Des del 14 d'octubre fins al 3 de novembre es pot visitar el darrer treball de l'artista Quico Estivill Rang and Bone a la sala d'exposicions del Centre Cultural La Mercè de Girona.
Aquesta mostra, que ha estat coordinada per Manel Bayo i comissariada per Eudald Camps, presenta un recorregut que posa en qüestió els parracs més transcendents de la societat (banderes) i els vells somnis de permanència humans (cranis, màscares funeràries) a partir d'una poètica transversal, és a dir, aquella que pot transitar de la pintura més tradicional a la instal·lació videogràfica sense renunciar, en qualsevol cas, al seu pinyol conceptual.
L'expressió anglesa "rag-and-bone" significa, literalment, "parrac (o drap) i os". A partir del segle XIX, però, i amb l'arribada de la modernitat i dels seus "excedents" (tant físics com humans), "a ragand- bone man" passava a designar el que nosaltres anomenaríem un parracaire: algú que recorre els carrers de la ciutat amb l'objectiu d'espigolar-ne les restes (entre elles vells teixits i els ossos que els hi donaven forma) i, per extensió, qualsevol romanent susceptible de tenir una segona oportunitat.
En aquest sentit, l'artista és una mica "rag-and-bone man", no tant per la seva activitat "parracaire" com per la seva afició a espigolar vides: tot el que recull, al final, confegeix un fris o un mosaic molt inquietant que, en el cas d'Estivill, sempre pot ser llegit com una Vanitas. Els horaris de visita són de dilluns a divendres de 9:30 a 13:30 hores i de 16:30 a 20:30 hores del vespre.