La galeria Maurizio Nobile Fine Art obre la temporada de tardor amb l'exposició Morandi i la contemporaneitat, que es podrà visitar fins al 20 de diciembre.
L'exposició investiga l'enllaç entre Giorgio Morandi i la contemporaneïtat, abordat diverses vegades al llarg del temps i que testifica la contínua -i mai adormida- rellevància de la poètica del gran mestre bolonyès.
"Res no és més abstracte que la realitat", diu Morandi, donant testimoni de la seva íntima connexió amb la vida quotidiana de l'existència. La seva poètica està impregnada de silenci i misteri i revela una relació profunda amb la vida quotidiana i la relació íntima amb els objectes que l'envolten.
Morandi, malgrat l'aparent repetitivitat del discurs figuratiu, es va dedicar durant tota la vida al tema de la redempció de la matèria. Va aconseguir la cúspide de la seva espiritualitat com a poeta de la matèria, aconseguint donar veu fins i tot a la "pols". No es tracta de pols física, sinó de l'ànima: una substància intrínseca al color i la matèria pictòrica, que actua com a dipòsit dels pensaments de l'artista, madurats al llarg d'una llarga reflexió. Per un distanciament del present i dels mateixos objectes que tenia davant seu cada dia. I és precisament aquí on rau la modernitat de Morandi, un artista que se situa a mig camí entre la pintura figurativa i la matèrica.
Diàlegs contemporanis: Andrea Federici i Joan Crous
L'exposició no només celebra el treball de Morandi, sinó que connecta el treball amb el de dos artistes contemporanis, Andrea Federici i Joan Crous, cadascun amb un enfocament únic i profund de l'art i la realitat quotidiana.
Andrea Federici s'inspira en els temes estimats per Morandi i els interpreta amb una atenció meticulosa al detall. Les seves obres creuen els límits del realisme tradicional, submergint l'espectador en una dimensió on la realitat apareix sota una llum que desafia la credibilitat i la dimensió real.
Joan Crous, escultor de vidre, comparteix amb Morandi una vida als Apenins bolonyesos i un profund interès per les formes i els colors de la vida quotidiana. Les seves obres capturen i immortalitzen objectes al llarg del temps, alhora que transmeten la seva fragilitat. A través d'un procés de fossilització, Crous transforma el que va passar en el passat, convidant els observadors a un viatge a través de les fràgils empremtes desgastades pel temps.