“Un hombre se propone la tarea de dibujar el mundo. A lo largo de los años puebla un espacio con imágenes de provincias, de reinos, de montañas, de bahías, de naves, de islas, de peces, de habitaciones, de instrumentos, de astros, de caballos y de personas. Poco antes de morir, descubre que ese paciente laberinto de líneas traza la imagen de su cara.”
El hacedor, Jorge Luis Borges
Catalunya és un territori amb un immens potencial creatiu, una terra de la qual germinen creadors i creadores capaços d’explicar-nos la nostra presència en el món, el nostre entorn, els nostres desitjos, les nostres mancances, allò, en definitiva, que defineix la nostra espècie i que esdevé imprescindible en l’evolució de tota societat. Seguint aquesta constatació, no ens ha d’estranyar que els nombrosos agents que formen part del teixit cultural del país facin mans i mànigues a l’hora de donar suport a l’art emergent, la creativitat que inicia la seva singladura en el complex –i deixeu-m’ho dir, feréstec– mercat de l’art. Sota la mirada silenciosa del dòlmen de Montagut, la bella localitat de Palamós, aixopluc i assossec d’artistes i escriptors, compta des del mes de juny passat amb una nova iniciativa que mereix una atenció especial. Es tracta de la Biennal d’Art Ezequiel Torroella, una proposta ambiciosa de la qual, ben segur, se’n parlarà. I no em refereixo, només, al fet que es tracti d’un certamen per a joves creadors i creadores menors de 35 anys, sinó que allò que el fa especialment atractiu és precisament la seva concepció.
A la recerca del paisatge
En primer lloc, la mateixa temàtica del certamen: “El paisatge i la recerca del paradís, el paradís trobat en el paisatge. El paisatge real i el paisatge com a creació de l’artista”, una temàtica que ens emplaça a (re)visitar en clau contemporània l’anhel que hi sosté. Perquè rere l’expressió del paisatge s’amaga una idea, un procés, una il·lusió, una recerca d’allò inaccessible i sublim i una necessitat, també, de preservar el nostre patrimoni natural i cultural. Per altra banda, la comissió artística de la Biennal d’Art Ezequiel Torroella –integrada per set representants dels diferents equipaments culturals del país i del món acadèmic– va distribuir entre tres comissàries l’acompanyament i la formalització dels nou projectes que van passar a la fase final. Un seguiment que va permetre als artistes disposar de l’assessorament de professionals i que va resultar del tot esperonador per formalitzar els projectes. A més, el fet que comissàries i artistes compartissin amb els membres de la comissió els seus projectes –trobada que va tenir lloc el dia 1 de juny, al MACBA– va propiciar obrir un diàleg estimulant per a tothom.
Albert Gironès
Per unanimitat dels membres del jurat, la comissió artística va atorgar el premi de la I Biennal d’Art Ezequiel Torroella al projecte multidisciplinari El miracle del Sol, d’Albert Gironès (Valls, 1995), i dos accèssits.
Adreçada a aprofundir entorn de la mística popular, l’obra d’aquest jove creador de dilatada trajectòria té com a eix principal el procés, que concep magistralment des d’un vessant antropològic. A través del dibuix, el vídeo i la documentació històrica, tots ells articulats en una mateixa instal·lació, un diàleg i un debat en el pensament contemporani entre l’art, la religió i la ciència. Es proposa, així, representar allò irrepresentable, el miracle, mitjançant una visió racional que no vol acabar-ho sent, ja que en la mística, en l’alquímia i en el ritual, l’art hi té sempre un lèxic comú i compartit. El guardó, de cinc mil euros, inclou, també, una publicació i una exposició, que se celebrarà a la capella del Carme de la mateixa població empordanesa, on actualment es troba el llegat Ezequiel Torroella. Aquest aplega més de 800 peces del pintor, cedides per la seva vídua l’any 2008 amb el desig de fomentar el coneixement de l’art amb un especial interès per desvetllar vocacions entre el jovent.