La ciutat, la creació i el planeta marquen la programació del CCCB pel 2024

La directora del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), Judit Carrera, va avançar el dimarts en roda de premsa la programació de l’any vinent: “un projecte ambiciós, amb vocació d’obertura i de centralitat articulat a partir de tres grans eixos temàtics: la ciutat, la creació i el planeta”.

Després de dedicar exposicions monogràfiques a la ciutat europea, africana i xinesa, el CCCB posa el focus en l’urbs dels Estats Units. El 19 de març s’inaugura Subúrbia. La construcció del somni americà, a cura de Philipp Engel. La mostra, que incorpora obres de creadors com Bill Owens, Weronicka Gesicka o Elías León Seminiani, “explica una història cultural del suburbi americà, als antípodes de la ciutat europea”, en paraules de Carrera. “Subúrbia —segons Jordi Costa, cap d’exposicions del CCCB— analitza les implicacions polítiques, racials, de gènere i ecològiques d’aquests espais que ens ha arribat a través de les pel·lícules de Steven Spielberg o les històries de John Cheever i Richard Yates”.

Santiago Yahuarcani amb màscara al seu taller a Pebas, Perú. Foto: Andrés Cardona/ VIST

Pel que fa a l’àmbit de la creació, el 17 de juliol, es presenta una gran retrospectiva dedicada a Agnès Varda (1928-2019), fotògrafa, cineasta i artista, precursora de la Nouvelle Vague, i autora d’una quarantena de films, entre els quals destaquen Cléo de 5 à 7 (1962), Sin techo ni ley (1985), Los espaigadores y la espigadora (2000) i Caras y lugares (2017). Carrera va parafrasejar Varda, que “acostumava a dir que els tres pilars de la seva trajectòria eren la inspiració, la creació i la voluntat de compartir, un lema que ens fem nostre pel 2024”. L’exhibició, que es completa amb un programa de projeccions en col·laboració amb la Filmoteca de Catalunya, està produïda per la Cinémathèque française amb Ciné-Tamaris, i compta amb el comissariat de Florence Tissot amb l’assistència de Rosalie Varda i l’assessorament d’Imma Merino per a la seva adaptació a Barcelona.

Per parlar de maneres d’habitar el planeta i de l’actual crisi climàtica, el 12 de novembre obre les portes Amazònies. El futur ancestral, a cura de Claudi Carreras. Amazònies aborda la importància estratègica de preservar de manera global la regió amazònica, la selva tropical més gran del planeta, on viuen més de trenta milions de persones de vuit països diferents. Costa va matisar, per la seva banda, que “no és una mirada apocalíptica ni un rèquiem per l’Amazònia”. L’exposició aplega un conjunt de creacions encarregades expressament a artistes i col·lectius indígenes que treballaran in situ a la ciutat, com MAHKU (Brasil – Huni Kuin), Rember Yahuarcani (Perú – Uitoto) i Elías Mamallacta (Equador – Kichwa).

A més, fins al 17 de març es pot visitar IA: Intel·ligència artificial, comissariada per Lluís Nacenta, sobre la història, el funcionament, les possibilitats creatives i els reptes ètics i legislatius de la IA que inclou una vintena d’instal·lacions artístiques interactives. La mostra, inaugurada a l’octubre, va camí de convertir-se en una de les més visitades del centre. En aquest sentit, pel que fa al públic de les diferents exposicions i activitats, la direcció va comunicar que enguany hauran passat unes 366.000 persones, la xifra més alta des de la pandèmia, un 12% més que el 2022 i un 40% més respecte del 2021.

Weronika Gęsicka. Untitled #52, from the Traces series. Cortesia de l’artista i de la Galeria Jednostka, Warszawa

Mediació i debats

La programació expositiva es complementa amb un vast projecte de mediació i recerca, amb la vista posada al barri del Raval, on s’ubica el centre, i una completa agenda de cicles de debats i seminaris entorn del pensament científic, urbà, polític i social, entre els quals destaca un monogràfic a Frantz Fanon, pare de les teories postcolonials, i un homenatge a Immanuel Kant, del qual se celebra el 300 aniversari, en una revisió crítica de la Il·lustració. Carrera va subratllar “la determinació en exportar coneixement i com el CCCB aspira a ser un pont entre Catalunya i el món”. Així mateix, va avançar alguns dels noms de ponents internacionals confirmades: Adania Shibli, l’escriptora palestina que va ser cancel·lada en l’edició d’enguany de la Fira de Frankfurt, Helga Nowotny, una de les precursores de la intel·ligència artificial, i Margaret Crawford, catedràtica a Berkeley i una de les grans urbanistes nord-americanes. Per tirar endavant tota aquesta programació, el CCCB disposa d’un pressupost de 15.554.672 euros, això representa un 13,9% més que el 2023. Segons Carrera, “és la quantitat més elevada de la història de la institució i permetrà recuperar l’ambició del projecte prèvia a la crisi del 2008”.

A finals de febrer, el centre celebra el seu trentè aniversari amb una sèrie d’activitats específiques per a l’ocasió que es donaran a conèixer al començament del nou any.