Mor la poeta experimental Ester Xargay als 63 anys

Nascuda a Sant Feliu de Guíxols el 12 d’abril del 1960, Ester Xargay ha mort als 63 anys el 19 de gener del 2024. La poeta es va criar a l’estat francès i va tornar a Catalunya a divuit anys, on es va llicenciar en història de l’art i es va convertir en un emblema de la poesia trencadora, explorant noves fronteres amb el vídeo-art i les performances. 

El secretari d'Estat de Cultura, Jordi Martí, ha assegurat que la literatura catalana "està de dol" amb la mort de Xargay, autora d'una obra radical, experimental i plena de jocs.

Institucions com l'Associació d'Escriptors a Llengua Catalana, Pen Català, Institut Ramon Llull i Museu d'Art Contemporani de Barcelona han lamentat la mort de la poeta gironina.

Entre la seva obra trobem els llibres de poesia: Els àngels soterrats (Cafè Central, 1990); Les flaires del galliner, poema desplegable sobre collage de Pere Noguera (revista/plaquette l’Avioneta, Albert Ferrer Editor, novembre 1993 i reeditat dins el llibre Trenca-sons); Darrere les tanques, amb pròleg d’Annie Bats i dibuixos d’Humberto Rivas i Andrés Hispano (el Tall Editorial, 2000); Trenca-sons, llibre en vuit parts, amb fotografies de Gemma Nogueroles, imatges digitals d’Eugenio Tisselli i collage de Pere Noguera (Llibres del Segle, 2002); Ainalar, els Ulls de Tirèsies 18 (Cafè Central, 2005); Eixida al sostre, poesia d’Ester Xargay, imatges de Vicenç Viaplana, col·lecció la Imatge que Parla (Arola Editors, 2009); Infinitius, col·lecció la Fosca 30 (Lleonard Muntaner, 2017); Desintegrar-se, premi de poesia Cadaqués a Rosa Leveroni (Meteora, 2019).

En termes d’experimentació, cal ressaltar el seu vincle i col·laboració amb l’escriptor Carles Hac Mor, amb qui va formar una parella creativa i transgressora. Entre més obres, van coescriure els llibres de poemes Un pedrís de mil estones (1992), Epítom infra nu o no: ombres de poemes de Marcel Duchamp (1997), Zooflèxia (el bestiari més veritable de tots) (2007) i Fissura, llibre ‘migpartit’ (2008). El duet també es va endinsar en el món de la ficció, el teatre i el vídeo-art.

Més enllà del món de l’art, Xargay també va col·laborar amb mitjans, com ara l’Avui, el Temps, Papers d’Art i Reduccions, i va rebre guardons, com ara el premi Espais a la Crítica d’Art i el premi de poesia Cadaqués a Rosa Leveroni.