Nous camins per a la construcció d’habitatges

En els darrers temps, posem-hi vint-i-cinc anys, s’han produït grans canvis en la manera de concebre l’habitatge, tant en els seus continguts i estratègies tipològiques com en les determinacions tecnològiques i constructives, que són especialment significatives en la necessitat de fer edificis de mínim consum energètic i major confortabilitat, tant en els de nova planta com en els, potser més importants d’inici, edificis existents construïts en èpoques anteriors, que, en general, tenen uns consums energètics excessius.

En aquest aspecte, no podem oblidar la contribució visionària del físic i professor  alemany Dr. Wolgang Feist, que reflexionant sobre el tema amb el professor de la Lund University de Suècia Dr. Bo Adamson, van establir les bases per elaborar un estàndard de construcció que possibilités fer habitatges que reduïssin al màxim els consums energètics dels edificis i van crear el concepte Passivhaus.

Seguint el seu exemple, molts altres arquitectes i organismes especialitzats han nascut amb els mateixos objectius, com ara OZE (França), Energiehaus o Societat Orgànica (Catalunya/Espanya), i moltíssims altres a tot el món, aplicant solucions variables segons les condicions econòmiques, socials, normatives o climàtiques de cada lloc.

Harmonització normativa

Ara seria bo que les noves necessitats obrissin –com ja ha començat a passar– un nou procés de projecte arquitectònic basat en els nous sistemes de construcció integrats en les propostes de projecte, on l’harmonització de normatives, les relacions amb l’entorn i el clima, les necessitats de tipologies més eclèctiques i versàtils, els nous materials i els nous sistemes de composició i origen dels espais, i els nous sistemes de consum energètic reduït o negatiu, estiguessin regits per arquitectes capaços d’integrar aquestes urgents reflexions en un únic procés de projecte.

Els arquitectes, doncs, tenim un repte molt important: ser els aglutinadors d’aquests nous sistemes en un únic procés integrat, evitant que la construcció estigui feta per l’addició de sistemes i tecnologies comercials sense aconseguir la unitat del projecte, entès aquest com un procés complex i profundament arquitectònic. En aquest aspecte, els arquitectes ens hi juguem molt perquè, deixeu-m’ho escriure, la formació de l’arquitecte, almenys a Europa, és l’única que incorpora aquestes sensibilitats de manera històrica: (art, funció, solidesa...)

Bosch-Capdeferro Arquitectura. Edifici 6x6. Foto: José Hevia.

Lluitadors i lluitadores

Podria semblar que el camí està marcat i avança convenientment; res més lluny de la realitat, el percentatge d’arquitectures que s’enfronten amb aquests temes és petit, amb relació al volum total edificat, i cal treballar més a fons per generalitzar-ho. Els arquitectes sensibilitzats amb el tema estan aportant edificis que corresponen a aquestes noves necessitats, però, al meu entendre, són lluitadors i lluitadores freelance, sense realment incorporar els seus treballs en un percentatge suficient sobre el conjunt de la construcció, desviada encara en els aspectes formals i comercials i no en els tecnològics, en el món neoliberal actual que encara actua en l’àmbit empresarial dels promotors a l’antiga.

Iniciatives globals

Els sensibilitzats amb el tema, a més, trobem a faltar iniciatives globals –de barri, de polígon– que s’han estès per tot el món. Per exemple: on són, en el nostre context, iniciatives com les de Sutton (South London, 2002), el barri de Vauban (Friburg ,RFA,1996-2006), el Ginko Ecoquartier (Bordeaux França, 2012-2030), la Weisse Stad (Riedberg Allée, Frankfurt, RFA 2004-2020) i tants altres exemples? Promoure aquestes intervencions col·lectives i públiques hauria de ser obligació dels governs de torn, estatal, autonòmic i municipal, i també dels promotors empresarials.

6X6 Can Gibert del Pla

Per això cal remarcar i aplaudir les aportacions de gent com els arquitectes Peris-Toral, els H-arquitectes i tants altres, i, a casa nostra, a Girona, l’extraordinària realització de l’edifici 6X6, fet al barri de Can Gibert del Pla, dels arquitectes Bosch-Capdeferro, on ens mostren aquesta nova manera de pensar l’arquitectura i les noves maneres de viure en l’habitatge, adaptat als diferents tipus de vida, i els canvis d’ús als habitatges a partir de les estructures canviants de les famílies i els particulars en la relació amb els nous temps, tot preservant el medi ambient i els sistemes tecnològics moderns de control climàtic i baix consum energètic. La seva singularitat rau en el fet d’haver estat construït tot l’edifici utilitzant fusta. Un exemple a seguir.