'IA: Intel·ligència artificial' al CCCB

El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) ha presentat l’exposició IA: Intel·ligència artificial que es podrà veure del 18 d’octubre al 17 de març de 2024. Coproduïda conjuntament amb el Barcelona Supercomputing Center a partir d’una mostra organitzada pel Barbican Centre de Londres, explora la història, el funcionament, les possibilitats creatives i els reptes ètics i legislatius d’aquesta tecnologia. Amb una vintena d’instal·lacions, cinc de les quals creades per a l’ocasió, s’analitza quin és el paper de la IA en la vida quotidiana, les oportunitats en la recerca científica i biomèdica o els riscs de desinformació que planteja l’ús generalitzat així com els biaixos racials i de gènere.

Comissariada per Lluís Nacenta, amb aquesta nova exposició el CCCB convida el visitant a una experiència multisensorial, textual, visual i tàctil. La mostra ofereix la possibilitat de relacionar-se amb els dobles sintètics que genera la intel·ligència artificial i s’hi pot parlar, cantar i interactuar.

Així, el CCCB vol posar en context què significa i quin paper té la IA en la cultura així com les oportunitats que pot generar en la ciència i la creativitat. Tot i això, la mostra no oblida reptes legals que planteja aquesta tecnologia com la recollida de dades. “Tenim la voluntat que el visitant surti de la mostra més familiaritzat i amb més criteri”, ha exposat Lluís Nacenta.

De fet, en un context en el qual la IA s’ha desenvolupat d’una forma “vertiginosa”, Nacenta és conscient que hi ha una part de la ciutadania que rep la tecnologia amb “por” i una altra amb “entusiasme”. “Un dels propòsits és eliminar pors infundades i contribuir a tenir les prevencions raonables. És cert que hi ha amenaces però no són ben bé el que diu la ciència ficció. També hi ha aspectes que són oportunitats extraordinàries pel desenvolupament científic”, ha incidit l’investigador.

Tal com recull l’exposició, la intel·ligència artificial planteja contribucions en la societat com una gran capacitat d’anàlisi i de diagnosi o una automatització de tasques que actualment tendeixen a ser llargues. En el terreny de la ciència, la IA pot obrir “nous camps de recerca”. “Els científics ja parlen de la medicina personalitzada. La IA pot permetre que no es tracti una malaltia en general si no a cada pacient i això pot ser una revolució”, ha destacat Nacenta.

Pel que fa a les amenaces d’aquesta tecnologia, per Nacenta cal destacar la recollida indiscriminada de dades “utilitzades sense consentiment per un propòsit desconegut”. “La IA pot ser una gran mentidera perquè és boníssima fen-t’ho. Té un potencial de desinformació que s’ha de controlar”, ha expressat.

El comissari ha apostat perquè, tal com ha passat amb altres tecnologies, les administracions regulin la IA. “Després d’un primer període de reflexió i debat, hi ha d’haver una regulació sobre com s’utilitza i com s’aplica”, ha manifestat. A l’exposició es fa un repàs de com s’està treballant per a aquesta regulació a Catalunya, a l’Estat i a Europa.

Entre la vintena d’instal·lacions de l’exposició, n’hi ha una que restitueix la fragància d’una flor que es va extingir fa més de 100 anys, el 1912. També hi ha lloc per la música generada amb IA, com és el cas de l’espai de la cantant Maria Arnal. En concret, una peixera permet escoltar la versió sintètica de la veu d’Arnal. “Una veu sense les limitacions del cos humà i amb una plasticitat i unes possibilitats impressionants”, segons ha detallat Nacenta.

Però a banda d’Arnal la mostra compta amb la participació d’una extensa xarxa d’artistes pioners i emergents com Universal Everything, Robert del Naja, Anna Ridler o Memo Akten. Aquests artistes estudien com mitjançant la IA i la supercomputació es pot avançar en la resolució de problemes complexos com la construcció de ciutats més saludables, sostenibles i adaptades a la crisi climàtica, el descobriment de nous fàrmacs, l’impuls a la investigació de malalties com el càncer o la identificació de malalties de nova generació.

L’exposició compta amb un àmbit sobre com el big data és imprescindible per a la IA, som aprenen les màquines, l’ambició humana de crear artificialment un ens intel·ligent i autònom i com els avenços científics de la IA poden requerir una nova articulació social i legal.

A banda de l’exposició, el CCCB oferirà debats com el seminari ‘Societats algorísmiques’ amb diversos especialistes per reflexionar sobre els reptes ètics i socials de la IA. La mostra coincideix en el temps amb l’arribada al BSC del MareNostrum 5, un dels supercomputadors més potents d’Europa.