Gothsland inaugura 'Casas – Picasso. De la bohèmia a la modernitat'

Gothsland presenta, fins al 20 de gener del 2024, Casas – Picasso. De la bohèmia a la modernitat, una exposició que exhibeix més de mig centenar d'obres, la majoria realitzades a Barcelona, Madrid i París. De fet, Ramon Casas i Santiago Rusiñol van importar la modernitat parisenca i les seves vivències a la capital catalana a través de les exposicions i els articles. Tanmateix, van impulsar amb Pere Romeu i Miquel Utrillo la taverna Els Quatre Gats, el famós centre neuràlgic situat al carrer Montsió. Allà va ser on una extraordinària generació d'artistes joves liderada per Picasso es va donar cita a l'emblemàtic local que s'havia instal·lat a la planta baixa de la Casa Martí, l'edifici que Josep Puig i Cadafalch havia construït al més característic neogòtic modernista a l'antic solar del convent que donava nom al carrer.

Picasso, juntament amb Casagemas, Opisso, els germans Fdez. de Soto i Vidal Ventosa van ser els membres del que ha estat denominat el nucli dur de la colla jove. Ricard Opisso va descriure Picasso a les seves memòries de la següent manera: "Revoltoso, alegre, bullicioso y rebelde, con los ojos negros y penetrantes, capaz de jugarle al diablo una mala partida (…). Tanmateix, Pío Baroja abundava en aquesta descripció i va escriure sobre Picasso: «Picasso mostraba demasiada audacia y demasiada ambición (…) nacido en Málaga; però no creo que tenga tipo de andaluz. Yo supongo que tiene más de catalán, sobre todo espiritualmente. Andaba vestido como un pintor del Barrio Latino: chaqueta de terciopelo morado, sombrero ancho y melenas. Se metía por los rincones a dibujar escenas populares. Tenía poca estimación por la mayoría de los pintores modernos. Era el antipompier por excelencia. En la revista Arte Joven hizo algunas ilustraciones; dos o tres, para mi novela Inventos, aventuras y mixtificaciones de Silvestre Paradox. Hizo también un retrato mío, al carbón, que se publicó en la portada de la misma revista, y que, evidentemente, tenía mucho carácter. El retrato lo hizo en menos de una hora, y se perdió. Picasso callado y reservado, según su costumbre; hablaba poco y escuchaba mucho, pero decía más con una palabra que otros con cien".

Fruit d'aquells dies viscuts a Barcelona són els retrats que va fer als seus col·legues i que van ser exhibits a la seva primera exposició individual a Barcelona, inaugurada l'1 de febrer de 1900. Juntament a les obres de Casas el visitant podrà descobrir les obres picassianes immortalitzades als seus quaderns de notes que va portar a París el 1900, durant el transcurs de l'exposició universal. Segons Rosa Maria Subirana, conservadora i directora del Museu Picasso de Barcelona entre el 1966 i el 1983, les il·lustracions del carnet que l'artista va utilitzar a París van ser “el més deliciós dels dibuixos realitzats per Picasso”.

Dels 17 carnets que el mateix artista va donar al Museu Picasso de Barcelona el febrer del 1970, potser aquest és el de més interès plàstic, ja que, en ell, per primera vegada, irromp la capacitat colorística de Picasso en posar-se en contacte al París del 1900”. De fet, el mateix Picasso va confirmar l'execució d'aquestes il·lustracions durant el primer viatge a la capital francesa. Els trenta personatges que apareixen van ser immortalitzats pels carrers i parcs de París a partir de llapis plom o llapis conté i retocats amb aquarel·la. Aquestes il·lustracions van captar el més essencial de cadascun dels personatges. També els que va realitzar a Madrid el 1898 i que testimonien la seva predilecció per Velázquez i Goya.

L'exposció presenta també una còpia del "Capricho de Goya" que es troba al Museu del Prado, com ho confirma la inscripció a la part inferior esquerra que indica "Còpia de Goya". Val la pena assenyalar que es tracta d'una còpia dels dibuixos conservats al Museu i no dels gravats. Això s'evidencia en la representació detallada de la vora del braser, amb adorns corbs clarament visibles al dibuix i no a l'ombra, com s'aprecia a l'aiguafort. Per la seva banda, Casas va retratar Elisa, la seva germana petita, la qual va ser representada de front, fins a l'alçat del pit i vestida de goyesca. Casas va utilitzar una pinzellada visible i gruixuda que permetia veure cadascun dels traços.

L'obra se circumscriu dins de la producció de petits retrats realitzats amb el suport de tauletes de fusta entre 1883 i 1889. A la majoria d'aquests retrats apareix representat l'entorn familiar de l'artista i ell mateix, tal com va ser habitual durant tota la vida. Així mateix, aquesta obra reuneix dues temàtiques freqüents en aquests anys, els retrats familiars i les escenes taurines i de folklore espanyol que va estar rabiosament de moda al París finisecular (Una de les obres que van triomfar a la capital francesa va ser El jaleo de John Singer Sargent , el 1882). 1883 va ser el mateix any en què Casas es va presentar al Salon d'Automne amb un autoretrat vestit de torero amb pantalons grisos i jaqueta negra curta (Actualment al Museu Nacional d’Art de Catalunya). L'obra es va exhibir sota el títol de Retrat de MI; Monsieur Yo, que era com l'artista signava les cartes que dirigia el seu cosí Joaquim Casas i Carbó. Tant a l'esmentat autoretrat com al que realitza a Elisa es reflecteix la influència de Velázquez i, especialment, Goya per la seva temàtica i la utilització de clarobscurs i les pinzellades de gran força expressiva.

A Picasso sempre li va agradar experimentar amb la seva representació. Una altra de les obres que es poden veure a l'exposició és segurament un autoretrat, assegut a taula d'un cafè. El jove porta un bigoti incipient. A la zona inferior del paper es veuen unes mans dibuixant i la posició forçada dels braços i les mans del retratat, deixen en dubte la hipòtesi d'aquest selfie que haurà de confirmar o desmentir el mateix espectador.