'El curs dels esdeveniments. Un atles de la Col·lecció Foto Colectania'

La Fundació Foto Colectania presenta l’exposició El curs dels esdeveniments. Un atles de la Col·lecció Foto Colectania, comissariada per Carles Guerra, que estarà oberta al públic del 18 de gener al 2 de juny de 2024.

El desplegament de les fotografies conforma un atles temàtic en què algunes de les imatges més icòniques de la col·lecció com L’home del carrer Pelai, Barcelona (1962), una escena urbana fotografiada per Xavier Miserachs, conviu amb els rituals fotografiats per Jordi Esteva a l'Àfrica o les tradicions immortalitzades per Cristina García Rodero a l'interior de la península ibèrica. En aquesta proposta expositiva original, la tendència d'iconitzar imatges pròpia de les col·leccions i de la mateixa història del medi fotogràfic, s'equipara a la capacitat d'establir vincles per oferir-nos noves lectures.

Una història de la fotografia moderna a Espanya i Portugal

La Col·lecció Foto Colectania aplega un fons de més de 3.000 fotografies d'autors catalans, espanyols i portuguesos. És, sens dubte, la col·lecció privada amb una representació més exhaustiva de la història de la fotografia realitzada durant la segona meitat del segle vint a la península ibèrica. Les seves imatges donen fe d'un doble procés de modernització, el del mitjà fotogràfic propi i el de les societats del sud d'Europa.

Tot i això, modernitzar sovint es va convertir en sinònim d'iconitzar, reduir i sintetitzar la realitat amb una imatge emblemàtica. Aquestes van ser les fotografies que van donar forma als esdeveniments. Tot i que cada fet hauria deparat moltes més versions del que havia passat només una adquiria l'estatut de la imatge icònica. Una a qui n'hi ha prou amb un acord tàcit per reconèixer-la.

A contrapèl d'aquestes imatges la potència de les quals ningú discuteix, la fotografia preserva innombrables instants i seqüències. L'home semidesfigurat de la foto de Xavier Miserachs titulada Carrer Pelai, Barcelona (1962) manté la seva iconicitat en funció de la multitud a què pertany; el retrat del General Franco realitzat per Ramón Masats el 1964 es recolza en una imatge de l'autoritat lligada al cabdillisme, al poder concentrat a la figura individual.

Però hi ha un altre tipus d'esdeveniments, moments col·lectius com les manifestacions, processons, ritus i, en general, multituds que evoquen el caràcter essencialment processual i quantitatiu de la fotografia. Aquests instants requereixen més d’una imatge. Així, malgrat les limitacions naturals que imposa l'espai de l'exposició, la selecció aplega prop de 160 obres.

Imatges que col·laboren entre elles

El conjunt de fotografies que es presenten en aquesta exposició es distribueix en 24 seqüències agrupades en 8 blocs diferents. De manera que el desplegament de la selecció recrea aquesta dialèctica entre imatge única i allò que podríem qualificar com un desenvolupament alternatiu dels esdeveniments. Al cap i a la fi, una altra pel·lícula dels fets que encara es pot fer més complexa si considerem que les seqüències encoratgen una lectura horitzontal i els blocs una de vertical.

Aquesta ordenació que remet a un atles fotogràfic –amb les seves regions i continents, alguns més extensos que altres– revela una insòlita capacitat de la fotografia com a 3 dispositiu: les imatges col·laboren entre elles produint nous significats i, en definitiva, altres esdeveniments que una sola fotografia no podria contenir.

Els fotògrafs i fotògrafes inclosos en aquesta exposició són: Laia Abril, Helena Almeida, Manel Armengol, Pilar Aymerich, Clemente Bernad, Josep Maria Casademont, Gérard Castello-Lopes, Colita, Joan Colom, Gabriel Cualladó, Jordi Esteva, Cristina García Rodero, Francisco Gómez, Joaquim Gomis, Fernando Gordillo, Roger Guaus, Cristóbal Hara, Manolo Laguillo, Adriana López Sanfeliu, Ramón Masats, Cristina de Middel, José Miguel de Miguel, Xavier Miserachs, Jorge Molder, Leopoldo Pomés, Jorge Ribalta, Xavier Ribas, Humberto Rivas, Txema Salvans, Rafael Sanz Lobato, Ton Sirera, Ricard Terré i Miguel Trillo.