Les Col·leccions Reials: Goya, El Greco, Velázquez... i el cotxe de Hitler a Franco

Barcelona i Madrid, les dues grans capitals culturals de l’Estat espanyol, disposen de centres culturals i museus que reben milers de visitants cada any. Però, a diferència dels museus barcelonins, creats amb la suma d’esforços i recursos d’administracions, entitats, fundacions i col·leccionistes privats, la majoria dels grans centres madrilenys compten amb la gestió directa de l’Estat. L’últim exemple és la nova Galeria de les Col·leccions Reials, el gran projecte que va obrir les portes el 29 de juny impulsat per Patrimoni Nacional, organisme depenent del Ministeri de Presidència, en què es mostren 650 obres: pintura, escultura i tapissos de grans mestres com Velázquez, Goya, Caravaggio, Patinir, El Greco, Joan de Flandes, arts decoratives, carruatges, joies, armes i armadures, tot adquirit i col·leccionat pels reis espanyols, des dels Reis Catòlics fins a Alfons XIII. 

‘Transatlàntic’ de formigó

Aquest enorme edifici de granit, formigó i vidre, un transatlàntic de 40.000 metres quadrats i 145 metres de llarg construït per Emilio Tuñón i Luis Moreno Mansilla al costat del Palau Reial, va començar a forjar-se el 1998 i ha costat a les arques públiques 170 milions d’euros. 

El nom del centre no és en va, tal com ha explicat la seva directora, Leticia Ruiz, fins fa poc responsable de pintura espanyola del Renaixement al Prado: si fos un museu caldria adscriure les peces que han arribat de diferents centres pertanyents als Reials Llocs (Palau Reial, L’Escorial, Aranjuez, La Granja, El Pardo i les Descalces Reals, entre d’altres). 

Descapitalització

Per evitar conflictes i crítiques de “descapitalització” –com la que va acabar amb el cessament del president de Patrimoni Nacional el 2014 després d’exigir que el Prado entregués obres d’El Bosco, Rogier van der Weyen o Tintoretto per al nou centre–, es va decidir anomenar-lo galeria, com si fos una enorme sala d’exposicions, en què està previst que un terç de les peces vagin canviant. 

I què es podrà veure en visitar aquest nou centre? Després de poder admirar obres poc o gens vistes com quatre columnes salomòniques creades per Juan de Churriguera o un enorme arcàngel de La Roldana, la primera escultora espanyola de la història, a la primera sala, la planta -1, dedicada als Àustries, el visitant pot veure les col·leccions de tapissos i armes juntament amb obres d’El Bosco, Tiziano, El Greco, Ribera, Dürer, Velázquez, Carreño de Miranda o Caravaggio. També s’ha museïtzat una part de la muralla omeia i una porta d’accés a la ciutat del segle IX que va aparèixer durant els treballs per construir l’edifici. 

A la planta -2, dedicada als Borbons, es poden veure els plànols del Palau Reial, construït per Felip V després de l’incendi de l’Alcàsser, a més d’obres de Rigaud, Van Loo, Paret, Mengs, Goya, Vicente López, Federico de Madrazo i Palmaroli, entre molts altres. 

Projecte antiquat?

Els dies previs a l’obertura les xarxes socials anaven plenes de crítiques que qualificaven el centre d’“antiquat”, “centralista” i “desmesurat”, a més de tenir un aspecte de “centre comercial” i ser “innecessari” pel fet que Madrid ja té prou oferta de museus, amb els quals competirà per pressupostos, visibilitat i visitants. No hi ha previsions de públic per als primers anys, encara que sí que es preveu que els més d’un milió de persones que visiten el contigu Palau Reial (12 euros) acabin el recorregut a la nova galeria, després de pagar 14 euros més.