art et d'Industrie André-Diligent, Roubaix, i el Musée National Marc Chagall, Niça.

Christer Strömholm. Palma de Mallorca, 1959. © Christer Strömholm Estate

Christer Strömholm

A més, la Fundació ha presentat l'exposició retrospectiva del fotògraf suec Christer Strömholm (Estocolm, 1918-2002), un dels artistes més emblemàtics de la fotografia europea de postguerra, el major reconeixement del qual li va arribar de manera una mica tardana, quan li va ser atorgat a 1997 el Premi Hasselblad.

Amb només setze anys, Christer Strömholm va viure un succés traumàtic que marcaria la vida i la trajectòria artística: el suïcidi del seu pare. Aquest succés, unit a la seva participació a la guerra civil espanyola ia la Segona Guerra Mundial, va deixar una forta empremta a la seva vida ia la seva obra, que estarà sempre imbuïda d'humanisme i compromís social, cosa que combina amb un cert caràcter documental.

Des de molt jove, Strömholm havia viatjat per tot el món. Després de la guerra, el 1947, va tornar a París, on es va adonar que la imatge fotogràfica li permetia expressar-se d'una manera d'acord amb els seus desitjos, moment a partir del qual ja no deixaria de fer imatges

A la selecció d'imatges es poden observar les realitzades a Espanya. Strömholm va arribar al nostre país el 1938, en plena guerra civil, quan tenia vint anys, cosa que va suposar el despertar de la seva consciència política, ja que va actuar ocasionalment com a correu dels republicans.

A finals dels anys cinquanta va tornar de nou, aquesta vegada com a guia turístic de viatges que sortien amb autobús des de Suècia. Va visitar llavors llocs com Barcelona, Madrid i Palma de Mallorca. Aquest treball li va proporcionar l'ocasió de fotografiar ambients urbans, prostitutes, guàrdies civils, marines nord-americans, capellans i nens.

Juntament amb el poeta i escriptor Lasse Söderberg va estar de nou a Espanya el 1962 i el 1963. Molts anys després, el 2013, es va publicar el llibre Resa i svartvitt [Viatge en blanc i negre], en què van relatar com van experimentar la realitat social del país sota el règim franquista.

La mostra compta amb més de cent cinquanta imatges i diferent documentació d'arxiu, entre la qual hi ha la pel·lícula Blunda och es [Tanca els ulls i veu], realitzada pel seu fill, Joakim Strömholm, el 1996.

El recorregut expositiu aprofundeix en la vida i el treball de Christer Strömholm: des de la seva participació al grup alemany Fotoform, a principis dels anys cinquanta, passant pels múltiples viatges pel món, la fotografia urbana i els retrats d'artistes.