Retrospectiva de Jacint Salvadó a la Sala Dalmau

La Sala Dalmau exhibeix fins al 10 de novembre l'exposició Jacint Salvadó - Una retrospectiva, una exposició retrospectiva dedicada a Jacint Salvadó, referent de l'abstracció geomètrica del segle XX.

Jacint Salvadó - Una retrospectiva abasta des dels seus inicis en l'abstracció en els 30 fins a la colorista geometria dels seus últims anys, passant pel seu període informalista. Es tracta d'una cuidada selecció que analitza els diferents períodes de la seva trajectòria. Jacint Salvadó va participar en les vanguardias adscrit a la trucada Escuela de París. Els anys de formació d'aquest artista vénen marcats pel contacte amb el Noucentisme a Barcelona. El seu interès per la tècnica de la pintura a la fresca durant els seus inicis li proporcionarà el seu primer treball després de la seva arribada a París el 1919, una ciutat que ja havia visitat amb anterioritat quan la seva vocació encara no estava consolidada. Treballant pel pintor Marcel Lenoir, Salvadó comença progressivament a fer-se un nom, entrant en contacte amb els artistes de la seva generació. La seva formació amb l'escultor Antoine Bourdelle durant els seus anys a l'acadèmia La Grande Chaumière serà enormement enriquidora, visitarà les exposicions d'art d'avantguarda i coneixerà Jacques Lipchitz i Ossip Zadkine.

La seva participació al Salon des Tuileries per recomanació del crític Waldemar George va portar l'artista a signar un contracte d'exclusivitat amb la prestigiosa galeria Bing. Durant els anys trenta-part dels quaranta, Salvadó combina abstracció i figuració. El 1931 torna a Espanya on començarà a buscar un llenguatge propi allunyat de tota connexió amb els ambients artístics. A través de l'associació Allianz a Zuric, ciutat a la qual es trasllada, entrarà en contacte amb la generació d'artistes concrets de la qual Salvadó formarà part i entre els quals hi havia noms com Max Bill, Jean Arp, Sophie Taeuber-Arp, Paul Klee o Le Corbusier. Durant aquests anys l'artista espanyol consolida una pintura geomètrica que romandrà fins a mitjans dels cinquanta, moment en què torna a introduir-hi la figura. Després de la seva experiència del 1948 al 1956 al Salon des Réalités Nouvelles i el seu pas per l'informalisme que li va reportar la ressonància mediàtica perduda, Salvadó recupera l'abstracció geomètrica a principis de la dècada dels setanta.