El festival Loop aborda l'ecosistema i la recuperació de la memòria

El festival de videoart de Barcelona es desplegarà en una xarxa que inclou espais com el Museu Picasso, el Museu Frederic Marès o les fundacions Joan Miró, Vila Casas, Enric Miralles i Cultural CdR. Tots ells articularan durant deu dies una agenda en col·laboració amb el certamen.  En paral·lel, una xarxa de trenta-cinc galeries i espais artístics independents es vincularan a LOOP amb el programa City Screen. En 58 espais de Barcelona, el certamen oferirà un cartell amb exposicions, projeccions i performances realitzat per 38 comissaris.

La crisi de l’ecosistema i la recuperació de la memòria són les temàtiques principals de la nova edició que comptarà amb noms de reconeguda trajectòria com els cineastes José Val del Omar i João Pedro Rodrigues, la creadora xilena Lotty Rosenfeld o l’artista xinès Tao Hui. Un dels plats forts serà un diàleg entre les instal·lacions de Val del Omar i Hui amb les col·leccions al Museu Frederic Marès i el Picasso. Anoxia. Un preludi constant, òpera en tres actes de Fito Conesa, inaugurarà el Loop.

Segons ha explicat en roda de premsa la directora artística de LOOP Festival 2023, Victoria Sacco, la nova edició del festival està marcada per la consciència social i, per això, bona part de les obres proposen una mirada compromesa i incòmoda cap al context mundial que ens envolta.

L’artista visual Fito Conesa, guanyador de la novena edició del Premi de Videocreació, serà l’encarregat d’inaugurar el festival amb la peça audiovisual Anòxia. Un preludi constant. Es tracta d’un cant a la degeneració del Mediterrània en forma d’òperes en tres actes. La coproducció se sumarà la seva performance site specific Naumaquia coral, acció sonora composta per l'artista amb la cantant Claudia Schneider. Finalment, la DJ La Niña Jacarandá presentarà el seu projecte Sexpiritual, estrenat al Sónar 2023.

La crisi dels nostres ecosistemes causada per l’acció humana és també el tema de Deixar-te córrer (2021, 20 min), primer assaig de l’artista Anna Dot per l’elaboració d’una proposta legislativa que defensi el reconeixement de la personalitat jurídica del Ter. El vídeo recorre diferents trams del curs del riu en paral·lel a la veu que llegeix la proposta legislativa elaborada. L’obra, que es podrà visitar a la Fundació Vila Casas - Espais Volart, dialoga al mateix centre amb la mostra retrospectiva Des de més enllà del temps, de Fina Miralles, pionera de l’art conceptual a Catalunya que també explora el paisatge.

Al MACBA es podrà veure Encanteris sobre la terra, un programa de set vídeos curts realitzats per artistes americans (Elena Damiani, Colectivo los Ingrávidos, Beatriz Santiago Muñoz, Ana Vaz, Paul Kos, Minia Biabiany, Camilo Echeverri) que posa en relleu la transcendental relació de la humanitat amb la terra.

Deixar-te córrer, d'Anna Dot (Fundació Vila casas - Espais Volart)

El mateix museu inaugurarà la primera exposició retrospectiva de Daniel Steegmann, Una fulla en el lloc de l'ull. Per la seva banda, el MNAC oferirà Homeland de Mabel Palacín, un film sorgit d'una fotografia; el Centre d’Art La Capella, amb El verb impersonal i el subjecte ocult, comissariada per Index Foundation, i The Stone Monkey, de Carolina Bonfill; i la Fundació Tàpies, descobrirà l’exposició de Roman Ondak. Infinitum.

A la Casa Elisalde s’hi pot veure La màquina i la flor, de Pau Faus, i We Are Here, de Camila Flores-Fernández. Els projectes posen punt i final a la iniciativa europea A-Place Linking Places through Networked Artistic Practices.

El treball de Faus és una de les obres que conviden a una reflexió sobre l’impacte de les tecnologies en la nostra vida quotidiana. Faus recull les reflexions del filòsof Juan Arnau, astrofísic i especialista en cultures orientals, i acèrrim defensor de l’humanisme en l’era de la distracció tecnològica, en dos escenaris ben diferents: l’interior i l’exterior del Sincrotró Alba.

La sisena edició del programa de documentals Comme ça va? proposarà la projecció el 18 de novembre de Onde fica esta rua? ou Sem antes nem depois (2022), dels cineastes João Pedro Rodrigues i João Rui Guerra da Mata. El film revisita les localitzacions emblemàtiques i els temes de la pel·lícula fundacional del nou cinema portuguès, Los años verdes’ dirigida en 1963 per Paulo Rocha, mentor de Rodrigues.

També s’oferirà el 19 de novembre l'estrena a Catalunya de Transfariana (2023), de Joris Lachaise, un dels destacats exemples de l’actual videoart en lluita. El documental narra l'inesperat amor entre una extreballadora sexual trans i un exguerriller de les FARC en La Picota, una presó d'alta seguretat al sud de Bogotà. El provocador documental va arrencar el seu recorregut a la Berlinale i va ser reconegut al Festival de Cinema de Sant Sebastià amb el Premi Sebastiane Latino.

La recuperació de la memòria històrica és un dels eixos temàtics destacats de la 21a edició. Per això, en el marc de la commemoració del 50è aniversari del cop d’estat a Xile, el 24 de novembre LOOP mostrarà a casa Amèrica de Catalunya Me niego, un programa de sis treballs històrics realitzats en vídeo entre 1979 i 1989 per Lotty Rosenfeld.

Hacer una diagonal con la música, d’Aura Satz (Exposició Attuning, Museu de la Música de Barcelona)

El Loop també proposarà una mirada cap al talent emergent amb exposicions com D’un rastre com un tall, al Convent de Sant Agustí. Les curadores Eva Paià i Marina Ribot Pallicer relacionen aquí les peces de cinc joves artistes - Judith Adataberna, Imagen Ensayo, Mar Guerrero, Rio Molinengo i pantea -, explorant la memòria històrica, col·lectiva i personal.

Es podrà veure com l’artista taiwanès Che-Yu Hsu ha creat la sèrie Zoo Hypothesis, gràcies a la Beca de producció de videoart de la Han Nefkens Foundation – LOOP Barcelona 2020, en col·laboració amb la Fundació Joan Miró. L’obra revisa uns fets històrics del seu país durant la Segona Guerra Mundial que marquen la construcció de records personals i col·lectius. Mitjançant un vídeo, rodat en un estudi taxidermista, una guionista i un actor conversen sobre l’execució massiva d’animals en un zoològic durant l’ocupació japonesa de Taiwan.

Els referents femenins de la musica electroacústica tindran el seu espai amb Attuning, una exposició en el Museu de la Música de Barcelona comissariada per Carolina Jiménez, en la qual l'artista retrata a una sèrie de compositores rellevants en el desenvolupament de la música electroacústica.

En són exemples Oramics: Atlantis Anew (2011,7’22’’), concebuda en homenatge a Daphne Oram; Little Doorways to Paths Not Yet Taken, (2016, 7’32’), un perfil intimista de l’estudi de la compositora estatunidenca Laurie Spiegel i Hacer una diagonal con la música (2019, 10’22’’), amb la compositora Beatriz Ferreyra, impulsora, juntament amb Pierre Schaeffer, de la música concreta. Attuning comptarà també amb una sessió d'escolta en la Filmoteca de Catalunya de dues de les seves composicions telefonicosonores: Dial Tone Dron (2014) i Tone Transmissions (2020).

Una de les darreres propostes destacades serà l’estrena de la videoperformance de Juana Dolores Dear ChatGPT a l’auditori de Casa Seat. A través de la interacció amb l’aplicació de bot d’intel·ligència artificial desenvolupat el 2022 per OpenAI i a partir de la històrica Vaga de la SEAT de 1971 a Zona Franca de Barcelona, explorarà la ideologització de la IA com a resposta als interessos del capitalisme.

Finalment, la primera col·laboració de LOOP amb Manifesta 15 Barcelona permetrà projectar el 16 de novembre, a l'antiga seu de l'Editorial Gustavo Gili, One Hundred Steps (2020, 30’), vuitena obra cinematogràfica de Bárbara Wagner i Benjamin de Burca, autors d'una pràctica que hibrida el documental i la ficció amb la interpretació musical per a aprofundir en les capes sociopolítiques, històriques i geogràfiques d'històries ocultes i marginades, des del Brasil fins al Canadà i Alemanya. La seva última pel·lícula, rodada durant la pandèmia i estrenada en la Berlinale, es basa en el cineasta irlandès Bob Quinn.