El MACBA presenta un programa crític, participatiu i ecofeminista

El Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA) ha presentat aquest dimarts el programa del 2024, que pretén ser "crític, participatiu i ecofeminista". L'equipament comptarà amb exposicions monogràfiques dedicades a Mari Chordà, Teresa Solar i Jordi Colomines. També destaca el projecte fotogràfic Arxipèlag. Noves imatges de la Barcelona dels barris i la mostra dedicada a la desapareguda revista Visual. Pel que fa als canvis curatorials, els principals arribaran a partir del juny amb propostes d'Adrián Balseca, Katia Kameli, Younès Rahmoun, Dora García o Antoni Tàpies. La inauguració anirà a càrrec de Lydia Ourahmane i el seu projecte 108 dies, que convida més d'un centenar de persones i col·lectius a ocupar la torre de l'edifici Meier.

La nova temporada del museu arrencarà de la mà d'Ourahmane que ha creat un projecte específic per la torre del museu. La proposta porta per títol 108 dies i fa referència al total de jornades que la seva exposició estarà oberta al públic, així com al nombre de persones que l'artista ha convidat a ocupar l'espai durant aquest període. Tal com ella mateixa ha explicat, la proposta vol traslladar a l'interior de l'equipament "un context urbà ampliat" que posi èmfasi en els individus o col·lectius que formen part del seu paisatge social.

A mig camí entre el programa públic i l'exposició, a principis d'any dos projectes singulars com són Cançó per a molts moviments. Escenaris de creació col·lectiva i [contra]panorama s'obriran a pensar en comú sobre els sabers que vinculen i connecten el dins i el fora del museu i l'espai expositiu. El primer –comissariat per María Berríos i Sabel Gavaldon– comprèn un nodrit programa públic, acompanyat d'una escenografia habitada per arxius en moviment que qüestionen el límit entre obra i document.

La proposta inclou diferents agents com és el cas d'artistes, músics, poetes i investigadors, col·lectius i organitzacions, tant nacionals com internacionals. En aquest sentit, durant set setmanes, convertirà la planta baixa del museu en un lloc de trobada, diàleg i escolta que obri processos de recerca en curs i d'altres de futurs.

D'altra banda, amb un equip curatorial multidisciplinari i assembleari integrat per Alicia Escobio, Yaiza Hernández, Yolanda Jolis, Anna Ramos i Isaac Sanjuán, [contra]panorama s'obre a un diàleg coral amb Elena Blesa, Antonio Gagliano, Dora Garcia, Albert Gironès, Nicolau Malevé, Montserrat Moliner, Julia Montilla, Eva Paià, Marina Ribot, Jara Rocha i Verónica Lahitte, per interrogar i incorporar, des de la pràctica artística, qüestions com les condicions de treball i materials, la classe social i les burocràcies diverses.

La revista 'Visual' i un homenatge a Jordi Corominas

L'exposició Visual origen. Film/Vídeo/Informació forma part de la línia de mostres de petit format que exploren les publicacions periòdiques com a espai de pensament crític. En aquesta ocasió, comptant amb el comissariat de Juan Bufill, es posarà el focus en la revista Visual (1977-1978) i en l'atenció que dedicaven els seus creadors a l'art, a la imatge televisiva i al cinema experimental.

D'altra banda, el MACBA dedicarà una exposició monogràfica a Jordi Corominas, comissariada per Martí Peran, que posarà a prova la porositat del museu. Un recorregut extens per la seva feina desenvolupada des de finals dels anys vuitanta fins a l'actualitat, a través de múltiples formats: escultures, collages, instal·lacions, fotografia, vídeo i accions en viu.

Durant el 2024 també s'oferirà el projecte fotogràfic Arxipèlag. Noves imatges de la Barcelona dels barris sobre la ciutat, vista des dels barris perifèrics sorgits de l'onada migratòria de la postguerra. Aquest és un encàrrec del Pla de Barris de l'Ajuntament de Barcelona que comissaria Jorge Ribalta. El projecte inclou tretze encàrrecs, alguns de caràcter transversal que travessen barris, altres de caràcter molt específic com a casos d'estudi. Tots els artistes participants tenen un vincle amb la ciutat de Barcelona com és el cas de Laia Abril, Bleda & Rosa, Gregori Civera, Gilbert Fastenaekens, José Luis Guerín, Manolo Laguillo, Pilar Monsell, Mabel Palacín o Pedro G. Romero, entre d'altres.

Finalment, el compromís personal des del feminisme, la lluita per donar visibilitat a la dona i reclamar-ne els drets, l'activisme, van estretament lligats a l'obra de Mari Chordà (Amposta, 1942). El MACBA, en coproducció amb el MAM Museu d'Art Modern de Tarragona i amb el comissariat de Teresa Grandas, reunirà una àmplia selecció del treball d'aquesta pintora, poeta i activista.

Altres instal·lacions programades

El MACBA estrenarà també l'any que ve la instal·lació fílmica Carmen, de la cineasta i artista de performance Wu Tsang (1982 Worcester, Massachusetts), que va rebre el 2018 la prestigiosa beca MacArthur. Amb una combinació de tècniques documentals amb incursions fantàstiques en l'imaginari, les seves obres exploren històries ocultes i narratives marginades. En aquesta se centra en les construccions populars del mite de Carmen i està protagonitzada per Rocío Molina, Vanessa Montoya i Yinka Esi Graves.

A més, la coproducció entre el CA2M de Madrid, la Fondazione Sandretto Re Rebaudengo de Torí i el MACBA portarà a Barcelona una exposició individual de Teresa Solar (Madrid, 1985). Comissariada per Tania Pardo i Claudia Segura, la idea principal de la mostra és al·ludir a la relació amb la matèria, el llenguatge i la producció corporal a través d'una museografia que canvia i s'expandeix de manera diferent a cadascuna de les seus.

Canvis curatorials

Durant tot l'any 2024 es produiran canvis que generaran noves relacions i diàlegs. Ho ha detallat aquest dimarts la cap de col·lecció del MACBA, Antonia Maria Perelló, que ha explicat que el mes de gener s'incorporaran a l'exposició les obres: Vitrines CMYK (2011) d'Ignasi Aballí, Armario de aristas (2020) de Mar Arza i Inestable Eu (2019) de Yamandú Canosa –presentada al Pavelló d'Uruguai de la 58a edició de la Biennal de Venècia–, que entraran en diàleg amb els treballs de Francesc Torres, Manolo Laguillo, Xavier Ribas i Antoni Tàpies.

El juny tindran lloc canvis curatorials que variaran significativament l'estructura i abordaran noves narratives i models de relació. L'àmbit dedicat als espais al voltant de les oralitats i els codis no lingüístics presentarà obres videogràfiques d'Adrián Balseca, Katia Kameli i Danica Dakić, juntament amb la instal·lació 77 (2014) de Younès Rahmoun, formada per setanta-set làmpades que representen les setanta-set branques de la fe dins de l'islam. La parla, els signes i els codis troben aproximacions diverses en les obres de Dora García, Soledad Sevilla, Marcel Broodthaers, Daniel G. Andújar i Antoni Tàpies, on s'accentuen els aspectes polítics del llenguatge.

Amb postures independents, algunes des de posicions feministes i queer, es presenten obres de Mireia Sallarès, Cabello/Carceller, Pepe Espaliú, Sinéad Spelman, Lucia Nogueira, Susy Gómez, Lola Lasurt, Helena Vinent, Leonora de Barros, Carmen Calvo o Charo Pradas, entre d'altres.

Finalment, i seguint amb la voluntat de desenvolupar projectes específics que proposin noves maneres d'ocupar i habitar els espais del museu, un projecte d'Eva Fàbregas, coproduït amb la Fundación Botín, s'unirà a la instal·lació de Luz Broto, obra en procés, iniciada des de l'obertura de l'exposició. A la torre del museu es mostraran les dues Tuneladoras (2022) de Teresa Solar, obres presentades a la 59a Biennal de Venècia i incorporades a la Col·lecció MACBA aquest mateix any.

Perelló ha recordat que actualment el MACBA compta amb unes 6.000 obres i que les directrius fixades pel consoci fixen que s'ha de centrar l'adquisició a recuperar figures de context local, de performance i acció, així com de recepció de la història. Tot i això, ha posat en valor la feina que es fa "en recerca".

13 MEUR de pressupost

Per poder dur a terme tot aquest programa, el MACBA compta amb un pressupost per a l'any 2024 de 13 milions d'euros (MEUR). Del total invertit en despesa corrent, un total de 2,2 MEUR es destinarà a despeses d'activitat, com ara exposicions i activitats. Quant al públic assistent, el 2023 s'ha assolit la xifra més alta dels últims quatre anys amb més de 208.000 visitants fins al mes d'octubre, un 10% en comparació amb el mateix període de l'any anterior.