L’art i la tecnologia sempre s’han relacionat estretament al llarg de la història, però amb les tecnologies disruptives aquesta relació encara s’ha fet una mica més estreta.
Per exemple, les tecnologies disruptives com la intel·ligència artificial (IA) s’utilitzen per ajudar els creatius a connectar el seu treball amb audiències de manera més eficient, la realitat virtual i augmentada realça l’experiència de visitar un museu i la tecnologia blockchain permet emmagatzemar criptoart (NFTs).
I per als advocats que ens dediquem a aquesta especialitat del dret de l’art, això suposa un veritable repte en l’aspecte legal.
És cert que la IA ajuda els advocats a fer investigacions legals més precises i ràpides, així com a fer prediccions. Tot i això, la IA també planteja desafiaments, ja que utilitzar-la en la presa de decisions pot plantejar problemes ètics i legals si es basa en prejudicis.
Per la seva banda, la tecnologia blockchain ens serveix per crear contractes intel·ligents que s’executen automàticament quan es compleixen certes condicions i això, sens dubte, simplifica i accelera els processos legals, com ara la transferència de propietat d’una obra d’art. Però alhora cal tenir en compte que aquests smart contracts són irreversibles una vegada s’executen, cosa que significa que s’ha de ser molt curós a l’hora de redactar-los i assegurar-se que les condicions siguin clares i justes.
I a aquests desafiaments legals cal sumar-hi que no tenim una regulació normativa d’acord amb els nous temps, ni es preveu que en tinguem a curt termini. Sense anar més lluny, el 14 de juny passat es va aprovar al Parlament Europeu la proposta inicial de reglament d’intel·ligència artificial, l’aplicació directa de la qual, si finalment s’aprova a finals del 2023 o inicis del 2024, es materialitzaria dos anys més tard.
Així que són temps de creativitat legal en l’aplicació i la resolució dels problemes que es plantegen en el binomi art i tecnologia per donar la millor solució legal possible al trinomi art, tecnologia i dret.