'Transparència endins' de Dolors Puigdemont a Can Mario

Des del 20 de gener l'artista Dolors Puigdemont (Amer, 1950) presenta l'exposició Transparència endins a les sales d'exposicions de Can Mario de la Fundació Vila Casas de Palafrugell. Aquesta mostra, que ha estat concebuda com una instal·lació en la qual totes les obres (creades majoritàriament a partir del 2006) estableixen diversos nivells d'afinitat i de relació entre elles, malgrat que en conserven el caràcter individual. Aquesta mostra, que està formada per una quarantena d'obres, Puigdemont fa avinent la diversitat de tècniques i materials, naturals i artificials, que ha treballat els darrers anys com són la malla metàl·lica, el paper, la tela, la llana, la sal, el pa d'or, la fusta o les restes de poda, entre altres.

A més, hi manifesta la voluntat d'expandir les seves peces cap a l'espai i cap al públic jugant amb les llums i les ombres, i incorporant projeccions audiovisuals a algunes d'elles. Les obres, més suggestives que literals, es poden agrupar en diverses sèries o conjunts en què l'artista articula un joc entre elements binaris que es complementen entre ells: sòlid-transparent, metàl·lic-orgànic, rígid-tou, artificial-natural; moviment-quietud, llum-ombra, tàctil visual, etc.

Aquest equilibri replica la tensió entre la superfície i els fons a la qual fa referència el títol de la mostra, Transparències endins, i ens convida a descobrir el món interior de l'artista, construït a base de records i vivències molt íntims i personals, però amb els quals tots podem connectar. Una de les peces més rellevants de l'exposició és la titulada Merkaba daurat en record d'Hilma af Klint (2014), que vindria a ser una dedicatòria amb què Puigdemont reconeix el deute amb aquesta artista sueca que els últims anys ha anat adquirint més significació per a moltes persones interessades en el món de l'art.

Merkaba es tracta d'un doble tetraedre de fusta pintada de color daurat, suspès del sostre i que gira sobre si mateix damunt un cercle de sal; un objecte que ens remet al concepte de geometria sagrada. Segons Maria Lluïsa Faxedas "L'homenatge que li ret Dolors Puigdemont, doncs, és en certa manera una forma de participar d'aquesta visió que en podríem dir transcendent de l'art, segons la qual tant el procés de creació de l'art com la seva contemplació no es limiten només a prendre o a admirar una sèrie de decisions purament estètiques, sinó que conviden a aprofundir i a endinsar-nos en una reflexió que té el potencial d'obrir-nos a altres maneres de comprensió".

Però aquest "traspassar superfícies" no només el trobem en un sentit figurat sinó que, per exemple, en Cossos (2009), també el podem veure en un sentit físic: aquests sis elements geomètrics que giren sobre si mateixos, fets de malla de filferro, es converteixen en cossos gairebé transparents, a través dels quals passa la llum i que al seu torn, generen tot un entramat d'ombres que es projecten a terra i a les parets.

Aquest joc de transparències enllaça perfectament amb La Casa del Riu (2006) i La Casa de l'ànima (2023), dues obres que són, al mateix temps, sòlides, lleugeres, i que funcionen com a refugis i llocs d'acollida d'elements que per se no poden ser reclosos: l'aigua i l'ànima. La Casa del Riu, feta amb fusta, llum, teles de lli treballades i pintades. Compta amb una tarima de fusta amb un aparell de TV incorporat i un vídeo de 330 x 330 x 330 cm. Segons Puigdemont "en aquest vídeo es pot visualitzar el naixement del Fluvià que neix a la Vall de Bas. Primer veiem com baixa com a torrent i aquí en el vídeo quan l'aigua ja va més serena pel pla. Recordant les dones que anaven a rentar la roba i que feien la bugada, jo em vaig fixar com se'ls hi escapava uns fils de la mateixa roba i això em va inspirar la producció d'aquest vídeo. També hi ha unes llavors i unes fulles daurades que vaig estar fent durant la primavera i que em van inspirar molt. Més avall ens podem fixar que hi ha una espècie de remolí, que va xuclant cada vegada més l'aigua i se'n va cap endintre i per mi vindria a ser la unió del treball femení amb la natura".

En aquesta mostra també hi trobem peces en les quals el principal material és el paper japonès, com per exemple, Expansiu (2009), i Lleixes i Moble de Manuscrits íntims (2013-2017). Per altra banda, l'exposició està formada per obres més biomòrfiques com ara Gèrmens (1989), Bosc daurat (2012), Porta endins (2018) i Eixmundi 2 (2018). Cal dir que aquesta exposició ens convida a aturar-nos i copsar l'essència i les formes que ens brinda la naturalesa: els cicles de la vida, els colors, la llum, l'ombra, l'aire, l'aigua... i a mirar més endins, no només de les obres, sinó també de dins nostre.

Visites guiades i catàleg de l'exposició 

Paral·lelament a aquesta exposició, s'han programat dues visites guiades amb Dolors Puigdemont pel dissabte 2 de març a les 12:00 hores i visites guiades amb els mediadors de Can Mario, cada dissabte a les 12:00 hores a partir del 3 de febrer i fins al 30 de març del 2024. Per altra part, cal fer esment del catàleg de l'exposició que s'ha editat per aquesta ocasió amb textos de M. Lluïsa Faxedas Brujats, i que es titula Més endins és més enllà, amb biografia, selecció d'imatges de les obres exposades i catalogació de l'obra.

Dolors Puigdemont és llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, va fer estudis de postgrau amb Joaquim Chancho i Teresa Blanch, i ha exercit com a Catedràtica de dibuix i Batxillerat. La seva obra s'ha ocupat de l'estudi d'elements de la natura i ha especulat entorn de la interacció d'aquests amb l'aigua, els efectes del creixement i les transformacions que provoca el pas del temps. Per dotar d'un corpus visual i material als seus pensaments o intuïcions, ha pres partit per diferents tècniques: dibuix, pintura, escultura, assemblatges, instal·lacions, fotografia o vídeo, per bé que també ha portat a terme performances, com ara l'embenat de branques i arrels ferides.

En els seus darrers treballs ha utilitzat malla metàl·lica i restes de poda de la natura del seu entorn per treballar a partir de la geometria platònica i al voltant de la interpretació simbòlica de les formes orgàniques. Darrerament, està explorant la creació d'obres per a exterior amb metall i vidre. Puigdemont és una artista habitual de la Galeria Eude de Barcelona i de les galeries Àngela Rodeja i Només Art de Girona, ha exposat individualment a la Galeria Pinyol de Reus, al Tinglado 2 i el Museu d'Art Modern de Tarragona, al Museu Tèxtil i de la Indumentària de Barcelona, al Palau Falguera de Sant Feliu de Llobregat, a Can Ginestar de Sant Just Desvern i al Museu d'Olot, entre d'altres. També ha participat en nombroses exposicions col·lectives, personalment i com a integrant del grup d'artistes de Sant Just, col·lectiu per al qual també ha comissariat exposicions i en fires d'art nacionals i internacionals, com la Triennal of Tapestry de Lódz a Polònia (2007), i a més ha pres part en experiències com Lluèrnia (2015), a Olot; Natura i Art (2019), a Horta de Sant Joan; o Jardins de Llum (2022), a Manresa.

La mostra es podrà visitar fins al 31 de març del 2024, dissabtes d'11:00 a 14:00 hores i de 16:30 a 20:30 hores, i els diumenges d'11:00 a 14:00 hores. De dilluns a divendres el Museu està tancat.